Els vots particulars de dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) defensen els drets fonamentals de Jordi Turull i argumenten que la pena de 12 anys de presó i inhabilitació per sedició és desproporcionada. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer confronten directament els seus arguments amb els de la resta del tribunal que ha desestimat el recurs de Turull i que dona per bona la sentència del Tribunal Suprem.

Consideren que el Tribunal Constitucional "hauria d'haver estimat el recurs d'empara per vulneració del dret a la legalitat sancionadora (art. 25.1 CE), en relació amb els drets a la llibertat personal (art. 17.1 CE), a la llibertat ideològica (art. 16 CE) i de reunió (art. 21 CE), per haver-se imposat a Jordi Turull una pena desproporcionada". En canvi, la sentència del TC rebutja totes i cada una de les queixes del recurrent referides a la vulneració dels seus drets fonamentals (arts. 16, 17, 20, 21, 24 i 25.1 CE). El Tribunal desestima que s'hagi vulnerat el dret del recurrent a la defensa i a no ser discriminat per raó de la llengua. També rebutja les recusacions dels magistrats i la queixa per la parcialitat d'alguns d'ells, tant en la instrucció del cas com durant el judici. Desestima que s'hagi lesionat el dret a la igualtat entre les defenses i les acusacions. El TC afirma que no s'ha donat un "tracte pejoratiu a les defenses", ja que el que denuncia Turull en el seu recurs "manca de rellevància per a la fixació dels fets, en els quals se sustenta la condemna del recurrent, per la qual cosa resulten manifestament insuficients per fundar l'existència d'un suposat tracte desfavorable".

Els dos magistrats també afirmen, en el seu vot particular, que hauria estat possible fer un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes imposades per la comissió del delicte de sedició, més en línia amb una interpretació oberta del principi de legalitat i en sintonia amb la que està present en l'àmbit de la cultura jurídica comuna dels països de la Unió Europea, que troba la seva articulació òptima en la preservació l'estat de dret. Per això conclouen que, "sense controvertir la rellevància penal de la conducta de qui va recórrer", els sembla que el rigor de la resposta penal, "tot i que podia haver estat ajustat quantitativament tenint en compte previsions de la normativa penal, resulta contrari a les exigències del principi de proporcionalitat penal".

 

 

 

Els arguments dels dos magistrats donaran força a la defensa davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, on ara Jordi Turull té la possibilitat de presentar el seu cas, dos anys després de la sentència i tres des de l'inici del procés, per intentar quedar absolt i lliure de les acusacions. Mentrestant, continua a la presó en règim tancat sense possibilitat de sortir per treballar i esperant una nova valoració per obtenir el tercer grau.