Dos anys i tres mesos després d'aquella instantània ja impossible a les escales de la Moncloa amb Mariano Rajoy i Carles Puigdemont el 20 d'abril del 2016, uns nous interlocutors prendran el relleu de la relació entre Barcelona i Madrid, trencada després del xoc institucional de l'1-O, la declaració d'independència, el 155 i l'empresonament de l'anterior Govern. L'objectiu és la distensió, però tant el president espanyol, Pedro Sánchez, com el de la Generalitat, Quim Torra, constataran a partir de les 11.30 que les posicions continuen allunyades i els objectius, enfrontats.

Sánchez arriba a la cita amb la voluntat de retornar a Catalunya cert marge d'autogovern, que va saltar pels aires amb la tombada de l'Estatut l'any 2010. Segons va informar la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, això passaria per interrompre 31 litigis competencials oberts al Tribunal Constitucional entre l'Estat i la Generalitat. En segon lloc, hi ha les inversions: a la Moncloa observen amb preocupació el dèficit d'infraestructures que es van pressupostar però no executar en territori català i volen donar un impuls a aquesta partida. Finalment, es parlarà de transferències incloses a l'Estatut.

El fet és que aquest "camí polític", com el va qualificar la portaveu Isabel Celáa, no està exempt de la defensa de la unitat d'Espanya i la negació "d'un dret d'autodeterminació que no existeix i no està previst a la nostra Carta Magna" i que "no té recorregut", va insistir Celáa. La posició del PSOE no ha variat: el marge és la Constitució i el 155 és un precedent per si la Generalitat persisteix en la via unilateral. La constatació va arribar divendres, amb el recurs que la Moncloa preveu presentar al TC per la moció del Parlament que ratifica els "objectius polítics" del 9-N; és a dir, la ruptura.

Tanmateix, el govern espanyol sosté que la decisió no hauria de perjudicar el clima de la trobada. El seu aval és l'acostament immediat dels consellers que estaven empresonats a Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real, cosa que va atiar els ànims del Partit Popular i Ciutadans, que van acusar Sánchez de retornar el favor de la moció de censura. D'atra banda, el govern socialista ha evitat la confrontació en temes delicats com la decisió de Torra de trencar les relacions amb la Casa Reial, d'ençà dels Jocs Mediterranis, com a resposta al discurs de Felip VI el 3-O. 

D'una altra manera serà encarada la reunió per la banda de l'executiu català, que reivindicarà l'alliberament dels presos i el desplegament d'una república catalana, cosa que el govern central reitera que no pot oferir. En el segon dels casos, perquè la causa de l'1-O està en mans de la justícia i, segons la vicepresidenta Carmen Calvo, en una entrevista a El Mundo aquest diumenge, "s'acceptarien i punt", en cas que hi hagués condemnes, quan se li va preguntar per possibles indults. També va dir que "no són presos polítics", sinó polítics que respondrien per accions prohibides pel TC.

La qüestió és que tots dos executius defensen que el més important de la cita és que es produeixi amb normalitat, tal com han afirmat la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i Meritxell Batet. De fet, el camí ja va ser aplanat pel dirigent de Podemos, Pablo Iglesias, en la trobada amb Torra a la Generalitat, i la visita que va fer als presos quan encara eren a Madrid. Per la banda del Govern, a més a més, no es descarta una altra reunió pròxima, a Barcelona. Des del govern espanyol estan oberts que hi hagi terceres i quartes visites, però en aquesta ja s'hauria d'anar per feina, sostenen.

El fet és que aquesta serà la primera cita oficial dels dos governs després de més de sis anys de tensió amb l'executiu del PP. Artur Mas ja va visitar Rajoy a la Moncloa el juliol del 2014 amb la demanda de 23 punts —que incloïen reivindicacions en matèria econòmica i cultural— i que amb Puigdemont van esdevenir 46 (l'anomenat "45 més 1", el referèndum). Per la seva banda, el PSOE i el PSC van posar damunt la taula l'any abans la Declaració de Barcelona, que segueix vigent i advoca per la reforma federal de la Constitució i el reconeixement de diferències dels territoris.