El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts en la seva reunió del Consell de Ministres una reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per allargar el mandat del fiscal general de l’Estat i deslligar-lo de la durada de la legislatura. Si la reforma tira endavant (encara s'haurà d'aprovar en segona volta a la Moncloa i després passar un llarg tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats), el cap de la Fiscalia passarà a tenir un mandat de cinc anys, un més que el govern espanyol. "Per a impedir cessaments discrecionals per part de l'executiu", el fiscal general només podrà ser acomiadat —en el cas d'incompliment greu o reiterat de les seves funcions— amb un informe previ del Consell General del Poder Judicial. I tampoc no podrà ser cridat a comparèixer davant del Consell de Ministres.
Aquesta reforma adapta la Fiscalia al nou paper que tindrà amb la futura llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que convertirà el Ministeri públic en l'encarregat d'instruir els processos penals; una reforma per alinear-se a Europa. Aprovar-ho portarà temps i dificultats amb l'actual aritmètica enverinada del Congrés. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha comparegut aquest dimarts al migdia en roda de premsa per informar sobre aquesta llei i ha assenyalat que, en cas de tirar endavant, entrarà en vigor el mes de gener de 2028. És a dir, afectarà el responsable del Ministeri Públic que designi l'executiu que sorgeixi de les eleccions generals previstes pel 2027; no pas a Álvaro García Ortiz.
La reforma arriba en plena investigació de l'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per haver participat presumptament en la filtració de correus incriminatoris de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Està imputat pel Tribunal Suprem. L'executiu de Pedro Sánchez defensa que cal “reforçar la independència del Ministeri Fiscal” i respondre a les “reiterades recomanacions” de la Comissió Europea i el Consell d’Europa.
"Major autonomia funcional"
Segons el govern espanyol, la reforma també atorga "major autonomia funcional" al Ministeri Públic, ja que el nomenament, ascens i règim disciplinari dels principals fiscals passaran a ser competència del fiscal general de l'Estat, en comptes del govern espanyol. Amb els ulls ficats en la futura Llei d'Enjudiciament Criminal, el text preveu que la Fiscalia dirigeixi la Policia Judicial en la investigació de delictes. Així, el cap de la Fiscalia designarà els fiscals instructors i s'aplicarà el mateix règim d'abstenció i recusació que a jutges i magistrats, conforme la Llei orgànica del Poder Judicial.
Un altre dels aspectes importants d'aquesta reforma és el paper que es donarà a la Junta de Fiscals de Sala, perquè podrà imposar el seu criteri al del fiscal general de l'Estat si compta amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts. En matèria de transparència, s'estableix que les associacions de fiscals "no podran rebre finançament privat ni de governs o organismes estrangers". A més, aquestes hauran d'inscriure's en un registre oficial que dependrà de la Fiscalia General de l'Estat. Finalment, la preparació d'opositors per part de fiscals requerirà autorització prèvia del FGE i quedarà reflectida en un registre públic, també dependent de la Fiscalia General. L'objectiu, segons el govern de Pedro Sánchez, "és evitar conflictes d'interès i augmentar el control sobre aquesta activitat".