"Tenim més motius que mai", aquest és el lema de la manifestació de la Diada nacional de Catalunya d'aquest dijous, que engega a caminar a les 17:14 hores a pla de Palau a Barcelona, mentre que a Girona la manifestació començarà a la plaça Catalunya fins a arribar als jardins de la Devesa i a Tortosa engegarà a la plaça Gerard Vergés i finalitzarà a la confluència entre l'avinguda de Catalunya i el passeig de l'Ebre. Les entitats convocants volen visibilitzar els principals arguments perquè Catalunya sigui independent. Tal com va dir el president de l'Assemblea, Lluís Llach, en una entrevista a El Nacional.cat, la "mare de tots els ous" és la qüestió del finançament, però també denuncien la situació de col·lapse de Rodalies, l'anormalitat democràtica amb l'exili, la situació de crisi amb l'habitatge, la persecució judicial, la catalanofòbia o la persecució a la llengua catalana. Precisament, sobre aquesta última qüestió hi ha hagut una notícia bomba aquest dimecres, a les portes de la Diada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat, en una sentència, bona part del decret que havia de protegir el català a les escoles. Tot i que es pot recórrer, els articles declarats nuls establien el català i l’aranès com a llengües principals d’ensenyament, gestió administrativa i relació amb les famílies, així com en materials i avaluacions escolars. La sentència encara es pot recórrer.
Crida a mobilitzar-se
La decisió del TSJC encén la Diada, amb un independentisme cada vegada més emprenyat i amb un context de no majoria sobiranista al Parlament de Catalunya. Els juntaires han demanat "més contundència" al president de la Generalitat, mentre els republicans li han exigit que presenti un recurs de cassació. Per la seva banda, la CUP veu una "bona notícia" que el Govern recorri contra la sentència del TSJC que anul·la part del decret de règim lingüístic, però ha instat tant l'executiu com els grups parlamentaris a "blindar" la immersió davant "l'atac polític frontal" dels tribunals. Així mateix, l'ANC, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el Consell de la República consideren la decisió del TSJC un "cop d'Estat" contra la llengua, han anunciat que ho recorreran i han fet una crida a sortir als carrers aquest onze de setembre.
És la segona Diada nacional que Salvador Illa entoma al Palau de la Generalitat, però sense pressupostos i amb gran part de l'agenda política centrada al Congrés dels Diputats i en els pactes del PSOE. L'emprenyament de l'independentisme amb els principals partits es va fer notar durant les passades eleccions al Parlament, on gran part dels seus votants es va quedar a casa o bé va votar un partit que aleshores no tenia representació, com és Aliança Catalana. Respecte de les històriques eleccions del 2021 (encara amb els presos sense indultar i any i mig després de la publicació de la sentència), l’independentisme va superar el 51% dels vots i va aconseguir majoria absoluta a la cambra amb 74 diputats entre ERC, Junts i la CUP; enguany aquests partits i AC es van quedar amb només 61 parlamentaris. En total, la pèrdua de vots respecte del 2021 de les candidatures partidàries d’una Catalunya independent era de 96.000 vots, però si ho comparem amb el desembre del 2017, amb una participació de rècord, el sotrac és de 716.000 vots menys a favor de la independència.
Els grans partits independentistes, tot i això, sortiran al carrer, com cada any. Això sí, Junts, sense el president Puigdemont que està exiliat, i ERC sense el seu líder, Oriol Junqueras. Sí que hi assistirà una delegació de cada partit, com ara el secretari general juntaire, Jordi Turull, o la republicana, Elisenda Alamany. Una de les principals novetats d'enguany és l'assistència de la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que podrà mesurar fins a quin punt els independentistes que es mobilitzen aquesta Diada la segueixen.
Els partits, centrat en els pactes amb el PSOE
L'independentisme surt aquest dijous a mobilitzar-se en un context en el qual, tant Junts com ERC, estan centrats en el pacte amb PSOE i PSC. Per una banda, els juntaires estan pendents dels acords amb el PSOE, com ara la delegació de les competències en immigració, l'oficialitat del català a la Unió Europea, l'aplicació de la llei d'amnistia o la reforma del Codi Penal sobre la multireincidència. D'altra banda, els republicans estan pendents del compliment dels acords sobre un nou model de finançament per a Catalunya i el traspàs de competències en matèria de Rodalies. Tot i que hi ha una part d'aquests acords que s'han complert, els incompliments és una gran part de la denúncia que fan els manifestants i les associacions els últims anys. Aquest malestar, però, també la mantenen els mateixos partits. Mentre Carles Puigdemont li va traslladar això al president Illa en la primera reunió històrica a Brussel·les, Oriol Junqueras ja ha advertit en més d'una ocasió que no hi haurà pressupostos -ni a Catalunya, ni a Espanya- sense nou finançament ni la recaptació total de l'IRPF. Per això, tot apunta que serà una tardor d'allò més calenta i amb la Diada donant-hi el tret de sortida.
La Diada, per això, ha començat aquest dimecres al vespre amb la hissada d'una bandera de 54 metres al costat del Parlament de Catalunya, on hi ha assistit tota mena d'autoritats. La senyera ha estat la protagonista, juntament amb Els Segadors, El Cant de la Senyera o El Cant dels Ocells. Aquest dimecres al vespre, a més, el president Illa ha fet una declaració institucional, des d'on ha fet una crida a "enfortir la convivència" i a "no deixar-se portar per la intolerància". Mentrestant, aquest dimecres al vespre l'independentisme també s'ha reunit al fossar de les Moreres, com fa anualment. Aquest dijous al matí, com és tradició, els partits catalanistes reten homenatge al monument a Rafael Casanova. A les 12 hores, també hi ha l'acte polític d'Òmnium Cultural a Arc de Triomf, mentre que a les 16 hores hi ha l'acte polític d'Esquerra Republicana al carrer del Bruc amb ronda Sant Pere. Al vespre, com cada any, hi ha els actes oficials de la Diada, que se celebren, enguany, al Teatre Nacional de Catalunya.