Una de setze. És el balanç de l’assistència de Pedro Sánchez a les sessions de control del Senat. Els dimarts a la tarda són una data assenyalada a la cambra alta: cada setmana que hi ha ple, se celebra la sessió de control al govern espanyol, en la qual els senadors formulen preguntes orals als membres del Consell de Ministres. És el mateix que passa al Congrés els dimecres al matí. Des que el PP va decidir erigir el Senat en el principal pol d’oposició a l’executiu, se celebren tres plens al mes, però Sánchez continua vivint aliè a això. El president espanyol ha confirmat que dimarts vinent no podrà assistir al ple perquè estarà de viatge a la Xina i, d’aquesta manera, sumarà set mesos sense acudir-hi. L’última vegada va ser un llunyà 12 de març, una data que, de fet, va ser l’únic dia de tota la legislatura que Sánchez ha assistit al Senat.
De les quinze absències de Sánchez, en nou ocasions el president espanyol no tenia res a l’agenda oficial que li impedís assistir al ple. En els altres sis casos, a l’agenda de la Moncloa sí que figurava alguna cita en la qual assistia com a cap del govern espanyol. Una de les últimes vegades, per exemple, va ser l’11 de juny, quan estava de viatge a Jordània per participar en la Conferència Internacional sobre la resposta humanitària d’emergència per a Gaza. En canvi, entre el 9 d’abril i el 4 de juny no tenia res programat.
Altres exemples. El 12 de desembre Pedro Sánchez va rebre a la Moncloa el Rei de Jordània, el 6 de febrer es va reunir amb familiars d’ostatges israelians segrestats per Hamàs a Gaza i el 20 de febrer va mantenir una trobada amb familiars de ciutadans palestins. Tot eren cites entre les quatre i dos quarts de cinc de la tarda. L’agenda internacional també li ha impossibilitat assistir al Senat: el 5 de març va iniciar un viatge oficial al Brasil i Xile, el 2 d’abril va viatjar a Jordània i el 17 de juny va participar en la Reunió Informal de líders de la Unió Europea a Brussel·les.
L’última sessió de control al Senat: el 12 de març, abans de la primera carta i abans de la dissolució del Parlament
L’última sessió de control en la qual va participar Pedro Sánchez va ser el 12 de març. En aquella ocasió, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, li va demanar que expliqués “quina estabilitat política ofereix el seu executiu”. De fet, la seva intervenció va començar amb un dard al líder socialista: “Benvingut al Senat, fa deu mesos que no ve”. L’anterior ocasió havia estat el 16 de maig del 2023, en l’últim cara a cara a la cambra alta entre ell i Alberto Núñez Feijóo. Dues setmanes després, Sánchez va dissoldre les Corts Generals i va convocar eleccions per al 23 de juliol. El passat 12 de març, Sánchez també va haver de respondre “com pensa complir els compromisos adquirits amb Catalunya” i si garantirà un “sistema ferroviari ajustat a les necessitats de Galícia”. La primera pregunta li va formular la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, i la segona, la senadora del BNG Carme da Silva.
En la seva intervenció, Alicia García va acusar Sánchez de “vendre la nació per set vots” amb la llei d’amnistia i d’estar al corrent del cas Koldo, assegurant que “tot ho sabia i tot ho va tapar”. Al torn d’ERC, Sara Bailac va reclamar un finançament “singular i específic” per a Catalunya, mentre que la rèplica del president espanyol va ser que el nou sistema de finançament autonòmic requereix una “resposta” que “ha de ser multilateral” perquè les diferents autonomies “tenen les seves pròpies realitats”.
I… quin era el context polític del 12 de març? Aquell dimarts va ser, curiosament, el dia d’abans que els Comuns tombessin els pressupostos del Govern i, posteriorment, Pere Aragonès decidís convocar eleccions per al 12 de maig. Dos dies més tard, el Congrés aprovaria la llei d’amnistia i la remetria al Senat per continuar la seva tramitació parlamentària. A més, encara faltava un mes i mig perquè Pedro Sánchez publiqués la carta en la qual anunciava cinc jornades de reflexió per plantejar-se el seu futur a la Moncloa després que el jutge Juan Carlos Peinado obrís diligències contra Begoña Gómez. Han passat set mesos i Pedro Sánchez encara no ha tornat al Senat.