Aquest dilluns s'inicia al Tribunal Suprem un judici certament sorprenent: el fiscal general de l'Estat s'asseurà al banc dels acusats i se li demanen sis anys de presó. El judici és sorprenent per un doble motiu: en primer lloc, és la primera vegada que un fiscal general de l'Estat acaba entre els acusats a Espanya; i el que és realment insòlit, el que li confereix una categoria d'inaudit i difícilment repetible és que s'ha negat a dimitir i compareixerà a judici ocupant el càrrec que ostenta des del 2 d'agost de 2022. És cert que el jutge Ángel Hurtado va optar per no suspendre'l temporalment, però és igualment evident que ningú no es pensava que arrossegaria el prestigi de la Fiscalia mantenint-se al càrrec.
Sigui com sigui, així ha estat i el Tribunal Suprem viurà un judici estrany per un presumpte delicte de revelació de secrets d'Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Un tribunal de luxe de set magistrats, presidit per Andrés Martínez Arrieta i amb membres de tant pes en la judicatura com Manuel Marchena, Susana Polo o Carmen Lamela, haurà de dilucidar si Álvaro García Ortiz va filtrar el 2 de febrer de 2024 el correu en el qual l'advocat de la parella de Díaz Ayuso reconeixia haver comès dos delictes fiscals. El jutge instructor considera que hi ha prou indicis i el fiscal general nega que enviés els correus als periodistes.
Tot i que per a molts el cas en concret pot ser banal, el judici va molt més enllà de la filtració en estar-hi implicat el fiscal general
Tot i que per a molts el cas en concret pot ser banal, el judici va molt més enllà de la filtració en estar-hi implicat el fiscal general. En sis jornades hi passaran una quarantena de testimonis i les repercussions del resultat afectaran de ple el mateix govern espanyol, ja que, des del primer moment, tant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, l'han defensat i s'han negat a demanar-li la dimissió després. Aquesta circumstància, que a més es produeix enmig de nombrosos casos judicials que envolten el PSOE i la família del president del govern espanyol, dona un plus d'importància al judici, ja que una sentència condemnatòria donaria ales al Partit Popular i a l'oposició en les seves crítiques al govern i, per contra, un sobreseïment alimentaria el discurs victimista del govern espanyol, que assenyala que tot és una campanya per desestabilitzar Pedro Sánchez.
El fet que el judici es produeixi en plena campanya del ministre Bolaños, fantasiant amb una impossible aprovació del seu projecte de llei de reforma de la justícia, no fa sinó evidenciar que suposa a la pràctica la pèrdua de majoria parlamentària al Congrés. Bolaños fracassarà en el seu projecte estrella, més enllà de presentacions fake en què es tracta d'aparentar que el projecte acabarà sent llei. Que aquest debat coincideixi amb la delicada situació judicial del PSOE tampoc ajuda a rebaixar les acusacions de politització que rep. Tot plegat mentre la judicatura, en contra dels plans de Bolaños, espera l'ajuda de Junts i de Puigdemont. Sorpreses de la política.