El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei de multireincidència impulsada per Junts per Catalunya, i ho ha fet amb una amplíssima majoria. La norma, de fet, ha estat aprovada per més formacions de l’oposició que no pas per socis habituals del govern espanyol. Hi han votat a favor els independentistes, liderats en aquesta cambra per Míriam Nogueras, el PSOE, el PP, Vox i el PNB. I Esquerra Republicana s’ha abstingut després d’un acord a l’últim minut per incrementar el nombre de jutges destinats a Catalunya. Formacions com Sumar, Podemos i Bildu han criticat la norma i hi han votat en contra. Així, la iniciativa ha prosperat amb 302 vots a favor i 35 en contra. La norma, a grans trets, castiga l’acumulació de delictes i imposa penes d’un a tres anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors.
Junts va registrar aquesta llei —que reforma el Codi Penal i la Llei d’enjudiciament criminal— fa dos anys, i va ser admesa a tràmit per la cambra. Un any més tard, després d’haver quedat desada en un calaix, alguns grups hi van presentar esmenes. Però les formacions d’esquerres s’hi havien mostrat en contra, cosa que va provocar que el PSOE la guardés novament en un calaix fins fa unes setmanes. No va decidir treure-la fins que Junts va anunciar que trencava relacions amb els socialistes. I la comissió de Justícia d’aquesta cambra va acabar elevant la norma al Ple per a una aprovació definitiva després d’incorporar-hi esmenes de Junts, PSOE i PP. Tot plegat, es tracta d’un dels gestos de Pedro Sánchez per intentar recuperar la formació de Carles Puigdemont.
Durant el debat d’aquest dijous, la diputada de Junts Marta Madrenas ha defensat la norma “necessària i equilibrada” que ataca “la impunitat” i trenca “una dinàmica que cronificava el delicte”. Amb aquesta aprovació, ha afegit, es crea una regulació “ponderada, eficaç i útil per a jutges, fiscals i policies”, que rebran “les eines que necessiten per a la seva feina”.
Diversos alcaldes catalans s’han desplaçat fins al Congrés dels Diputats per assistir aquest dijous a la votació sobre la multireincidència. Entre ells, n’hi havia diversos de Junts: Marc Buch (Calella), Òscar Fernández (Cabrera de Mar), Arnau Rovira (Manlleu), Dani Mauriz (Sant Vicenç de Castellet), Xavier Fonollosa (Martorell) i Marc Castells (Igualada). Pere Segura (Vila-seca) i la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, no hi han pogut assistir per culpa del caos ferroviari. També s'havien desplaçat fins a Madrid representants municipals del PSC. però han tornat a Catalunya a causa del temporal: Alba Barnusell (Granollers), Mireia Dionisio (Mollet del Vallès), Marta Farrés (Sabadell), Mireia González (Santa Coloma de Gramenet), Ana María Martínez (Rubí), Jesús Naharro (Abrera), David Quirós (L’Hospitalet de Llobregat), Juan Luis Ruiz (Vilanova i la Geltrú), Eduard Sanz (Esplugues de Llobregat i Ramón Ignacio Zaballa (Vilafranca del Penedès). L'alcalde català socialista que sí que ha romàs a la capital espanyola per seguir el Ple ha sigut David Bote (Mataró), que ha pogut gestionar el temporal a distància, de forma telemàtica.
Un gest de Sánchez a Junts que distancia el PSOE amb les esquerres del Congrés
Aquest gest de Sánchez a Puigdemont, però, ha evidenciat la distància que té en matèria de multireincidència el PSOE amb el seu soci dins del govern espanyol, Sumar, així com formacions d’esquerres del Congrés com Podemos o Bildu. Esquerra Republicana havia mantingut distàncies amb aquesta norma durant tota la seva tramitació al Congrés, però aquest dijous al matí ha anunciat que, finalment, s’abstindria després d’arribar a un acord amb el govern espanyol.
ERC s’absté a canvi d’incrementar el nombre de jutges a Catalunya
ERC ha acordat amb l’executiu de Sánchez incrementar el nombre de jutges destinats a Catalunya. Actualment, hi presten servei al voltant de 870, i l’acord preveu l’aprovació d’un reial decret aquest 2026 que incrementi aquesta xifra en 91 jutges més, i després aprovar 90 places addicionals el 2027. És a dir, crear 180 noves places en dos anys, fins a arribar a la xifra de 1.050 jutges en exercici a Catalunya. “Entenem que el problema existeix i que hi ha gent que el seu modus vivendi és delinquir, no perquè vulguin, sinó per circumstàncies personals; diguem que la solució punitiva, si no hi poses més mitjans, és fum; apujar penes no serveix de res”, ha sostingut aquest dijous a TV3 el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.
Més tard, dins de l’hemicicle, la diputada Pilar Vallugera ha assegurat que ERC també ha decidit “no posar traves” a l’aprovació de la norma “després d’haver escoltat alcaldes i regidors” que el partit té al territori. “No els volem fer sentir incòmodes”, ha assenyalat, a banda d'apuntar que “la realitat no es canvia amb el Codi Penal”. “No som bonistes, sinó realistes, vostès creuen que tot s’arreglarà amb el punitivisme, i el nostre desastre es troba en l’administració de Justícia”, ha sentenciat la republicana.
La llei de multireincidència impulsada per Junts
La llei de multireincidència impulsada per Junts i aprovada aquest dijous al Congrés després d’assolir pactes amb el PSOE, el PP i el PNB imposa una multa d’un a tres mesos si la quantia del que s'ha robat no excedeix els 400 euros. Però el càstig pot ampliar-se a una pena de presó d’un a tres anys si l’infractor ja ha sigut condemnat executòriament per altres tres delictes menys greus. La norma també modifica l'article 235 del Codi Penal per imposar penes d'un a tres anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors. El text recorda que aquests dispositius no només tenen valor econòmic, sinó també personal, per la informació delicada que contenen. De fet, aquest agreujant no s’aplica si el robatori és d’un mòbil nou en una botiga.
La norma també entén la previsió del càstig per multireincidència en els casos d'estafa. Per fixar la pena es tindrà en compte l'import del que s'ha defraudat, la pèrdua econòmica causada a la persona perjudicada, les relacions entre la víctima i el defraudador, així com qualsevol altra circumstància que serveixi per valorar la gravetat de la infracció.
També es podrà imposar cautelarment al delinqüent "la prohibició d'acudir a determinats llocs, barris, municipis, províncies o altres entitats locals, o comunitats autònomes, o d'aproximar-se o comunicar-se, amb la graduació que sigui precisa, a determinades persones". La reforma també reconeix legitimació a les entitats locals per exercir l’acció penal en delictes de furt, amb l’objectiu de reforçar la implicació dels ajuntaments davant la multireincidència.
Així mateix, s’estableix una pena de presó d'un a cinc anys per l'anomenat petaqueo, una mesura contra les narcollanxes. Es castigarà "l'adquisició, tinença, dipòsit, emmagatzematge, transport, o subministrament, amb temeritat manifesta, de qualsevol forma de combustibles líquids" contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general.