El Parlament de Catalunya ha reprovat i ha tornat a demanar la dimissió de la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, per la gestió del caos de Rodalies. Concretament, fins a tres grups (Junts, PP i CUP) van portar dijous passat a les seves respectives mocions les peticions de dimissió, mentre ERC exigia "responsabilitats". Tot i això, el PSC, amb l'abstenció dels Comuns, es va quedar sol defensant la consellera. Parlem del caos ferroviari que ja fa gairebé un mes que dura, amb Salvador Vergés, diputat i portaveu de Junts al Parlament, nomenat el novembre passat. El dirigent juntaire repassa les propostes de Junts per arreglar la situació de Rodalies, entre les quals hi ha el trencament amb Renfe i portar l'operadora als tribunals (avalat pel Parlament), i exhibeix les propostes per solucionar la crisi de l'ascensor social després del debat a la Cambra catalana d'aquesta setmana. Vergés, a més, treu pit de l'aprovació de la llei del seu partit contra la multireincidència aquesta setmana amb una amplíssima i inusual majoria al Congrés dels Diputats.
Aquest dijous el Parlament ha tornat a reprovar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva gestió del caos de Rodalies. Si el president Illa no la cessa, quins són els següents passos a seguir?
Aquesta setmana, el Parlament ha reprovat la consellera Paneque pel caos de Rodalies per segona vegada en menys d’un any. Fins i tot, els socis de govern, ERC i Comuns, amb major o menor intensitat, s’hi han sumat. Per tant, el primer que ha de fer el president de la Generalitat quan es reincorpori és cessar la consellera, perquè hem constatat que ella no té cap intenció de dimitir. Si el president Illa no la cessa, aleshores hauria de plantejar-se sotmetre’s ell mateix —quan estigui recuperat, que desitjo que sigui del tot i ben aviat— a una qüestió de confiança, perquè la confiança amb el Parlament haurà quedat trencada.
Fins a quin punt té la responsabilitat una consellera de la Generalitat? Les competències no formen part d’Adif i Renfe?
A dalt de tot d’aquesta piràmide de gestió hi ha la consellera Paneque, que és qui ostenta la màxima responsabilitat dins del Departament de Territori. Ni ha gestionat bé la crisi ni tampoc s’ha plantat amb fermesa per exigir les inversions per part de l’Estat espanyol, a través d’Adif, Renfe i el Ministerio. La responsabilitat política hi és. Quan assumeixes una responsabilitat i fracasses el que has de fer és posar el càrrec a disposició.
Si el president Illa no cessa Paneque, aleshores hauria de plantejar-se sotmetre's ell mateix a una qüestió de confiança
Si s’hagués plantat davant d’Adif i Renfe des d’un primer moment, no estarien demanant la dimissió?
Si s’hagués plantat fermament i ho hauria gestionat bé no seria del PSC, segur. Seria d’un altre partit.
Creu que hauria de dividir les carpetes que gestiona? La consellera té Rodalies, habitatge, la qüestió de la sequera… De fet, els socis, ERC i Comuns, ja li demanen que divideixi carpetes.
No concebem que no acabi dimitint o no l’acabin cessant. Nosaltres vam ser els primers a denunciar que tenia massa carpetes, perquè no és només totes les carpetes d’energia, residus, medi, aigua, territori, mobilitat, infraestructures, habitatge… que aquest porta dins de la seva macroconselleria, sinó que també és portaveu del Govern i també candidata del PSC a l’alcaldia de Girona. És impossible que ningú, jo mateix, pugui gestionar aquestes carpetes. En aquests moments ha d’estar centrada en la qüestió de Rodalies, i això fa impossible que la qüestió de l’aigua o del medi puguin anar al ritme que han d’anar en un país com Catalunya. Al final, centres els esforços on pots i tens les hores dels dies que tens. No té cap mena de lògica aquesta macroconselleria. Suposo que en el seu dia es va fer per qüestions de com es pensava en un futur el Govern tripartit. La realitat que tenim és que tenim una macroconselleria que no rutlla i demanem que la seva responsable faci un pas al costat. Després, el president decidirà si s’ha de dividir la conselleria.
Creu que aquesta conselleria es va plantejar per una possible entrada al Govern d’ERC o els Comuns?
No ho sé. Ho hauria de preguntar a ERC o als Comuns, que són els qui en teoria eren els socis d’investidura, però han acabat sent els socis de legislatura. La macroconselleria va ser una mala previsió.
El mandat del Parlament diu que s’ha de portar Renfe i Adif als tribunals. Seria molt greu si s'incomplís
El Parlament, el Congrés i el Senat també han demanat la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també va comparèixer aquest dimecres per donar explicacions del caos ferroviari, tot i que va culpar-ne al canvi climàtic i amb la boca petita a la manca d’infraestructures. Què els semblen les seves explicacions?
He estat molt centrat en les explicacions a Catalunya. Tenim els nostres diputats i senadors a Madrid, que segueixen al detall totes les compareixences dels responsables espanyols. Malauradament, la qüestió de Rodalies i de la mobilitat a Catalunya continuen depenent en gran part de l’Estat i dels responsables que ha esmentat. No han donat les explicacions corresponents. Tot i això, qualsevol explicació ens seria bastant igual, perquè el que volem és que s'executin les inversions. No són les paraules, sinó que reclamem els fets. Tal com s’ha gestionat, tant des del Govern de la Generalitat, com del govern espanyol, s’ha fet malament, no s’han coordinat bé i, per això, demanem les dimissions polítiques aquí i allà.
Ni Pedro Sánchez ni Óscar Puente han vingut a Catalunya aquestes setmanes, tot i que hi ha hagut un mort. Què li sembla aquesta decisió política?
El que ha fet el Govern de la Generalitat, en l’àmbit de la comunicació, és fer venir responsables espanyols, tant de Renfe, com d’Adif, per donar explicacions. És com si s'haguessin autoaplicat un 155, perquè han decidit que vinguin de Madrid perquè expliquin com s’ha de gestionar això. No han gestionat en primera persona la crisi i, en darrera instància, han fet venir a instal·lar-se el secretari d’Estat, Santano. Aquesta submissió a l’Estat espanyol no és la forma de tractar aquests afers. Ens hem de plantar, perquè el govern de Madrid no està atenent les nostres inversions; nosaltres el que volem és resoldre el contracte amb la Renfe. Les explicacions i les decisions que hàgim de prendre la donarem nosaltres amb nom propi i des del Govern de la Generalitat, i no pas fer venir a persones de Madrid. Hem d’exigir les responsabilitats de les persones a Madrid, però les explicacions les has de donar tu.
Per tant, si vostès haguessin estat al Govern, no haurien fet venir ni al president del govern espanyol ni al ministre de Transports…
Si haguéssim estat al Govern, hauríem aplicat les nostres catorze mesures. Hem estat molt propositius i molt actius. Tenen a veure amb la informació, en fer inspeccions independents, portar la Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil, però també criminal, perquè tot això acaba derivant en què acaba havent-hi moltes més incidències. I això acaba provocant més accidents i algun pot ser greu, com va passar a Gelida. Entre aquestes mesures també hi ha la de la resolució del contracte amb Renfe, els plans alternatius de transport, que l’estat assumeixi el sobrecost provocat pel caos de Rodalies, com ara els autònoms, les empreses o la mateixa Generalitat.
Una de les mesures que plantejava era portar Renfe i Adif als tribunals. De fet, aquesta setmana el Parlament ha instat l’Executiu a fer-ho, malgrat que el Govern ja ha advertit que no ho farà. Vostès tenen plantejat fer-h?
Hem de veure els següents passos. Tenim el resultat de les votacions i, a partir d’aquí, seguirem uns passos amb mentalitat de Govern. Un informe ja ha demostrat que és viable resoldre el contracte de prestació de serveis amb la Renfe. No ens quedarem mai amb les paraules, sinó que anirem als fets. El mandat del Parlament de Cataunya diu que s’ha de portar Renfe i Adif als tribunals. Seria molt greu que el Govern incompleixi un mandat parlamentari. A partir d’aquí, veurem…
Vostès asseguren que es pot trencar el contracte amb Renfe i que Ferrocarrils sigui l’operadora. En canvi, la consellera assegura que no hi ha cap contracte…
I tant que hi ha contracte. Ho demostra l’informe jurídic que hem encarregat i que té tota la solvència dels advocats que el signen. Es demostra que hi ha un contracte, perquè l’Estat té un contracte de prestació de serveis signat amb Renfe i nosaltres, amb virtut de les competències que tenim transferides per l’Estatut —tenim competències sobre tot el transport que s’opera dins del territori català—, de facto, estem subrogats en aquest contracte amb Renfe. El 2010 hi va haver un conveni per part de la Generalitat amb Renfe, que entenia que les competències eren catalanes. La Generalitat té la potestat de fer aquest conveni. L’administració catalana, malauradament, és un òrgan dins l’estructura de l’Estat i, per tant, el contracte també és entre Renfe i la Generalitat. PSC, ERC, PP i VOX van bloquejar la proposta de Junts perquè el Govern rescindeixi el contracte amb Renfe. Hem treballat un informe jurídic que ho avala. Per tant, és una qüestió de voluntat política. I entre mantenir el model fracassat de Renfe o apostar pel model d’èxit de Ferrocarrils, aquests partits han apostat per mantenir el model fracassat de Renfe. Ho lamentem. A Junts continuarem apostant per Ferrocarrils.
I per què la consellera assegura que no existeix aquest contracte?
Perquè no els convé que existeixi. No faran mai el pas de resoldre’l. Com que no pot entrar a discutir les raons per les quals demanem que es resolgui (falta de prestació regular del servei, manca de seguretat en el transport dels viatgers, manca d’informació…), prefereix fer veure que no existeix. Hi ha una sèrie de clàusules en el contracte que no s’han complert i, a més, les clàusules que corresponen al fet que el servei essencial està dins del que la UE anomena com a ‘obligació de servei públic’. Hi ha una sèrie de condicions extres que cal complir i que, si les analitzes una per una, no s’han complert. Com que ella sap que això és real, l’única sortida que té és negar que existeix un contracte.
Per què no el van trencar vostès quan formaven part del Govern?
El que hem fet històricament és reclamar el traspàs. Sempre hem intentat anar per la via de l’acord, però el que hi ha hagut aquest darrer mes amb la crisi de mobilitat ha estat un esclat final per la manca d’inversió i manteniment crònic, endèmic i premeditat. Donada aquesta circumstància explosiva i final d’un col·lapse total de Rodalies, que afecta també l’AP-7 per la manca d’inversió en les infraestructures viàries, el que diem és: ja no anem per la via de l’acord, no reclamem i exigir el traspàs, sinó que fem un contraatac en defensa pròpia, que és rescindir unilateralment el contracte de prestació de serveis amb la Renfe. L’alternativa és Ferrocarrils de la Generalitat, que ha demostrat solvència, gestió de les línies d’alta complexitat orogràfica com la línia de l’Anoia o els talussos de la Vall de Núria. És una empresa pública amb prestigi preparada per assumir el que faci falta. És el primer pas del traspàs al 100% i fer fora la Renfe de Catalunya.
Des del Parlament, des de l’oposició, tenen algun mecanisme per trencar amb Renfe? És a dir: presentar una llei per obligar el Govern a trencar aquest contracte…?
Qui ho ha de fer és el Govern, que és qui té la responsabilitat i qui és el titular del servei i, per tant, qui pot rescindir el contracte. No ho pot fer un partit des de l’oposició. Podríem presentar una llei obligant-ho, però quedaria rebutjada pel Parlament amb l’aritmètica actual. Si algun dia ERC recapacita i ve cap al nostre model de traspàs al 100%, en comptes de quedar-se amb el seu model de traspàs, que és entrar en minoria a una empresa en fallida, aleshores es plantejaria.
Ja no anem per la via de l'acord; volem rescindir unilateralment el contracte amb Renfe
Vostès plantegen un període transicional de dos o tres anys perquè Ferrocarrils assumeixi tota la feina que fa Renfe. Des d’ERC també plantegen l’actual empresa mixta com una mena de període transicional, en el qual finalment l’empresa acaba sent 100% catalana. Per què no es pot aplicar el mecanisme que planteja ERC?
Nosaltres plantegem el termini durant aquesta legislatura. Nosaltres tenim dret a trencar amb Renfe per la crisi de la mobilitat. El que planteja ERC no és així. Ara mateix podem trencar el contracte, però en el moment en el qual acceptem una empresa mixta en què la Generalitat només participa en el 49,99% en minoria, si tu vols resoldre aquest contracte t’has d’autoresoldre tu mateix. Ja tindries un galimaties societari impossible de desfer. Si es fa aquest pas, ja és molt més complex fer fora la Renfe de Catalunya. Hi ha una jugada de Renfe i l’Estat per pressió del sindicat de maquinistes, que és que l’Estat tingui el 51,01%. Tothom sap que en una empresa pública i a la privada, la clau és el capital, per molt que diguin que tinguin majoria en el consell d’administració. Amb la major part del capital pots canviar els estatuts. És un traspàs, que no ho és, sinó que és una submissió.
És viable la seva proposta, tenint en compte que falten maquinistes catalans? Els actuals maquinistes són de Renfe…
Els actius de Renfe, que són els trens, la infraestructura mòbil o el personal, són serveis i actius adscrits al servei. No són actius de Renfe que, un cop resolt el contracte, Renfe se’ls emportaria. Pel fet de ser obligació de servei públic hi ha un període de transició i unes mesures cautelars, segons les quals Renfe ha de continuar prestant el servei i no pot marxar d’un dia per l’altre. Tens un temps per poder anar fent aquest traspàs cap a Ferrocarrils. Els actius formen part i estan adscrits al servei i, per tant, es queden aquí. Aleshores, es va fent el traspàs de mica en mica cap a Ferrocarrils.
En tot cas, estem parlant de trencar el contracte amb Renfe, però la titular de les infraestructures és Adif i és la part més problemàtica. Hi ha cap contracte amb Adif per trencar-lo? Com s’ho faran?
Hi ha un contracte de prestació de serveis entre l’Estat i Renfe, en el qual se subroga la Generalitat per les competències que té. En canvi, la infraestructura física, com les vies o les catenàries, pertanyen a Adif. Entre Adif i la Generalitat no hi ha un contracte, com sí que hi és entre la Generalitat i Renfe. Adif té la propietat de les infraestructures físiques i aquí reclamem, no només el traspàs de les infraestructures, sinó dels recursos econòmics per fer les inversions que no s’han fet històricament i per fer la gestió i manteniment adequats. Demanar la resolució del contracte a Renfe és una condició necessària, però no suficient. Va acompanyada de continuar exigint el traspàs dels actius d’Adif.
No s’haurien de canviar lleis espanyoles? Tenint en compte la xarxa d’interès general…
Cal una negociació. Falta voluntat política per traspassar la titularitat. Hi ha unes línies que formen part de la Red Ferroviária de Interés General que s’han de treure d’aquesta xarxa abans de fer el traspàs, com ja s’ha fet en algun cas. No és cap impediment. Si hi ha voluntat política no hi ha cap impediment jurídic.
Sobre la infraestructura, quines serien les obres més prioritàries?
Evidentment, atacar tots aquests punts que ha detectat de pressa i corrents l’equip d’inspecció d’Adif, de Renfe, i que la Generalitat ha acabat posant pel mig l’Institut Cartogràfic. La filosofia que sempre ha tingut Ferrocarrils de tenir un equip independent per auditar les vies i les infraestructures. Arran de l’accident de Gelida, Renfe i Adif s’han posat les piles i estan fent aquestes inspeccions. Fruit d’això, han detectat centenars de punts molt crítics. La primera actuació ha de ser aquesta. No farem res de desdoblar l’R3 si resulta que a l’R4 hi ha un perill d’accident letal. Cal seguir sense parar les actuacions que formen part del pla de Rodalies i totes les inversions promeses i que no s’han executat. S’ha demostrat que no era cert que es devia a l’emergència climàtica, malgrat que s’hagi de tenir en compte a l’hora de fer infraestructures. Aquests punts ja formaven part de la xarxa i no s’havien detectat perquè no es feien les inspeccions corresponents.
Si Paneque s'hagués plantat i hagués gestionat bé Rodalies, no seria del PSC, segur
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya també ha debatut sobre la crisi de l’ascensor social. Entre les seves propostes, hi ha la de suprimir l’impost de successions, rebaixar l’IRPF, un salari mínim català o el concert econòmic… Com valora el resultat d’aquest debat?
El debat ha posat de manifest que el nostre model de país no té res a veure amb el que té el tripartit. Hem denunciat que les xifres macroeconòmiques poden ser positives, però no es tradueix en les microeconòmiques, en les butxaques dels ciutadans. Molta gent no arriba a finals de mes i no pot pagar l’habitatge. Cal que hi hagi un model econòmic de valor afegit, que vagi acompanyat de poder recuperar aquesta cultura de l’esforç que molta gent ja s’aplica, però els hi dona una vida pitjor de la que havia tingut els seus pares. Cal traduir-ho amb mesures concretes, com la proposició de llei que hem registrat en el marc d’aquest monogràfic sobre el salari mínim de referència català. De moment, no tenim les competències, malgrat que les estem reclamant.
A Madrid reclamen aquestes competències?
Sí, i tant! Hem de passar dels 1.200 euros que en aquest moment hi ha, cap als 1.400 euros, que seria el 60% del salari mitjà que indica la Unió Europea. Hi ha països que estan en 1.600 euros, com ara l’Estat francès. Això cal acompanyar-ho d’un fons per als sectors empresarials que més els hi pugui costar arribar a aquests salaris. A partir d’aquí, una altra proposició de llei per rebaixar la fiscalitat: parlem de deflactar l’IRPF, incrementar el mínim exempt, i d’eliminar l’impost de successions. Tot això ajuda en el relleu empresarial, als joves i a les persones que han d’adquirir un primer habitatge.
També han plantejat acabar amb la cultura del subsidi, modificant de forma significativa la renda garantida. Com ho pretenen fer?
Cal que aquest model econòmic de valor afegit vagin vinculats als valors de la catalanitat, que són la llengua, la cultura i la cultura de l’esforç, del treball ben fet i l’excel·lència. Aquesta cultura de l’esforç vol dir que la gent ha de poder viure d’un salari digne, d’un sou digne, i no pas garantir un subsidi. Qualsevol de les seves fórmules, com ara la renda garantida, ha de ser una transitorietat que t’ha d’acompanyar fins que aquella persona, sigui per ella mateixa o per l’ajuda de l’administració, torni a estar reinserida dins del mercat laboral. L’objectiu és que tothom pugui guanyar-se la vida treballant.
Aquesta setmana al Congrés també s’ha aprovat l’enduriment de les penes contra els multireincidents a proposta de Junts. De què ha de servir això?
Ha de servir de molt. És un gran èxit que ens congratulem d’haver-lo presentat i lluitat, malgrat que el PSOE l’ha tingut bloquejada durant dos anys. La gran majoria d’alcaldes de Catalunya, de tots els colors polítics, ho reclamaven. Ara farà el seu tràmit al Senat i a l’abril quedarà definitivament aprovat. Això ha de servir perquè no passi com fins ara, que un delinqüent entrava per la porta de la comissaria i en surti per l’altra. La llei implementa mesures concretes, com ara que tres furts lleus acumulats ja provoquin penes de presó. També que s’augmenti molt més la gravetat penal que es considera quan es roba un mòbil o quan es roba una persona vulnerable, com la gent gran; quan es fa un furt al camp… Totes aquestes casuístiques queden recollides. Hem d’acabar amb la multireincidència en el nostre país. Esperem que el Departament d’Interior de Catalunya estigui preparat per això per poder desenvolupar amb efectivitat aquesta llei. Hem lluitat durant dos anys poder tenir aquesta llei, que afavoreix també a tot l’Estat.