L’experiència de la DANA que va provocar 229 morts al País Valencià, i les conseqüències que va provocar la tardança a enviar l’ES-Alert a la població, ha canviat la manera com es gestiona l’enviament d’aquests avisos als telèfons mòbils que serveixen per posar sobre avís a la ciutadania del risc que pot córrer per fenòmens meteorològics extrems. D’una banda, els responsables d’enviar aquestes alertes no dubten a l’hora de fer-ho i, per l’altra, la població ha interioritzat la importància de fer cas d’aquests avisos. El problema recau a l’hora de valorar la idoneïtat  d’enviar l’alerta, i s’ha generat un debat  sobre si aquestes alertes són excessives. Quan està a punt de finalitzar l’episodi de pluges intenses que ha escombrat Catalunya entre la matinada de dimecres i el matí d’aquest dijous, que ha deixat molta pluja en una facció curta de temps -el temporal ha evolucionat molt ràpidament en diagonal des del sud-oest fins al nord-est del país- no són poques les crítiques per la percepció de què hi ha un excés d’alertes enviades des dels estaments del Govern per demanar evitar desplaçaments innecessaris i restringir la mobilitat mentre duren les precipitacions intenses. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha sortit al pas d’aquestes crítiques, assegurant que “és millor pecar per excés que per defecte” i minimitzant les conseqüències en l’àmbit laboral que aquest tipus d’alertes poden provocar. “Quan parlem d’evitar morts, si hi ha manca de productivitat un dia, benvinguda sigui”, ha reblat, i la consellera Núria Parlon també ha destacat l'eficàcia que ha tingut en la reducció dels vehicles. 

Sàmper ha defensat l’enviament d’avisos al mòbil amb el sistema ES-alert per risc meteorològic d’aquest dijous que es van rebre a bona part de Catalunya en una entrevista als Matins de TV3. “El canvi climàtic i hi és i les dimensions del mateix són molt elevades”, ha insistit. El conseller ha recordat que ve de Terrassa on es van morir més de 1.000 persones en inundacions els anys 60. Per això, ha defensat que “tota precaució és poca”. Alhora, el titular d’Empresa i Treball ha assegurat que cal relativitzar les “conseqüències negatives” pel mercat laboral que s’hagin pogut ocasionar per l’enviament de l’alerta. 

22.000 vehicles menys

També ha justificat l’enviament de l’alerta la consellera d’Interior Núria Parlon, qui ha assegurat que l'Es-Alert és una eina "molt útil" i que "ha funcionat molt bé". Parlon ha destacat que gràcies a aquest avís generalitzat, “moltes persones han decidit quedar-se a casa i fer teletreball”, cosa que ha permès “desactivar 22.000 vehicles” de l’anell viari de la corona de Barcelona, el que ha qualificat d'"una bona notícia". “Hi ha hagut una reducció respecte al volum de vehicles del mateix dia de l’any passat. “Això ha provocat que millorés molt el  trànsit, i ha permès que no es col·lapsessin els nostres serveis operatius”, ha subratllat la consellera. "La prevenció i la precaució són el millor mecanisme, la millor eina que tenim per protegir les persones i ha de ser un compromís de tota la societat", ha conclòs.

EuropaPress 7080654 consellera interior seguridad publica nuria parlon declaraciones medios
La consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, fent declaracions als mitjans (Europa Press)

A les xarxes socials són molts els ciutadans han criticat l’enviament de l’alerta en aquesta ocasió, i també hi ha qui considera una incongruència que es demani evitar els desplaçaments innecessaris i, en canvi, es decideixi no tancar les escoles, quan si ho han fet les principals universitats del país. Existeix la percepció que les autoritats envien una alerta per curar-se en salut tenint en compte la importància que el no enviament de l’Es-Alert quan tocava té a València. També hi ha qui fa referència al soroll estrident dels avisos per cridar l’atenció, el que provoca més d’un ensurt.

Però la percepció d’aquest excés també pot estar relacionada amb l’alta freqüència i la intensitat dels episodis de pluja a Catalunya, que han provocat mesures preventives fermes, la suspensió d’activitats en algunes comarques i recomanacions per a la població que inclouen evitar zones inundables i desplaçaments. La Generalitat insisteix en la importància de crear una “cultura d’autoprotecció” per afrontar aquestes situacions, malgrat el volum de trucades i consultes generades al 112 arran de les alertes. A això se sumen les proves del sistema que també s'han realitzat recentment, com la del passat dilluns a la vegueria de Barcelona.

El compte del llop

Des que es va implementar el sistema a Catalunya el novembre de 2022, s’han enviat més de 125 alertes ES-Alert, amb un augment significatiu en l’ús del sistema per a emergències reals en els darrers anys. Aquest mecanisme s’activa generalment davant avisos de risc extrem meteorològic (sobre una taula de sis punts, nivells 5 o 6), risc hidrològic o perill imminent per a la vida. El sistema funciona només si els telèfons mòbils tenen cobertura amb el seu operador corresponent i es complementa amb altres mecanismes d’avís com sirenes i mitjans de comunicació. Aquestes xifres reflecteixen un increment en la utilització de l’ES-Alert per protegir la ciutadania davant fenòmens meteorològics i altres riscos, amb un ús responsable, tot i que també acompanyat de mesures per evitar la banalització del sistema. Precisament, aquesta banalització per un excés d’enviaments centra també les crítiques d’usuaris i també d’alguns partits, com ERC, qui assegura que “l’ESALERT és una eina molt útil però d’últim recurs. Convertir-lo en un instrument per protegir políticament el Govern davant d’eventuals incidències no només és inacceptable sinó que pot acabar deslegitimant el mateix sistema d’alarmes. Recordeu el conte del llop?

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!