El president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha tret pit de l'aprovació al Congrés dels Diputats de la seva llei que endureix les penes contra els multireincidents. "El PSOE havia bloquejat aquesta llei tot i haver-la pactat amb nosaltres feia molt de temps; només l'ha desbloquejat i aprovat una vegada hem trencat el pacte amb ells", ha reivindicat el president a l'exili, recordant que ja fa més de dos anys que van acordar aquesta llei en el marc de la taula de negociació entre els dos partits a Suïssa. El líder de Junts ha volgut reivindicar el trencament de les negociacions bilaterals amb el PSOE del passat 27 d'octubre. "Queda clar quina és la manera que entenguin les coses. I no és, precisament, aplanar-se com fan els seus socis, que prioritzen "aturar la dreta" mentre que en realitat el que s'acaba aturant són els trens de Catalunya", ha dit Puigdemont, carregant contra Sumar, Esquerra Republicana o Podemos. Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que aquesta llei ha nascut dels alcaldes de Junts i s'ha aprovat gràcies als seus diputats. "Posem fi a la impunitat. Oferim solucions reals", ha dit Turull a X.
Precisament, la llei de Junts per Catalunya aprovada juntament amb el Partit Popular, el PSOE, Vox i el PNB, amb l'abstenció d'ERC, ha comptat amb l'aval de la gran majoria d'alcaldes de Catalunya. De fet, diversos alcaldes catalans s’han desplaçat fins al Congrés dels Diputats per assistir aquest dijous a la votació sobre la multireincidència. Entre ells, n’hi havia diversos de Junts: Marc Buch (Calella), Òscar Fernández (Cabrera de Mar), Arnau Rovira (Manlleu), Dani Mauriz (Sant Vicenç de Castellet), Xavier Fonollosa (Martorell) i Marc Castells (Igualada). Pere Segura (Vila-seca) i la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, no hi han pogut assistir per culpa del caos ferroviari.
També s'havien desplaçat fins a Madrid representants municipals del PSC, però han tornat a Catalunya a causa del temporal: Alba Barnusell (Granollers), Mireia Dionisio (Mollet del Vallès), Marta Farrés (Sabadell), Mireia González (Santa Coloma de Gramenet), Ana María Martínez (Rubí), Jesús Naharro (Abrera), David Quirós (L’Hospitalet de Llobregat), Eduard Sanz (Esplugues de Llobregat i Ramón Ignacio Zaballa (Vilafranca del Penedès). L'alcalde català socialista que sí que ha romàs a la capital espanyola per seguir el Ple ha sigut David Bote (Mataró), que ha pogut gestionar el temporal a distància, de forma telemàtica.
El PSOE havia bloquejat aquesta llei tot i haver-la pactat amb nosaltres feia molt de temps; només l'ha desbloquejat i aprovat una vegada hem trencat el pacte amb ells. Queda clara quina és la manera que entenguin les coses.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) February 12, 2026
I no és, precisament, aplanar-se com fan els seus… https://t.co/SH3QGCe9Zj
La llei contra la multireincidència neix del nostres alcaldes i alcaldesses i s’aprova per la persistència dels nostres diputats i diputades. Posem fi a la impunitat. Oferim solucions reals. Complim amb Catalunya. #MésJunts #MésCatalunya https://t.co/g5EPpgJPt1
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) February 12, 2026
Què implica aquesta llei?
La nova llei de multireincidència, impulsada per Junts i aprovada aquest dijous al Congrés amb el suport del PSOE, el PP i el PNB, introdueix canvis rellevants en el Codi Penal pel que fa als delictes de furt i estafa. En el cas dels furts de menys de 400 euros, la sanció prevista és una multa d’entre un i tres mesos. Ara bé, si l’autor ha estat condemnat de manera ferma per tres delictes menys greus amb anterioritat, la pena pot augmentar fins a una presó d’entre un i tres anys. L’objectiu és endurir el càstig en casos de multireincidència. La reforma també modifica l’article 235 del Codi Penal per establir penes d’un a tres anys de presó quan es tracti del furt de telèfons mòbils o ordinadors. El text justifica aquest agreujant pel valor no només econòmic, sinó també personal d’aquests dispositius, ja que poden contenir informació sensible. Aquesta circumstància agreujant, però, no s’aplicarà si el dispositiu sostret és nou i es troba en una botiga.
Pel que fa a les estafes, la norma també preveu tenir en compte la multireincidència a l’hora de fixar la pena. Per determinar-la, es valoraran aspectes com l’import defraudat, el perjudici econòmic causat a la víctima, la relació entre víctima i autor, així com qualsevol altra circumstància que permeti mesurar la gravetat dels fets. La llei incorpora igualment mesures cautelars que poden aplicar-se al presumpte delinqüent, com ara la prohibició d’accedir a determinats llocs —barris, municipis, províncies o comunitats autònomes— o d’apropar-se i comunicar-se amb determinades persones, segons el grau que es consideri necessari. A més, la reforma reconeix a les entitats locals la legitimació per exercir l’acció penal en casos de furt, amb la finalitat de reforçar el paper dels ajuntaments davant els problemes de multireincidència.
Finalment, s’introdueix una pena de presó d’entre un i cinc anys per l’anomenat petaqueo, en el marc de la lluita contra les narcollanxes. Es castigarà l’adquisició, la tinença, el dipòsit, l’emmagatzematge, el transport o el subministrament de combustibles líquids amb temeritat manifesta i contravenint la normativa vigent.