La privatització del servei per concedir prestacions econòmiques a joves extutelats és un dels factors que va fomentar les irregularitats de la DGAIA. Així ho manifesta la síndica de Greuges, Ester Giménez-Salinas, en l’informe El suport a l’emancipació de joves extutelats, que ha presentat aquest divendres, i que recull una desena de recomanacions per tal de “garantir els drets i oportunitats” d’aquests joves. En concret, la síndica sosté que cal fer “una auditoria completa i independent” dels serveis externalitzats, entre els anys 2022 i 2024, i fiscalització dels diners públics per tal d’evitar "disfuncions", com ara “conflictes d’interessos” en les entitats que gestionen serveis per a joves extutelats. Davant les irregularitats de la DGAIA aflorades, el Govern del PSC va anunciar canvis, fins i tot del seu nom, pel de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), el maig passat.
"L'ajuda i el control de les ajudes no pot ser fet per la mateixa persona", ha declarat Esther Giménez-Salinas, a més d'afegir que "molts dels joves han informat l'administració del seu canvi de situació, com tenir feina, tot i que la majoria és temporal", però la lentitud de l'administració ha provocat els pagaments indeguts, i per això s'ha demanat la seva condonació. També ha insistit que "la lentitud de l'administració és molt greu per a tothom, però especialment per a joves i gent gran" i ha demanat "un sistema àgil i adaptat als joves". La síndica de Greuges, acompanyada de la síndica adjunta, Aida C. Rodríguez, ha detallat que la meitat dels joves vulnerables no reben les ajudes de la Generalitat, per desconeixement o rebuig de l'administració. I la resposta de la Generalitat en concedir-la o no triga uns 10 mesos, de mitjana, i l'extinció d'una concedida, 18 mesos.
Investigació a Antifrau, pendent
La Sindicatura de Comptes va destapar el descontrol de la DGAIA en dos informes, que xifren en 167 milions d’euros les prestacions pagades indegudament entre els anys 2016 al 2024. L'externalització del servei (amb la creació del Servei de Seguiment i Valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats, el SEVAP) es va posar en marxa el setembre de 2022 i va ser concedit per concurs a la UTE formada per Fontanilles-Resilis, les dues fundacions assenyalades i sota sospita. Precisament, l’Oficina Antifrau de Catalunya manté oberta la investigació sobre irregularitats denunciades per un treballador d'aquestes entitats. Antifrau ha demanat informes al Síndic de Greuges, que alhora va demanar informes al Departament de Drets Socials en ser alertada d'irregularitats, sense obtenir-les fins al desembre de 2024, segons la síndica.
"Disfuncions" detectades
El Síndic de Greuges ha fonamentat el seu informe a partir de les queixes fetes per joves extutelats -preocupats per l’exigència de retorn dels ajuts-, treballadors i dades exigides al Departament de Drets Social i Inclusió. La Generalitat ofereix suport a joves de 18 a 23 anys sense recursos, a través d’ajudes econòmiques (uns 700 euros al mes), del servei d’habitatge i assessorament laboral i social. Pel que fa a la privatització, l'informe deixa constància que el fet que una mateixa entitat gestioni el servei d’habitatge i la continuïtat o no d'aquestes ajudes ha provocat l'endarreriment de la resolució dels casos perquè hi ha més burocràcia; i ha deixat a altres organismes, com Antifrau, perquè resolguin si hi ha indicis d'irregularitats administratives o penals. Una de les irregularitats detectades és que joves extutelats seguien cobrant les ajudes (també l’entitat gestora), malgrat tenir ja una feina. En aquest sentit, la consellera Mònica Martínez Bravo va anunciar, recentment al Parlament, la condonació dels diners que es van pagar de més als joves per error de l’administració, tal com reclamava la síndica. Per ara, la Generalitat no ha condonat cap ajuda indeguda.
En el Parlament, Martínez va assegurar que les ajudes als extutelats “representa només el 2% del volum de pagaments indeguts identificats”. Un segon canvi, anunciat per Drets Socials, és que a partir de 31 de desembre les entitats deixaran de gestionar les ajudes i l’assumirà una direcció del departament, malgrat que encara es pateixen endarreriments, com ara en la gestió de la Renda Garantida. Precisament, la síndica ha demanat que aquest canvi de model, que el considera positiu, no repercuteixi en els joves i provoqui més retards.
Més de 2.000 beneficiaris
En l’informe, el Síndic de Greuges exposa que han crescut, i força, els menors desemparats que atén l’administració catalana, sense que hagi hagut una ampliació destacada en recursos de fons i de personal per gestionar-ho. Així, s’informa que el 2024 ja hi havia 8.804 infants i adolescents amb expedient de desemparament o tutela, un 20,1 % més que el 2016 (7.331). Pel que fa als adolescents migrants sols, a finals de 2024 el sistema de protecció n’havia atès 2.293, quatre vegades més que l’any 2016. Durant l’any 2024, es van atendre prop de 5.000 adolescents migrants sols, lleugerament per sobre d’anys precedents.
Més xifres. L’any 2024 va haver-hi 2.774 beneficiaris de prestacions econòmiques, que van rebre uns 23 milions en ajudes, que representen 392 joves més que el 2023 i uns 5 milions més de pressupost. I, fins al juny d’aquest any, hi havia 2.354 extutelats amb ajuts i un pressupost de 7,8 milions d’euros, i 1.236 en habitatges assistits.
Uns 750 joves rebutjats en places d'habitatges
La síndica alerta que tot i l’augment de menors i adolescents amb necessitats, hi ha menys majors d’edats al sistema. Així, dels 2.776 joves tutelats que van assolir la majoria d’edat el 2023, només 1.388 van demanar el suport de l’administració, que en part s’explica perquè no ho necessiten, però en altres casos “queden exclosos”. Així, un 23% de joves extutelats que va assolir la majoria d’edat rebia una prestació. Alhora s'indica que el servei d’habitatge només és usat pel 20,6% de nois extutelats. S’assegura que en el servei s’ha rebutjat de donar una plaça d'habitatge a uns 750 joves entre els anys 2021 i 2023. Paradoxalment, també s’alerta que el percentatge de places no ocupades és del 7%.
Quant als professionals, l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) és la unitat de la DGPPIA que s’ocupa d’oferir suport tècnic i educatiu als joves tutelats i extutelats d’entre setze i vint-i-tres anys en matèria d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic. Aquesta àrea està integrada per una plantilla de 25 persones, s’indica a l’informe i es defensa la seva continuïtat, però en la seva besant socioeducativa per afavorir l’emancipació dels joves, més que la feina de gestió administrativa, com passa ara. "És un treball pioner i reconegut a escala internacional”, a parer de la síndica. A l’informe, es recull la queixa de treballadors socials perquè han d’atendre de mitjana més de 80 joves extutelats cada un.
Cobraments de 10.000 euros de cop
A l'apartat de recomanacions, la síndica reclama que es redueixi la burocràcia i el temps de resposta als joves que demanen una ajuda, així com que no es donin de cop les ajudes econòmiques endarrerides perquè després no pateixin reclamacions fiscals perquè han de fer la declaració de Renda, en rebre un pagament elevat únic. Per exemple, el Síndic de Greuges precisa que la Generalitat triga uns 8,2 mesos per respondre un expedient (10,3 mesos si es compta quan encara és menor). Hi afegeix que el retard en la resolució provoca pagaments acumulats que sumen 6.160 euros. En concret, en un 10% dels casos, la primera mensualitat va superar els 10.000 euros. Davant aquestes disfuncions, la síndica reclama al Govern que “es simplifiquin i clarifiquin" els criteris que determinen si s’aproven les prestacions, a més “d’unificar la gestió”.
Protegir els treballadors que alerten d’irregularitats
Finalment, una altra recomanació de la síndica és que el Govern ha “de garantir la indemnitat i la protecció dels professionals que alerten sobre irregularitats”. Per això, Giménez-Salinas demana a la Generalitat que “impulsi l’elaboració d’una llei catalana en matèria de protecció de les persones que alertin d’infraccions normatives, tal com preveu la disposició addicional setena de la Llei 3/2023”, ja que actualment “es protegeix a l’alertador de corrupció, però no el d’infraccions normatives i administratives”. Precisament, la portaveu del Govern va anunciar aquest dimarts que engegaran la tramitació d’aquesta llei, també reclamada, fa temps, pel director d’Antifrau, Miguel Ángel Gimeno.