El president del Parlament, Josep Rull, confia que la cambra catalana pugui aprovar abans de Nadal la reforma del reglament que ha de reforçar el règim sancionador davant els discursos d’odi. La proposta, registrada conjuntament per PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, busca blindar les sancions als diputats davant eventuals recursos judicials i donar més seguretat jurídica al mecanisme.
Rull ha posat en valor el consens assolit per una àmplia majoria de la cambra amb l'objectiu que "el Parlament sigui un espai on la gent es respecti". Segons el president, aquest acord permetrà enviar "un missatge molt potent a la resta de la ciutadania" i dotar la institució de les eines necessàries "per garantir llibertat d'expressió i respecte". La reforma planteja incorporar al reglament del Parlament el Codi de Conducta, que fixa les possibles sancions als diputats. Rull ha defensat que es tracta d'un mecanisme similar al que es va utilitzar al Parlament Europeu. "S'evoca una part del Codi de Conducta al reglament, que és llei, i per tant se li dona rang legal, solidesa i seguretat jurídica", ha explicat.
El règim sancionador previst va des d'una amonestació pública per a les infraccions lleus fins a multes de 12.000 euros en els casos considerats molt greus. En aquest sentit, Rull ha reivindicat la necessitat que la cambra sigui capaç de "mantenir la cohesió" davant dels qui busquen "una societat polaritzada amb assenyalament i odi".
Rull rebutja els "insults i assenyalaments" a les protestes per Ceuta
El president del Parlament també s'ha referit a les mobilitzacions que es van produir aquest dimecres arran de la crisi migratòria de Ceuta. Rull ha considerat que hi ha "determinades inquietuds i neguits que interpel·len molt honestament a molta gent" i ha defensat que les institucions han de ser capaces de donar-hi "resposta democràtica".
Alhora, ha lamentat que el to d'algunes de les protestes fos "molt contundent i molt dur" i ha advertit contra el risc que una part de la ciutadania busqui "dreceres que són molt complexes". Rull ha posat com a exemple la manifestació de Terrassa, a la qual va assistir: "Vaig quedar molt impactat pels insults i els assenyalaments". Al seu parer, hi ha "components que determinats grups aprofiten per assenyalar, trencar i dividir", una situació que, ha remarcat, "ens ha de preocupar".
Una Diada centrada en les assemblees de pau i treva
Rull també ha avançat alguns detalls dels actes institucionals de la Diada de l'Onze de Setembre. Per segon any consecutiu, la jornada començarà amb la hissada de la bandera situada a l'exterior del Parlament. L'acte comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, així com del cos consular, diplomàtics i representants de la societat civil. El fil conductor serà enguany el mil·lenari de les Assemblees de pau i treva, que Rull ha definit com "l'origen del parlamentarisme català, un dels més antics d'Europa i, per tant, del món". L'actor Lluís Soler llegirà un text de Jaume Coll en què interpretarà l'abat Oliba i recrearà l'inici, l'any 1026 al Rosselló, d'una nova forma de governança basada en el pacte.
L'acte també posarà l'accent en el "compromís per la pau" i recordarà el discurs que Pau Casals va pronunciar davant l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1971. Rull, a més, ha confirmat que participarà en la manifestació convocada per l'ANC amb motiu de la Diada.
Les declaracions de Rull s'han produït després de la reunió de treball de la Mesa del Parlament, celebrada a l'alberg Jaume I de l'Espluga de Francolí per preparar l'inici del nou curs parlamentari. El president de la cambra ha definit la trobada com una reunió "informal", però amb "molt contingut estratègic". Entre les qüestions abordades hi ha la "reorganització formal" de l'administració parlamentària davant la previsió d'un volum important de jubilacions. "Volem plantejar alguns ajustos en l'estructura de l'administració del Parlament", ha assenyalat.
La Mesa també ha tractat el desplegament de la intel·ligència artificial sota criteris de "governança ètica" i la necessitat de garantir que les lleis aprovades pel Parlament siguin "sòlides" i "molt operatives". L'objectiu, segons Rull, és que la legislació catalana es pugui actualitzar "permanentment" i evitar que les lleis "quedin obsoletes".