Ja és oficial: la Reial Casa de Correus, actual seu del govern de la Comunitat de Madrid a la Porta del Sol, ha estat declarada lloc de memòria democràtica. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres la decissió, presa pel govern espanyol. Aquest espai va ser la direcció general de Seguretat durant la dictadura franquista i, com a tal, va albergar tortures a opositors polítics de la mà de figures ombrívoles com Antonio González Pacheco, més conegut com a "Billy el Niño". L'Executiu de Pedro Sánchez ha volgut recordar d'aquesta manera la "repressió política i social" exercida durant la dictadura en aquest emblemàtic edifici madrileny, una decisió a la qual la presidenta Isabel Díaz Ayuso s'hi ha oposat des que es va plantejar ara fa més d'un any.
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, el canari Angel Víctor Torres, ha asseverat que aquesta declaració com a lloc de memòria és una "magnífica noticia" en conmemoració de les persones "que van perdre la vida per defensar el retorn de la democràcia". Així, el ministre ha afirmat que "tots els demòcrates" haurien d'alegrar-se d'aquesta declaració, un record "perquè mai més es repeteixin aquests actes ignomiosos". Torres ha informat també aquest dimecres que el BOE publicarà els pròxims dies les declaracions com a lloc de Memòria Democràtica de la tapia d'afusellaments del cementiri de la Almudena de Madrid i de la presó de Carabanchel.
La declaració recollida al BOE recorda el paper que va tenir la direcció general de Seguretat en la "vigilància, contral i repressió de republicans, socialistes, anarquistes, comunistes, liberals i qualsevol altra persona sospitosa de tenir simpaties per les idees contràries al règim". El text s'ampara en els "numerosos testimonis" de persones que van sobreviure als interrogatoris i tortures d"'extrema brualitat", "símbol de les violacions dels drets humans durant el franquisme".
Ayuso denuncia "sectarisme" i portarà la qüestió als tribunals
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dit en nombroses ocasions que la declaració de la Real Casa de Correus com a Lloc de Memòria seria una "aberració històrica" perquè equivaldria a reduir l'edifici "al franquisme". Se sustenta així en un informe, encarregat pel Ministeri de Política Territorial i fet públic el passat 1 d'octubre, en el qual la Reial Acadèmia de la Història (RAH) associa la Real Casa de Correus "abans de res" a l'època de la Il·lustració; independenment de "qualssevol que hagin estat les seves funcions" posteriors a la construcció de l'edifici, encarregada pel rei Carles III. Durant la Segona República va tenir altres usos, durant la dictadura va ser la direcció general de Seguretat i des del 1985, ja en democràcia, l'edifici alberga la seu del govern madrileny.
Així, el govern d'Ayuso no ha trigat a reaccionar a la publicació del BOE i ha anunciat que presentarà un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional. L'Executiu madrileny sosté que la declaració és "sectària i contrària a la Història i a la veritat". Així mateix, la Comunitat de Madrid sosté en un comunicat que "es tracta d'una cortina de fum per no parlar de la corrupció" que vincula al "autòcrata Sánchez". "Tractar de vincular-ho amb una petita part de la seva dilatada història només pot respondre a un intent sectari de grapejar aquesta institució", denuncia la nota d'Ayuso, que sustenta el seu argument en l'informe de la RAH i assevera que l'actual seu del govern madrileny és "un edifici complertament resignificat".