Engega la Diada nacional de Catalunya. La hissada d'una senyera gegant de 54 metres (sis d'alt i nou d'ample) a 25 metres d'alçada al Parlament de Catalunya ha donat el tret de sortida a aquest onze de setembre aquest dimecres al vespre. Ho ha fet davant la mirada de les autoritats, començant amb el president de la Generalitat, Salvador Illa; juntament amb el president del Parlament, Josep Rull, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a qui el Parlament ha fet la cessió de la bandera. L'acte s'ha inspirat en el format instaurat el 2004 pel president Pasqual Maragall, en el qual la hissada de la senyera tenia un paper cabdal en la Diada nacional de Catalunya. Concretament, aquest tipus d'actes estan inspirats en altres països, com França. De fet, és previst que cada any els actes institucionals comencin d'aquesta forma, mentre que el primer any es va fer a l'avinguda dels Til·lers al parc de la Ciutadella.
L'acte ha girat entorn dels orígens i la història de la senyera, un dels símbols nacionals de Catalunya, juntament amb la Diada i l'himne d'Els Segadors. A partir d'ara, la senyera onejarà permanentment al lateral del Palau del Parlament de Catalunya. La tarda ha començat cap a les 18:50 hores amb la Guàrdia d'Honors dels Mossos d'Esquadra formant davant la façana del Parlament per retre honors a l'arribada del president del Parlament, Josep Rull; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i el president de la Generalitat, Salvador Illa, que han arribat tots tres amb aquest ordre. De fet, tres membres de la Guàrdia d'Honors han traslladat la senyera, plegada, des de l'interior del Palau del Parlament cap enfora per fer la hissada, acompanyat de la interpretació de la sardana Marxa Solemnial, de Josep Serra, per part de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.
Els Segadors i El Cant de la Senyera
Un cop fora, el grup de dones gralleres Les Antines han interpretat la Marxa de Guàrdies Imperials Catalanes, que ret tribut als soldats catalans que van lluitar per la llibertat de la sobirania catalana durant la guerra de Successió entre el 1705 i el 1714. Illa, Rull i Collboni han rebut la senyera al costat del pal de la bandera, que ha estat confiada a l'alcalde com a representant del cap i casal de Catalunya. Els Mossos i la Guàrdia Urbana, de Gala, han desplegat la senyera i l'han ancorat al pal per hissar-la, moment en el qual l'Orfeó ha començat a interpretar, de forma solemne, El cant de la senyera, poema de Joan Maragall compost musicalment per Lluís Millet. Fins i tot, part dels polítics i representants presents l'han començada a cantar.
L'acte ha estat conduït per Lluís Soler els actors Miriam Moukhles i Joan Sentís, i la cantant Gemma Humet, que, acompanyada de l’Orfeó Català, ha interpretat El cant dels ocells. L’acte ha acabat amb la lectura del poema de Miquel Martí i Pol, “Ara mateix”, a càrrec dels dos actors i la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, a càrrec novament de l’Orfeó Català.
Entre els representants, hi havia els expresidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès. També representants dels grups parlamentaris, com ara de Junts, Albert Batet, Mònica Sales o el seu secretari general, Jordi Turull. També la viceprimera secretària del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, o el president del grup parlamentari socialista, Ferran Pedret. Per part d'Esquerra Republicana, hi havia vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, o la diputada Marta Vilalta.
🟡 Culmina el primer acte institucional de la Diada d’enguany amb l’himne nacional de Catalunya interpretat per l’Orfeó Català
— ElNacional.cat (@elnacionalcat) September 10, 2025
🔗 https://t.co/tUMi2WZFT1 pic.twitter.com/M2oX1F32NA
Promoure la història de la senyera
A la senyera s'hi ha instal·lat una inscripció que explica el simbolisme i la història de la senyera. El text, que envolta l’estructura del pal, és en català i també es pot llegir en braille. A més hi ha un codi QR que permet a qualsevol ciutadà llegir aquesta inscripció en diversos idiomes, concretament en castellà, aranès, anglès, francès, alemany i italià. Un cop ha acabat l'acte, els assistents s'han traslladat a l'interior del Palau del Parlament, on s'ha fet la recepció institucional de la Mesa de la cambra catalana. De fet, d'aquesta forma el Parlament recupera la tradicional recepció que havia fet fins a l'any 2008, any que van deixar de fer-ho a conseqüència de la crisi econòmica. Durant tot el dia onze de setembre, el Parlament ofereix portes obertes de forma gratuïta.
Les obres per instal·lar la bandera, per cert, van començar el 22 d'abril del 2025 i han trigat fins a quatre mesos, un mes més del previst a causa de l'aparició de restes arqueològiques durant els treballs de fomentació de l'estructura. De fet, s'hi van trobar restes de construccions de l'Exposició Universal del 1888, com ara murs, paviments o clavegueram, que ja han estat retirats després d'una documentació "exhaustiva". També hi han aparegut restes ceràmiques i un ardit, que és una moneda d'aliatge d'argent que va circular a Catalunya durant els segles XVII i XVIII. S'han traslladat al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.