Els líders sindicals Javier Pacheco (CCOO) i Camil Ros (UGT) han denunciat aquest dimarts al Parlament de Catalunya els efectes negatius que l'aplicació del 155 va provocar en els seus àmbits. Ho han fet en una compareixença en la comissió d'investigació sobre la suspensió de l'autonomia, on han lamentat que durant aquest període va perdre's la comunicació amb el Govern intervingut, fet que va deixar algunes empreses en una situació complicada.

Per aquest motiu, han alertat que si les eleccions general del proper 28 d'abril les "guanyen els del 155 permanent" la "involució" serà encara "pitjor" i han demanat que, si passa, es trobin "consensos per fer-hi front". Tot i això, també han volgut deixar clar que aplicar aquest article indefinidament seria "un trencament de l'ordre constitucional".

Acusacions contra Millo per no agafar el telèfon

En aquest sentit, Ros ha denunciat que la relació entre els sindicats i el Govern intervingut -que ha volgut diferenciar clarament d'un en funcions- va ser pràcticament inexistent, i ha posat l'exemple que l'exedelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ni tan sols els atenia les trucades.

Aquest fet, segons el líder sindical, va deixar en una situació complicada una empresa del Berguedà, a la que l'aplicació del 155 va fer saltar pels aires una ampliació de capital que la podia portar a un concurs de creditors. La UGT va intentar que Millo s'impliqués per resoldre la situació, sense èxit, i finalment van haver d'intervenir les direccions sindicals estatals.

Renunciar al diàleg és una "irresponsabilitat"

Per altra banda, els sindicats han insistit en la necessitat de diàleg i han defensat que renunciar-hi és una "irresponsabilitat". En aquest punt, Pacheco ha volgut evitar entrar en el debat de "qui va tirar la primera pedra", però ha dit que el primer en anar a buscar el diàleg va ser Catalunya, perquè "qui tenia la responsabilitat allà va començar a buscar signatures contra l'Estatut".

Ros també ha sostingut que entre el 155 i la unilateralitat "hi ha molt espai per al diàleg", però també ha afegit que l'aplicació d'aquest precepte constitucional "va truncar les possibilitats de diàleg i de pont".