El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, avisa que no es pot condicionar que els presos polítics puguin accedir a un determinat règim penitenciari al fet que participin a "programes de reinserció per inculcar-los idees". "Obligar-los a renunciar a la seva ideologia s'ha de considerar una vulneració flagrant de la llibertat ideològica", ha advertit el síndic en la presentació de l’informe 'Afectació de drets en l'execució penitenciària de la sentència 459/2019 del TS'.
Ribó ha assegurat que si l'administració ataca la seva llibertat ideològica o de pensament comet una clara ofensa als drets fonamentals.
El 28 de juliol els presos polítics van tornar a la presó després que la jutge de vigilància penitenciaria de Lledoners revoqués el tercer grau, a petició de la fiscalia. Poc després el Suprem va avalar el manteniment a la presó de tots ells i va suspendre l’aplicació del 100.2, excepte en el cas de Carme Forcadell i Bassa.
Ajustat a dret
El Síndic conclou al seu informe que l’aplicació del règim de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos sortir a treballar, i la progressió al tercer grau són ajustades a dret. Així sosté als nou líders independentistes condemnats i empresonats els corresponien aquests mecanismes, tenint en compte que totes les propostes i decisions han estat confirmades per tres jutjats de vigilància penitenciària diferents i independents.
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat el paper del Suprem / ACN
L’informe destaca que aquest és el primer cop que el Tribunal Suprem estableix que és el tribunal sentenciador el competent per conèixer en última instància del règim flexible de l’article 100.2. El síndic denuncia que el Suprem, com a òrgan sentenciador, s’ha autodeclarat competent per conèixer de qüestions penitenciàries i mecanismes de reinserció en detriment de les audiències provincials, que tenien una secció especialitzada en matèria penitenciària. Aquest fet, apunta, expressa una certa manca de confiança cap als jutges de vigilància penitenciària, que són els òrgans especialitzats amb sensibilitat i formació específica, que valoren, des d’una òptica més objectiva, l’evolució de la persona privada de llibertat, perquè no estan contaminats pel biaix de fets i presencialitat del judici i imposició de pena.
Lesió de drets
També denuncia que, en relació amb el tercer grau, mai no se n’havia aplicat l’efecte suspensiu pel recurs del fiscal contra la decisió administrativa, un recurs condicionat per la interlocutòria del Tribunal Suprem de 22 de juliol de 2020, de manera que aquestes set persones han patit un greuge i una situació desigual i se’ls han lesionat els drets.
L’informe també es trametrà al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura i al Defensor del Poble.