Èxit de la vaga de jutges i fiscals contra les reformes legislatives impulsades pel govern espanyol. Els 5.400 jutges i els 2.800 fiscals estan convocats entre avui i el dijous a una vaga de tres dies per protestar contra la reforma de la carrera judicial i fiscal i la modificació de l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal que ha promogut el ministre Félix Bolaños. I tres de cada quatre han secundat la vaga, segons han informat les associacions convocants. La dada es basa en el nombre de correus electrònics que han rebut de part dels jutges i fiscals que han decidit comunicar-ho voluntàriament a través del compte que va habilitar el comitè de vaga. És la sisena vaga de jutges (i la quarta de fiscals) i suposa la xifra de seguiment més alta de la història. Als cinc precedents, el seguiment de les vagues havia girat entorn del 60% (excepte la d’octubre del 2009, que va ser convocada únicament per l’APM i va arribar al 36%). El rècord el tenia la de maig del 2018, que va ser la primera convocada per totes les associacions i va servir per reclamar al ministre popular Rafael Catalá reforçar la independència judicial i de la Fiscalia, millorar les condicions professionals i modernitzar l’Administració de Justícia.
🔎 Jutges i fiscals inicien una vaga de tres dies per plantar cara a les reformes impulsades per Bolaños
Les associacions que l’han impulsat són l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent, així com l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Només se n’han desmarcat les progressistes Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i Unió Progressista de Fiscals i l’associació catalana Àgora Judicial. Adverteixen que la independència judicial està “sota amenaça” per les dues iniciatives legislatives, que “van encaminades a convertir al poder judicial en un poder amb minúscula, un poder més feble en la seva funció de contrapès del poder polític, i més mal·leable i sensible a les pressions mediàtiques i del poder”. I reivindiquen que la vaga és una “mesura legítima, proporcionada i responsable” i un dret fonamental del qual no es pot excloure els jutges.
Tanmateix, el Consell General del Poder Judicial va avisar la setmana passada que l’exercici del dret de vaga de jutges i magistrats “manca, en el moment actual, de suport normatiu, per la qual cosa no és procedent tenir per anunciada la convocatòria de vaga ni fixar serveis mínims”. Per aquest motiu, ni el CGPJ ni la Fiscalia han proporcionat dades del seguiment. Tanmateix, els jutges i fiscals van desafiar el CGPJ i van fixar motu proprio els serveis mínims per aquests tres dies.
“No som una espècie de conspiració judeomaçònica que va contra el govern espanyol”
La xifra sobre el seguiment de la vaga l’han comunicat les cinc associacions convocants en una roda de premsa. “Estem molt satisfets, creiem que és un èxit”, ha recalcat Chus del Barco, presidenta de l’APM. “No som una espècie de conspiració judeomaçònica que va contra el govern espanyol. Volem el millor per a la ciutadania”, ha verbalitzat Sergio Oliva, portaveu de l’AJFV, que s’ha mostrat sorprès pel fet que el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts “no hagi trucat” per evitar la vaga. “No ho concebo. [...] No m’entra al cap que l’ocupador no intenti evitar un conflicte col·lectiu”, ha afegit. I ha reconegut que li hauria agradat seure en una “taula de negociació i poder arribar a una entesa”. Per la seva banda, Cristina Dexeus, presidenta de l’AF, ha fet èmfasi en les dificultats que han tingut els fiscals després de les ordres que va dictar el fiscal general de l’Estat, que “feien pràcticament impossible que el fiscal fes vaga si no la feia el jutge corresponent”. “Havíem de fer de comparsa”, ha lamentat.
Mínim seguiment de la vaga als jutjats catalans
El primer dia de la vaga no s’ha notat gaire als jutjats de Catalunya, on exerceixen prop de 800 jutges i magistrats. De manera excepcional, els tres jutjats Socials de Girona han fet vaga i no han celebrat judicis, segons han informat fonts de l’Advocacia. Per contra, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, l’activitat ha estat com un dia normal. Oficialment, la magistrada del jutjat d’instrucció 25, Elena Carasol, ha comunicat a la seva oficina que feia vaga i s’han suspès els judicis lleus que tenia programats, tal com informava un cartell a la porta de la sala de vistes. Un advocat també ha explicat que se li havia suspès un exhort amb un jutjat de Madrid perquè allà secundaven l’aturada. I poques incidències més.
Dels 33 jutges d’instrucció de Barcelona, només dues altres magistrades no han assistit al jutjat, tot i que no s’ha verbalitzat si feien vaga, segons un control periodístic. La majoria dels jutjats atenien ciutadans i celebraven vistes. També els jutjats civils i mercantils. El Consell de l’Advocacia Catalana ha recomanat als lletrats que truquin abans als jutjats, ja que la vaga dura dos dies més. Ara bé, alguns d’ells han expressat a ElNacional.cat que les oficines no els confirmaven res i els feien anar al jutjat. Un exemple: un judici contra un suposat càrtel de preus de cotxes al jutjat Mercantil 2 de Barcelona s’ha celebrat amb normalitat.
El Ministeri de Justícia parla de “normalitat gairebé absoluta”
A la tarda, fonts del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts han expressat que hi ha hagut “normalitat gairebé absoluta als tribunals i fiscalies” d’Espanya i han assenyalat que ni el CGPJ ni la Fiscalia ni les associacions convocants han comunicat el ministeri “cap dada d’una sola persona que hagi secundat l’aturada”. El ministeri encapçalat per Félix Bolaños havia sol·licitat al CGPJ i a la Fiscalia General de l’Estat que cada dia en el qual hi hagi convocada la vaga informin dels jutges i fiscals que no van al seu lloc de treball a fi de “conèixer el seguiment de la convocatòria i treure el salari dels qui la secundin, tal com passa a qualsevol treballador en una vaga”. “Aquesta comunicació és necessària, ja que el ministeri és l’organisme pagador de jutges, fiscals i magistrats”, afegeixen les mateixes veus. Tanmateix, no han rebut cap dada.
Des de l’entorn de Félix Bolaños, reiteren la “necessitat d’una reforma que modernitza les carreres judicial i fiscal per primera vegada en quaranta anys” i que “blinda per llei les beques per a opositors, incorpora un examen escrit en les oposicions per mesurar més habilitats a més de les memorístiques i estableix un procés d’estabilització per a jutges i fiscals substituts per posar fi a la precarietat i complir les exigències de la Unió Europea”. “Poden estar tranquils, ni una sola línia de les reformes de la justícia afecta ni a la independència judicial ni a l’estat de dret i demano, si us plau, que es llegeixi al projecte de llei per comprovar que els motius de la concentració són infundats, no es corresponen amb la realitat”, va argüir el ministre el dissabte.
Els motius de la vaga de jutges i fiscals
Per quines raons s’ha convocat la vaga? Per una banda, les associacions de jutges i fiscals consideren que la llei que modifica l’accés a les carreres judicial i fiscal, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats, “no respon a cap demanda social” i “rebaixarà l’excel·lència de coneixements” perquè introdueix “proves més subjectives i susceptibles de filtració”. També recelen del fet que es converteixin més de 3.000 jutges i fiscals substituts en jutges i fiscals a tots els efectes “sense proves que mesurin la seva aptitud i en contra dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”. Per això, al·leguen que es creen “diferents vies d’accés” per ser jutge o fiscal: “Una, àrdua i difícil, de molt estudi, per als qui no tenen contactes, i una altra de més senzilla perquè la transitin aquells a qui li interessi en cada moment al poder polític”. A més, desaproven que s’incloguin membres designats per les Corts Generals a la Comissió d’Ètica Judicial i es creï un centre de preparació d’opositors “dependent directament” del govern espanyol, amb el “risc de selecció ideològica” dels futurs jutges i fiscals.
D’altra banda, recelen de la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que preveu, entre altres coses, allargar el mandat del fiscal general de l’Estat fins als cinc anys per deslligar-lo de la durada de la legislatura (una modificació que afectaria el successor d’Álvaro García Ortiz) i “impedir cessaments discrecionals per part de l’executiu”. Concretament, denuncien que vol “augmentar les competències” del fiscal general de l’Estat “sense cap mena de filtre previ”, cosa que, sumada a “l’eliminació de garanties d’autonomia” dels fiscals, “incrementarà encara més, en contra de les exigències europees, el risc d’ingerències polítiques en les causes de corrupció”.