Hi ha una carta que Pedro Sánchez acostuma a utilitzar quan les coses li van mal dades: intentar erigir-se en líder socialdemòcrata europeu capaç de plantar cara a extremistes internacionals com Donald Trump. El comodí consisteix a col·locar-se al costat correcte de la història amb la voluntat de recuperar reputació moral i també tranquil·litzar els socis situats a l'esquerra del PSOE, especialment alarmats per la matança de palestins i indignats pels escàndols de corrupció. Per al president espanyol, aquesta setmana va arrencar amb les declaracions al Tribunal Suprem de José Luis Ábalos i Koldo García, i aquest dilluns serà el torn de Santos Cerdán. Entremig, a banda de la sentència favorable del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia, ha aconseguit entrar directament al xoc amb el seu homòleg nord-americà, malgrat que això li hagi comportat una amenaça aranzelària per a Espanya. I també ha sigut notícia el seu enfrontament amb el govern de Benjamin Netanyahu, cosa que ha provocat que Israel acusi Sánchez de liderar una “croada antiisraeliana”.
Cada vegada són més intensos els llamps i trons de la tempesta judicial que cau sobre Sánchez, un malson que va començar fa catorze mesos amb la detenció de Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, exministre i exescuder del president espanyol. Des de llavors, la taca no ha fet res més que escampar-se. El passat gener, l’escàndol encara no havia esquitxat Santos Cerdán, però el cap de l’executiu ja va detectar una via per silenciar momentàniament la polèmica: Trump havia estat tot just investit novament president dels Estats Units, i Sánchez va emprendre llavors una ofensiva discursiva contra la “tecnocasta” dels líders de Silicon Valley que s’havien situat al costat del magnat nord-americà, especialment Elon Musk.
Ara que el cas de corrupció afecta directament l’altre home a qui també li va confiar la secretaria d’organització del PSOE, Sánchez ha explotat la seva maquinària diplomàtica per aconseguir un acord bilateral amb l’OTAN que —tot i les discrepàncies entre el president espanyol i el líder de l’aliança atlàntica sobre quant haurà d’acabar gastant Espanya— li atorga certa flexibilitat per assolir els objectius de capacitat. Diumenge passat va comparèixer de forma extraordinària des del palau de la Moncloa per anunciar el pacte amb bombo i plateret. No només ha pogut presumir davant dels seus socis parlamentaris de ser el membre de l’OTAN menys militarista, sinó que, a més, ha sigut notícia aquesta setmana l’empipament de Trump amb Sánchez, a qui ha amenaçat amb represàlies comercials.
Sánchez i els progressistes canadencs que van reviscolar encarant-se a Trump
Si aquestes amenaces influeixen en la ciutadania espanyola de la mateixa manera que a la canadenca, Sánchez pot veure-les com una bona notícia. El passat mes d’abril, el Partit Liberal —el més homologable al PSOE— va imposar-se a les eleccions i va retenir el poder després de mesos de mals presagis demoscòpics. Analistes i fins i tot legisladors republicans nord-americans coincideixen a trobar l’explicació en la interferència de Trump en la política canadenca, sobretot amb amenaces aranzelàries, cosa que ha perjudicat els conservadors. Continuant amb l’analogia entre el Canadà i Espanya, un diputat socialista al Congrés opina en conversa amb ElNacional.cat que la societat espanyola assimila Trump directament a Vox i el sector del PP d’Isabel Díaz Ayuso, cosa que provoca un rebuig indirecte cap a Alberto Núñez Feijóo. “Està molt inculcat en l’imaginari, no cal que fem nosaltres la comparativa”, assenyala.
Contra Trump i també contra Netanyahu
No només Donald Trump o Elon Musk, sinó que ja fa mesos que Pedro Sánchez ha incorporat Benjamin Netanyahu a la seva llista d’enemics globals. Fa un mes ja va iniciar una guerra de focs d’artifici contra Israel reclamant que se’l veti de festivals com Eurovisió o competicions esportives internacionals; i també es va tramitar al Congrés una iniciativa per embargar-li armes.
Aquest dijous es va produir un nou xoc diplomàtic entre Espanya i Israel. Al líder socialista només li va caldre denunciar la doble moral d’alguns països de la Unió Europa respecte de Rússia-Ucraïna i Israel-Palestina, i reclamar suspendre l’acord d’associació entre el club comunitari i el país hebreu. L’ambaixada israeliana a Madrid va respondre amb un comunicat en què acusava Sánchez de situar-se al “costat equivocat de la història” liderant una “croada antiisraeliana”.
Dilluns tornen els maldecaps: Cerdán declara al Suprem pel cas Koldo
El combat global del president espanyol tornarà a quedar silenciat aquest dilluns, quan Santos Cerdán està citat a declarar com a investigat davant del jutge del Tribunal Suprem que investiga el cas Koldo. Haurà de donar explicacions sobre l’informe demolidor de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que el situa al capdavant d’un cas de corrupció per cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. Els dos secretaris d’Organització a qui Sánchez ha confiat el timó del partit mentre ell ha estat a la Moncloa estan involucrats en aquesta trama irregular.
L’UCO va entregar al jutge un informe amb àudios enregistrats per Koldo García entre 2019 i 2023 en què Cerdán parla del cobrament de més de 600.000 euros en comissions il·legals, a banda d’uns whatsapps intercanviats entre ells dos en què el socialista encarrega introduir dues paperetes de manera fraudulenta a les primàries del PSOE del 2014 que van situar Pedro Sánchez com a secretari general del partit. A banda d’aquest informe, la Guàrdia Civil va entrar la setmana passada a Ferraz per clonar els correus electrònics de l’exnúmero tres de la formació. També s’ha conegut que Cerdán va pagar 6.000 euros el 2016 per adquirir el 45% Servinabar, empresa del cas Koldo vinculada a l'adjudicació d'obra pública a canvi de comissions. Davant tot això, Benet Salellas, advocat de Santos Cerdán, va demanar al jutge emetre la declaració del seu client en directe als mitjans de comunicació, cosa que ha sigut denegada pel magistrat. La Moncloa respira tranquil·la, perquè fonts de la seva sala de màquines admetien la incomoditat que els generava aquest eventual escenari.