Tal dia com avui de l’any 1479, fa 546 anys, a Pamplona (Regne de Navarra), moria la reina Elionor I i era nomenat successor el seu net Francesc, anomenat Phebus, que, d’aquesta forma, es convertia en el primer monarca navarrès de la nissaga Foix. Francesc era net de la reina Elionor I i del seu espòs Gastó IV de Foix, que havia aportat els seus estats (el comtat de Foix, els vescomtats de Castellbò i de Bearn i el coprincipat d’Andorra) a la Corona navarresa. El primogènit d’Elionor i Gastó, també de nom Gastó i pare del jove Phebus, havia mort prematurament (1470) i, per tant, la successió passaria directament de l’àvia Elionor al net Francesc.

Els comtes de Foix havien estat molt vinculats al Casal de Barcelona. El seu primer comte, Bernat I (1012-1034), procedia de la casa comtal de Carcassona (els Trencavell, emparentats amb els Bel·lònides de Barcelona). Probablement per aquest motiu, l’escut dels Foix estava format per “barres de sang” (com la senyera catalana), que quedarien  definitivament fixades en tres pals a partir de la seva posterior unió amb el vescomtat de Bearn (1290). Els Foix eren, també, descendents dels vescomtes de Castellbò i coprínceps d’Andorra, des que Ermessenda, vescomtessa titular, s’havia casat amb Roger Bernat de Foix i sengles dominis havien quedat unificats.

El nou rei, que només tenia deu anys, va continuar vivint a Foix, i la seva mare, la vídua Magdalena (germana del rei Lluís IX de França), es va convertir en la regent. Magdalena va canviar el sentit de la política internacional del govern d’Elionor, orientada cap a la cancelleria de Barcelona dels Trastàmara (la difunta reina era d’aquesta nissaga), i el va redirigir cap a la Corona francesa. I el jove Phebus va veure com s’intensificava el clima de conflicte civil ja existent abans del seu nomenament: els profrancesos, anomenats agramontesos, contra els procatalans, anomenats beaumontesos.

Francesc I no va ser coronat fins que es va poder garantir la seva seguretat (1481). I va morir tan sols tres anys després (1484), als quinze anys. Tradicionalment, s’havia pensat que el jove Phebus —que vivia allunyat del conflicte civil al seu palau de Bearn (a la cara nord dels Pirineus)—  havia mort sobtadament per l’efecte d’un verí (30 de gener de 1484). Però la investigació moderna ha resolt que el rei va estar malalt durant mesos i que possiblement va morir a causa d’un procés tuberculós. La vigília de la seva mort va signar testament a favor de la seva germana Caterina, que regnaria fins al 1513 i seria la segona i darrera Foix al tron navarrès.