Pedro Sánchez no para de tenir disgustos. El sector conservador del Tribunal Constitucional ja està preparat per tombar el segon estat d'alarma que va aprovar el govern espanyol i que es va allargar durant sis mesos, després d'haver declarat inconstitucional la primera resposta de l'executiu contra la pandèmia de covid-19.

Si bé la primera sentència ha posat l'accent sobre el mal ús de la figura de l'estat d'alarma, la segona decisió del Constitucional posaria el focus sobre la llarga durada de la pròrroga que es va votar el passat 29 d'octubre al Congrés. Concretament, es fixa en la falta de control parlamentari, ja que el segon d'estat d'alarma es va votar una única vegada en sis mesos.

Sense control parlamentari

A l'anterior sentència, que hem conegut aquesta setmana, trobem indicis de l'argumentació dels magistrats: a la pàgina 46 del text llegim que la Constitució permet limitar drets fonamentals durant l'estat d'alarma, que ha d'estar "estrictament acotat en el temps i sotmès a constant fiscalització i control". En contra d'això, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma durant quinze dies i el va passar per a la seva votació al Congrés un cop, que va votar a favor d'allargar-lo sis mesos.

L'executiu espanyol té permès decretar l'estat d'alarma per un màxim de quinze dies sense prèvia autorització parlamentària. Passat aquest termini, el Congrés ha de votar la pròrroga, el temps de la qual no està en cap cas especificat a la Constitució. Aleshores, si prospera aquesta segona sentència s'estaria reinterpretant la carta magna en una nova plantofada a Sánchez i el seu govern.

El precedent del 2010

El concepte reinterpretar és clau aquí, ja que es compta amb un precedent: l'any 2010, durant la vaga de controladors aeris, l'executiu va comptar amb el suport parlamentari suficient per allargar l'estat d'alarma durant un mes sencer. En aquell moment, ningú va dir res. Tot i això, Sánchez sí que va passar regularment pel Congrés en el primer estat d'alarma.

Si aquesta reinterpretació tira endavant i es produeix una segona derrota del govern espanyol, Vox obtindria la seva segona victòria consecutiva. Va ser la formació d'extrema dreta la que va presentar un altre recurs d'inconstitucionalitat, que sembla a punt d'imposar-se en una votació al Tribunal Constitucional prevista per al pròxim 14 de setembre.

El president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas / ACN

La primera sentència la va redactar Pedro González Trevijano, mentre que el ponent d'aquesta segona és Antonio Narváez. Dues persones amb un tret comú: van ser proposades pel govern de Mariano Rajoy, de la mateixa manera que la resta de magistrats que van votar l'anterior text. Santiago Martínez-Vares, Ricardo Enríquez, Alfredo Montoya... tots van ser proposats pel PP.

La major part del sector conservador del Tribunal Constitucional està responent positivament als recursos presentats per Vox, que estan debilitant considerablement la gestió que ha fet de la pandèmia l'executiu de Pedro Sánchez. Tot i això, destaquen els dards del president de l'alt tribunal, Juan José González Rivas, sobre la primera sentència: a parer seu, l'estat d'alarma va ser "legítim i proporcional".

 

Imatge principal: Barcelonins durant el segon estat d'alarma aprovat pel govern espanyol / Sergi Alcázar