Més polèmica sobre la gestió del Departament Drets Socials. La Sindicatura de Comptes ha detectat pagaments indeguts de prestacions de Drets Socials, que xifra en 167,5 milions d'euros en el període comprès entre el 2016 i el 2024. És la principal conclusió a la qual arriba un nou informe de la Sindicatura. L'any passat ja es van assenyalar mancances greus en la contractació de centres de menors i ara també apunta deficiències en les ajudes socials. En un informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu de l'exercici 2022, l'ens fiscalitzador posa de manifest la "manca de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions", que ha provocat "l'existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts". En general, les prestacions amb un volum més elevat de despesa del departament estan vinculades a la Renda Garantida i a la Llei de Dependència.
"Manca de seguiment i control"
L'informe és contundent i no només fa referència als pagaments indeguts, sinó que també constata que els imports no arriben a les persones que realment ho necessiten, i per tant no s'ha promogut un marc de transparència i posa de manifesta la "manca de seguiment i control en la gestió" lligada a una falta de transparència. Del total, fins a 70,6 milions d'euros s'han destinat a dependència; 43,8 milions a pensions no contributives; 36 milions d'euros a la renda garantida de ciutadania i 15 milions a complements de pensions no contributives. Unes quantitats que no s'haurien d'haver pagat als usuaris als quals es van destinar perquè no complien amb els requisits necessaris. La Sindicatura constata que la definició de la població que pot rebre una prestació presenta mancances importants, això deixa fora molta gent. A més, considera que la quantia destinada a les prestacions econòmiques és insuficient i creu que el volum de recursos necessaris s'estima en prop del doble de l'assignat per donar resposta a la pobresa extrema a Catalunya.
La Sindicatura de Comptes assenyala que gairebé 156 milions d'euros ja estan en tràmits de la reclamació, però almenys 7,17 pertanyen a expedients prescrits, és a dir que no es podran recuperar. D'aquests, la Sindicatura ha detectat que 4,7 milions són prestacions de la DGAIA a extutelats que no s'haurien d'haver abonat entre 2019 i 2022. A més, indica que "no s'ha fomentat una cultura de regularitat i transparència de les activitats finançades amb fons públics, ni es difonen resultats vinculats a les activitats" i subratlla que la definició "de la població elegible i de les quanties de les prestacions presenta mancances que limiten l'accés i protecció a persones en situació de pobresa". També assenyala que alguns pagaments "presenten incompatibilitats amb altres prestacions i amb les rendes del treball". L'informe també adverteix que els 167 milions d'euros podria ser encara més elevat, ja que, segons es detalla encara hi ha 32.000 expedients amb la prestació de la Renda Garantida que s'han d'analitzar.
Sense accés a les dades
L'informe de la Sindicatura també apunta que la conselleria de Drets Socials no té "accés directe ni disponibilitat immediata de la totalitat de les dades vinculades a les prestacions econòmiques que gestiona". Així doncs, detalla que les ajudes s'administren amb fins a vuit aplicacions informàtiques diferents externalitzades a fins a quatre proveïdors, i que, de vegades, la mateixa prestació es fragmenta en dues aplicacions. En aquest sentit, la Sindicatura conclou que "dificulta l'extracció de dades" i provoca que la tramitació de les prestacions es dilati en el temps, entre tres i sis mesos. Pel que fa a les ajudes als joves tutelats, el temps d'espera per rebre les primeres prestacions es pot allargar fins a 10 mesos. A més, els endarreriments provoquen cobraments sobtats de fins a cinc i sis mensualitats de cop.
La Sindicatura assenyala fins a un centenar de casos que cobren dues prestacions alhora, que hauria de ser incompatible. A més, indica que el 2022, 1.241 persones cobraven la renda garantida metre tenien un contracte laboral a temps complet, que precisament, evitaria el cobrament de la prestació.