El Parlament de Catalunya donarà el tret de sortida al setembre als actes de commemoració del mil·lenari de les assemblees de pau i treva, considerades el fonament del parlamentarisme català. L’inici coincidirà amb la vigília de la Diada nacional de Catalunya, el 10 de setembre, i el programa s’allargarà fins al desembre del 2027, coincidint amb l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’acte institucional de presentació, celebrat aquest dijous a la tarda a la cambra catalana i presidit per Josep Rull, ha servit per posar en valor l’efemèride i fer una crida a la participació ciutadana. El president del Parlament ha convidat “el conjunt del país” a sumar-se a la commemoració d’“aquests mil anys de parlamentarisme català” i a recuperar “el missatge poderós en la defensa de la pau” del músic Pau Casals.
Rull ha subratllat que la commemoració vol ser també una oportunitat per aprofundir en els orígens institucionals de Catalunya, reivindicar la seva continuïtat històrica com a comunitat política i reforçar valors com la dignitat humana, la deliberació i el pacte com a via de resolució de conflictes. En aquest sentit, ha animat la ciutadania a adherir-se al manifest impulsat pel Parlament. El comissari del mil·lenari, Manel Vila, ha detallat que el programa inclourà iniciatives acadèmiques, culturals i divulgatives. Entre aquestes, destaquen el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats a l’Institut d’Estudis Catalans, certàmens universitaris i activitats en centres educatius. També es preveu, a la tardor del 2027, una trobada de premis Nobel centrada en la pau.
Els orígens: Toluges, 1027
Durant l’acte, la periodista i historiadora Laia Perarnau ha conduït un recorregut pels orígens de les assemblees de pau i treva, situats a Toluges l’any 1027. El catedràtic emèrit d’història del dret de la Universitat Pompeu Fabra, Tomàs de Montagut, ha explicat que el context de violència feudal i de justícia privada va fer necessària la creació de mecanismes col·lectius per garantir la convivència. Així van néixer les “normes de pau”, com les sagreres —espais protegits al voltant de les esglésies—, i les “normes de treva”, que limitaven els períodes en què es podien produir actes violents. Segons Montagut, aquests instruments representen un precedent clau de la institucionalització del diàleg i la regulació del conflicte.
Per la seva banda, la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Mar Benseny, ha reivindicat la vigència d’aquell llegat en el context actual, destacant la necessitat de defensar els drets humans i el dret internacional humanitari. Benseny ha posat l’accent en el paper de la ciutadania per consolidar valors com el diàleg, el respecte i la cultura de pau al segle XXI.
Un acte amb música i memòria
La cloenda de l’acte d'aquest dijous ha anat a càrrec del músic Jordi Savall, que ha reivindicat la música com a eina per connectar amb la història i preservar la memòria col·lectiva. Acompanyat de formacions com La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, Savall ha interpretat diverses peces medievals vinculades a l’esperit de pau i treva. Entre les autoritats assistents hi havia membres de la Mesa del Parlament, expresidentes de la cambra com Carme Forcadell, Laura Borràs i Anna Erra, així com el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, representants institucionals i membres del Consell del Mil·lenari.