A punt de complir-se dos anys de la sentència del procés, que va condemnar els presos a gairebé 100 anys de presó, els exconsellers Josep Rull i Dolors Bassa "exigeixen" que els exiliats puguin tornar a Catalunya sense patir "cap represàlia" i sense passar per una presó preventiva. En aquest sentit, Bassa ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que "no desitjaria" el seu patiment durant els anys de presó "ni als meus pitjors enemics", i per tant, encara menys voldria el mateix per als seus companys de Govern exiliats a Brussel·les, així com per a la secretària general d'ERC Marta Rovira i la llavors diputada de la CUP Anna Gabriel a Suïssa.
Per tot plegat, Bassa ha reclamat una llei d'amnistia, perquè "puguin tornar sense cap repressió". A més, Rull ha assegurat que la "victòria" dels presos polítics ara indultats "seria que els exiliats puguin tornar sense repressió", ja que això demostraria que "la nostra persecució ha estat radicalment injusta": "Si ells poguessin arribar sense cap persecució, no seria només la seva victòria, sinó una victòria col·lectiva", ha puntualitzat Rull.
L'exconsellera Dolors Bassa durant l'entrevista a Catalunya Ràdio / Twitter
Duresa de l'exili
Qui va ser conseller de Territori i Sostenibilitat ha volgut subratllar la "duresa de l'exili" amb el fet que els presos van poder acomiadar, amb permisos penitenciaris, els familiars que s'han mort durant la seva estada a la presó, però en canvi, els consellers i el president a Brussel·les no han pogut fer el mateix, i ha posat l'exemple dels casos de Lluís Puig, Carles Puigdemont i Toni Comín. D'aquest últim, que "va haver de pujar el seu germà a morir a Brussel·les"; o Valtònyc, que es va haver d'acomiadar de la seva mare per videotrucada. "L'exili és duríssim i tanmateix ens ha donat unes grans victòries", ha conclòs Rull .
Preparats per si es revoquen
Els consellers Rull i Bassa van sortir en llibertat juntament amb la resta de presos el 23 de juny després d'un indult parcial concedit pel govern espanyol. En aquest sentit, tot i que asseguren que "no tenen por" de tornar a la presó, sí que reconeixen que "cal estar preparats" per si se'ls acaba revocant la mesura de gràcia.
La pressió europea, consideren els líders independentistes, va resultar clau perquè Pedro Sánchez decidís concedir-los els indults, especialment la resolució del Consell Europeu dies abans que aquesta mesura fos anunciada pel president del govern central al Liceu i que l'aprovés en un Consell de Ministres. En aquest sentit, però, Josep Rull destaca també els vots de dos magistrats del Tribunal Constitucional que van discrepar de la sentència, defensant els drets fonamentals de Jordi Turull i argumentant que la pena de 12 anys de presó i inhabilitació per sedició és desproporcionada.
Tornar-ho a fer?
Preguntats per si "ho tornarien a fer", en referència al referèndum de l'1-O i els fets de l'octubre del 2017, Bassa ha assegurat que, situant-se al 2017, "tornaria a fer tot el que vaig fer", afegint que "no buscàvem un enfrontament amb l'Estat, sinó el diàleg i negociació, però ens vàrem veure obligats perquè a l'altra banda no hi havia ningú". "No em penedeixo d'haver-ho fet, malgrat haver passat tot aquest temps a la presó", ha defensat la consellera. Per la seva part, Rull creu que "fer-ho diferent és fer-ho bé per guanyar" i reconeix que "la declaració l'hauríem d'haver fet el 3-O".
A la imatge principal, l'exconseller Josep Rull durant l'entrevista a Catalunya Ràdio / Twitter