En peu de guerra. Jutges i fiscals han convocat tres dies de vaga per protestar contra les reformes judicials que ha impulsat el ministre Félix Bolaños. Comencen avui i s’allargaran fins al dijous. Concretament, les cinc associacions (les úniques que se n’han desmarcat són les dues progressistes i la catalana Àgora Judicial) alcen la veu per defensar la independència judicial i les seves “condicions professionals” davant de la reforma de la carrera judicial (que s’està tramitant al Congrés) i la modificació de l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal (que encara no ha sortit del Consell de Ministres) i esgrimeixen que la vaga és una “mesura legítima, proporcionada i responsable” i un dret fonamental del qual no es pot excloure els jutges. Arriba en un moment àlgid de pugna entre el poder judicial i el govern espanyol, a les portes que el Tribunal Suprem obri judici oral a l’actual fiscal general de l’Estat i l’endemà que el jutge Leopoldo Puente enviés a presó provisional Santos Cerdán (que fins fa tres setmanes era el número tres del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez) i que el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura acusés el líder del PSOE extremeny de “frau de llei” per aforar-se de manera exprés per torpedinar la causa judicial del germà del president espanyol.

📝 Togues a les portes dels jutjats contra les lleis de Bolaños: “Fan un poder judicial més feble i mal·leable”

📝 Centenars de jutges i fiscals protesten davant del Tribunal Suprem contra les reformes de Bolaños

 

Com hem arribat fins aquí: una aturada de deu minuts i una concentració davant del Suprem

La vaga convocada aquesta setmana és la culminació d’una bateria de protestes que han impulsat les cinc associacions des de fa setmanes. La primera va ser una aturada de 10 minuts que va tenir lloc el dimecres 11 de juny. El manifest denunciava que la independència judicial està “sota amenaça” per les dues iniciatives legislatives, que “van encaminades a convertir al poder judicial en un poder amb minúscula, un poder més feble en la seva funció de contrapès del poder polític, i més mal·leable i sensible a les pressions mediàtiques i del poder”.

La segona va ser la concentració del passat dissabte davant del Tribunal Suprem. Hi van assistir més de 1.000 jutges i fiscals i un total d’entre 5.000 persones (segons els convocants) i 3.000 persones (segons la delegació del govern espanyol). A primera fila, hi havia una pancarta que proclamava que “Sense estat de dret no hi ha democràcia” i alguns dels càntics que es van sentir van ser “No és una reforma, és impunitat”, “La toga no es ven”, “Bolaños, trampós tu ets una destrossa”, “Fiscalia imparcial” o “Jutges col·locats, processos trucats”.

Concentració al Suprem jutges i fiscals 2 Europa Press
Concentració de jutges i fiscals davant del Tribunal Suprem el 28 de juny / Foto: Europa Press

Quines associacions la convoquen?

Les associacions que han impulsat la vaga i les últimes protestes són tres de jutges i dues de fiscals. Per una banda, l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent. D’altra banda, l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Per contra, se n’han desmarcat les progressistes Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals i l’associació catalana Àgora Judicial.

Contra què protesten?

Per una banda, consideren que la llei que modifica l’accés a les carreres judicial i fiscal “no respon a cap demanda social” i “rebaixarà l’excel·lència de coneixements” perquè introdueix “proves més subjectives i susceptibles de filtració”. També recelen del fet que es converteixin més de 3.000 jutges i fiscals substituts en jutges i fiscals a tots els efectes “sense proves que mesurin la seva aptitud i en contra dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”. Per això, al·leguen que es creen “diferents vies d’accés” per ser jutge o fiscal: “Una, àrdua i difícil, de molt estudi, per als qui no tenen contactes, i una altra de més senzilla perquè la transitin aquells a qui li interessi en cada moment al poder polític”.

Finalment, desaproven que s’incloguin membres designats per les Corts Generals a la Comissió d’Ètica Judicial i es creï un centre de preparació d’opositors “dependent directament” del govern espanyol, amb el “risc de selecció ideològica” dels futurs jutges i fiscals. D’altra banda, denuncien que la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal vol “augmentar les competències” del fiscal general de l’Estat “sense cap mena de filtre previ”, cosa que, sumada a “l’eliminació de garanties d’autonomia” dels fiscals, “incrementarà encara més, en contra de les exigències europees, el risc d’ingerències polítiques en les causes de corrupció”.

Què han dit el CGPJ i la Fiscalia General de l’Estat?

La setmana passada, en un ple extraordinari, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar un acord per unanimitat sobre la convocatòria de la vaga.  “L’exercici del dret de vaga de jutges i magistrats manca, en el moment actual, de suport normatiu, per la qual cosa no és procedent tenir per anunciada la convocatòria de vaga ni fixar serveis mínims”, va concloure l’òrgan de govern dels jutges. Això sí, va advertir que l’aturada no podrà afectar el repartiment d’assumptes, els serveis de guàrdia, les decisions urgents d’instrucció, els procediments per a la tutela de drets fonamentals, els processos o incidents en els quals intervinguin persones vulnerables, les mesures cautelaríssimes i qualsevol altra “decisió judicial inajornable o la demora del qual resulti inconciliable amb els drets fonamentals”.

L’endemà, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va remetre un escrit a tots els fiscals caps recordant-los que s’haurà de garantir la pràctica de “totes aquelles actuacions judicials o fiscals en les quals la falta d’intervenció del membre del Ministeri Fiscal pugui causar perjudicis directes per als drets dels ciutadans”. A més, va instar les direccions a comunicar a la Inspecció Fiscal les incidències que es produeixin. Les dues associacions de fiscals que promouen la vaga han denunciat que això “pot generar desànim entre els fiscals i soscava el seu dret a manifestar la seva disconformitat”. I avisen: “La simple insinuació de responsabilitat disciplinària quan s’exercita un dret fonamental sabent que s’està retallant un dret pot generar responsabilitat penal de qui ho perpetri”.

Quins serveis mínims hi haurà?

Davant la negativa del CGPJ i de la Fiscalia d’establir els serveis mínims, els va estipular el Comitè de Vaga. Així, per exemple, al servei de guàrdia, es continuaran fent les actuacions amb detingut o que resultin inajornables, com l’adopció de mesures cautelars urgents (per exemple, aixecament de cadàvers o entrades i registres). A més, es continuaran prenent mesures provisionals amb fills menors o persones amb discapacitat i les decisions sobre internaments involuntaris o sostracció i internaments de menors. Així mateix, es faran les actuacions en causes amb presos o detinguts i es prendran decisions sobre suspensió de desnonaments per vulnerabilitat i sobre les penes privatives de llibertat.

📝 Els jutges i fiscals desafien el CGPJ i fixen els serveis mínims de la vaga de la setmana que ve

 

Félix Bolaños no farà marxa enrere: “La justícia no es mereix immobilisme i cronificar els seus problemes”

“Poden estar tranquils, ni una sola línia de les reformes de la justícia afecta ni la independència judicial ni l’estat de dret i demano, si us plau, que es llegeixi al projecte de llei per comprovar que els motius de la concentració són infundats, no es corresponen amb la realitat”, va esgrimir Félix Bolaños el dissabte després de la concentració de jutges i fiscals. Dies abans, havia subratllat que la justícia tindrà la “mateixa independència i imparcialitat de sempre” i va demanar “evitar frases grandiloqüents que no es correspon amb el que diu la reforma”. I és que des del primer moment, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha defensat que les lleis que ha impulsat són pertinents per a l’Estat espanyol i s’ha negat de soca-rel a retirar-les.

“S’han de respectar les competències constitucionals que tenen el Congrés i el Senat per debatre una llei i, si hi ha majoria, aprovar-la i fer aquest debat sense ingerències i sense pressions”, va verbalitzar el dissabte. I va tornar a apostar per aprovar les reformes “imprescindibles i necessàries” que la justícia “necessita per a convertir-la en un servei públic del segle XXI”. En la mateixa línia s’havia expressat després de l’aturada de deu minuts de fa dues setmanes: “És humà mirar amb recels els canvis i reformes que es produeixen al sector de la justícia”, va verbalitzar. “El dilema avui a la justícia és reformes o immobilisme. I la justícia no es mereix immobilisme i no es mereix cronificar els problemes de tota la vida, es mereix una reforma valenta”, va subratllar.

La sisena vaga de jutges i fiscals de la democràcia: tres contra el PSOE i dues contra el PP

Serà la sisena vaga de jutges i/o fiscals en la història contemporània d’Espanya. La primera va ser el febrer del 2009, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i Mariano Bermejo com a ministre de Justícia. La van convocar les associacions Francisco de Vitoria (AJFV) i Fòrum Judicial Independent (FJI) per reclamar millores estructurals en l’Administració de Justícia. Cinc dies més tard, el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va dimitir i les associacions judicials van veure amb optimisme que el seu successor fos Francisco Caamaño, que en la seva presa de possessió es va mostrar disposat a reprendre el diàleg.

Vuit mesos després, l’octubre del 2009, va ser l’Associació Professional de la Magistratura la que va convocar la vaga. L’APM va fer el pas en solitari després d’una consulta a les seves bases i va adduir que continuaven plenament vigents els motius que van desembocar en la primera vaga. En canvi, l’AJFV i el FJI (que l’havien promogut el febrer) van considerar que l’escenari era molt diferent, donat que el ministre Caamaño tenia una actitud diferent, havia elaborat un pla global de reestructuració de l’Administració de Justícia i havia aconseguit que el govern espanyol es comprometés a destinar a la modernització dels jutjats 600 milions d’euros en els següents tres anys.

La següent vaga va ser el febrer del 2013. Totes les associacions excepte les conservadores van convocar-la en contra les reformes empreses per Alberto Ruiz-Gallardón. Es queixaven del projecte de reforma del CGPJ que restava poders a les associacions judicials i modificava la seva composició i manera d’elecció, de la pràctica eliminació dels jutges interins, de la baixa inversió en Justícia del govern espanyol i de les quanties de les noves taxes judicials. El maig del 2018 li va tocar el rebre a Rafael Catalá, que va ser l’últim ministre de Justícia de Mariano Rajoy. En aquella ocasió, per primera vegada, la vaga va estar instigada de manera unànime per totes les associacions (quatre de jutges i tres de fiscals). Després de mesos de negociacions infructuoses, reclamaven reforçar la independència judicial i de la Fiscalia, millorar les condicions professionals (per exemple, ampliant les plantilles o fixant la càrrega laboral) i modernitzar de l’Administració de Justícia.

Finalment, el novembre del 2018, cinc mesos després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, els jutges i fiscal van tornar a la càrrega per exigir millores salarials i defensar la independència del poder judicial enfront de les ingerències polítiques. Les associacions convocants la van presentar com un “èxit indubtable” i van instar la ministra Dolores Delgado a negociar millores en les condicions laborals i mesures per a reforçar la independència judicial i l’autonomia dels fiscals. El maig, en l’última vaga, ella era fiscal de l’Audiència Nacional i, com a membre de la Unió Progressista de Fiscals, havia estat molt activa en la vaga convocada contra el PP.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!