A Moncloa pràcticament només tenen pànic a una cosa: la inestabilitat. I tenen detectat el principal focus d'inestabilitat: la relació amb els partits independentistes. És aquesta la que va propiciar el final abrupte de la passada legislatura amb els pressupostos de l'Estat tombats i la manifestació de Colón contra el "relator". Si una lliçó han après, és aquesta. És per això que, en els primers compassos de la nova legislatura, l'estratègia dels socialistes passa per tenir la relació justa i necessària amb JxCat i ERC. No més tracte de l'imprescindible. A Ferraz prefereixen curar-se en salut.

El proper pas en el calendari polític és la constitució de les Corts espanyoles, el pròxim dimarts 21 de maig al migdia. I aquí s'ha tornat a demostrar aquesta màxima. Davant del veto anunciat per ERC a Miquel Iceta com a president del Senat, els socialistes no hi han mantingut cap mena de conversa, perquè "no hi ha res a negociar". Ni faran cap gest, ni hi haurà cap mena de contrapartida per a retirar-lo. I si malgrat el que diu la cortesia parlamentària mantenen el bloqueig, asseguren fonts de l'executiu, "tenim un pla B, C, D, E, F i amb totes les lletres de l'abecedari".

El mateix ha passat amb la Mesa del Congrés, que la portaveu socialista Adriana Lastra està acabant d'ultimar amb els principals grups parlamentaris. La composició seria la següent: tres membres del PSOE, dos d'Unidas Podemos, dos del PP i dos de Ciutadans. Majoria d'esquerres assegurada i posant les coses fàcils a la dreta. Malgrat que s'havia especulat amb la possibilitat, en quedaria fora ERC, amb 15 diputats en la nova legislatura. Tampoc no tindria representació el PNB.

Des del PSOE argumenten que “no hi han de ser tots els partits”, a la Mesa. La realitat és que, en parlaments menys fragmentats que l’actual, com el de la X legislatura (2011-2016), el convergent Jordi Jané va obtenir la vicepresidència quarta del Congrés dels Diputats. En aquell moment, Convergència i Unió tenia 16 diputats, tan sols tenia un escó més dels que té avui ERC.Mes fragmentats. En la legislatura anterior (2008-2011), amb sis parlamentaris, el PNB també va situar José Ramón Beloki com a secretari segon. És una qüestió de voluntat política.

Amb els números a la mà, ara el PSOE té molta menys dependència dels partits independentistes que en l’anterior legislatura. El 28-A n'ha sortit reforçat també en aquest sentit. De fet, aritmèticament, en tenen prou amb els vots d’ERC (sumats als d’Unidas Podemos i el PNB). Hi ha veus independentistes que admeten que, com a molt, JxCat haurà d’aspirar a fer el paper de “gos guardià” dels republicans. A Moncloa veuen més factible aconseguir el suport de Gabriel Rufián que no pas el de Laura Borràs.

La nova legislatura comença com va acabar l'anterior: amb un intent del govern de Pedro Sánchez per desmarcar-se de l'independentisme. Reforçat a les urnes, Sánchez aspira a atraure els vots que li falten per completar la majoria absoluta sense cap concessió que no estigui prevista a l'Estatut o la Constitució. Mentrestant, el diàleg amb la Generalitat continua en el mateix punt: interromput.