El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat per unanimitat que l'exercici del dret de vaga de jutges i magistrats no té actualment cap "suport normatiu”, segons ha informat el Poder Judicial aquest dijous. I per això, precisa que no té per anunciada la convocatòria de vaga prevista per als dies 1, 2 i 3 de juliol per totes les associacions, menys les progressistes. A més, el Poder Judicial subratlla que no té competència per a fixar serveis mínims. Aquesta és la resposta de l'òrgan de govern dels jutges, presidit per Isabel Perelló, al Ministeri de Justícia, que li havia demanat que es pronunciés sobre la legalitat de la protesta contra la reforma de l'accés a les carreres judicial i fiscal, impulsada pel ministre Félix Bolaños. No hi ha cap norma que empari els jutges a fer vaga, però tampoc que els hi prohibeixi. Amb tot, els jutges ja van protagonitzar una vaga el 2009 (convocada també pels jutges conservadors) i el 2018, que va ser unitària i es va allargar durant dues jornades separades.
Les associacions convocants de la vaga són: L’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), el Fòrum Judicial Independent (FJI), l’Associació de Fiscals (AF) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). A més, han previst una concentració aquest dissabte davant la seu del Tribunal Suprem, en protesta contra les reformes anunciades pel govern espanyol en matèria de justícia.
El Poder Judicial, contra les reformes
El ple del CGPJ ha aprovat un acord que consta de sis punts, en els quals també expressa la seva objecció a les reformes plantejades, com ara l'estabilització de la plantilla, amb l'anomenat quart torn, que és incorporar a la carrera judicial juristes de reconegut prestigi i amb anys d'experiència sense fer oposicions. S'hi precisa que els punts primer i sisè han estat aprovats per unanimitat i els punts segon, tercer, quart i cinquè per majoria, i que donen resposta a la comunicació que els va fer les associacions judicials.
Així, en el primer punt de l'acord, afirma: "Com ja va sostenir el Ple en el seu acord de 9 de febrer de 2009 i la Comissió Permanent en els seus acords de 8 de novembre de 2012 i 13 de febrer de 2013, l'exercici del dret de vaga de jutges i magistrats manca, en el moment actual, de suport normatiu, per la qual cosa no procedeix tenir per anunciada la convocatòria de vaga ni, en mancar el Consell General del Poder Judicial de competència per a això, fixar serveis mínims."
En el segon punt, s'hi declara: "Recordar, respecte al procés extraordinari d'estabilització d'ocupació temporal en les carreres judicial i fiscal, que el Ple del Consell General del Poder Judicial, en el seu informe a l'avantprojecte de llei orgànica per a l'ampliació i enfortiment de les Carreres Judicial i Fiscal, va oposar, per unanimitat, diverses objeccions a aquesta mesura, en particular, el seu caràcter injustificat per no ser una exigència derivada de la carta d'emplaçament que la Comissió Europea va dirigir al Regne d'Espanya el 3 d'octubre de 2024 en el marc del procediment d'infracció (2014), així com la seva falta d'acomodament a la doctrina del Tribunal Constitucional sobre les denominades 'proves restringides'."
Hi afegeix que "el procés extraordinari d'estabilització rebaixa considerablement els requisits ordinaris per a accedir a les carreres judicial i fiscal pel torn lliure o pel denominat 'quart torn', menyscabant amb això el dret fonamental a la igualtat en l'accés a les funcions públiques garantit en l'art. 23.2 de la Constitució, i, per una altra, aquest sacrifici d'un dret fonamental manca de raó que el justifiqui perquè, després de produir-se, si és el cas, l'estabilització de centenars de jutges i fiscals substituts, la mesura no posa fi a la denominada justícia interina, la regulació de la qual perviu en els arts. 210 i 213 LOPJ, en la redacció donada a aquests preceptes per l'avantprojecte de llei."
I finalment, el Poder Judicial "apel·la a la responsabilitat institucional dels qui exerceixen funcions constitucionals, siguin aquestes legislatives, de govern o jurisdiccionals".