En política les casualitats rarament existeixen, la majoria de moviments responen a un interès superior. No fa ni una setmana que José Maria Aznar va ser a Bilbao per pronunciar una conferència que portava per títol El fortalecimiento de España en el País Vasco. L'acompanyava Carlos Iturgaiz, que només tres dies després seria ungit per Pablo Casado com el flamant candidat de la coalició PP+Cs a les eleccions basques. Apartava així el crític Alfonso Alonso, que discrepava de l'aposta dels populars d'aliar-se amb els d'Arrimadas.
La designació d'Iturgaiz és tota una declaració d'intencions i suposa un retorn a l'ala dura del PP, a la vella escola de l'aznarisme, la del combat acèrrim al nacionalisme, la que renega de l'avortament i el matrimoni homosexual. L'expresident Aznar ja l'ha beneït públicament, recordant que és el candidat del PP que ha tret els millors resultats de la història del partit a Euskadi. Va ser l'any 2001, encara en els anys de plom d'ETA. Una quarta part dels electors bascos, 326.933 persones, van escollir llavors la papereta del PP, que va fer-se amb 19 cadires al Parlament. Allò va ser la consolidació. La llavor la va posar ja Iturgaiz a les eleccions del 98, les primeres en que va presentar-se com a cap de llista. Ja aleshores va aconseguir fer el sorpasso als socialistes i situar el PP com a segona força al Parlament basc.
La trajectòria política d'Iturgaiz va estretament lligada a Aznar. Va créixer a la seva ombra. Concretament a la d'un dels homes del cercle de confiança de l'expresident, Jaime Mayor Oreja. Quan Aznar el va cridar per encapçalar el ministeri d'Interior, Mayor Oreja va assenyalar Irutgaiz com el seu substitut a la presidència del PP basc. Era l'any 1996. Pocs mesos després ETA va assassinar el regidor del PP Miguel Ángel Blanco. Iturgaiz va comandar la delegació basca dels populars fins el 2004, quan va buscar refugi com a eurodiputat. A partir de llavors va començar la caiguda lliure del PP a Euskadi.
A les últimes eleccions basques -les de 2016-, el PP va ser cinquena força amb 107.771 vots, tres vegades menys que el 2001. Tot i que el seu paper sempre ha estat testimonial, l'entrada d'UPyD primer, i de Cs després, va pessigar-los part de l'electorat. Al 2012 els de Rosa Díez van acumular 21.539 vots, gairebé els mateixos que quatre anys després obtindria Cs, 21.477. En tots dos casos, resultats insuficients per obtenir representació al Parlament. D'aquí l'aliança.
Carlos Iturgaiz es una de las personas por las que, hace 14 años, me afilié al Partido Popular.
— Cayetana Alvarez de Toledo (@cayetanaAT) February 23, 2020
Un ejemplo de coraje, convicciones democráticas y capacidad de desafío frente al nacionalismo. Y algo más: un hombre optimista.
Enhorabuena al candidato y a todos los vascos.
Una mostra de la proximitat d'Iturgaiz amb Aznar és el tuit d'una altra de les pupil·les de l'expresident espanyol, Cayetana Álvarez de Toledo. Qui va ser la cap de llista per Barcelona a les últimes eleccions generals ha explicat que Carlos Iturgaiz és una de les persones per qui, fa 14 anys, es va afiliar al Partit Popular. "Un exemple de coratge, conviccions democràtiques i capacitat de desafiament contra el nacionalisme", ha conclòs.
Un ull posat a VOX
Fa només uns mesos, Iturgaiz va decidir apartar-se després que Casado el relegués a les llistes del Parlament Europeu, situant-lo en una plaça amb molts pocs números d'obtenir representació. Va marxar "desil·lusionat". Ara, torna. Casado fulmina Alfonso Alonso, un sorayista confés, i recupera un aznarista convençut.
Per últim, un detall gens menor a tenir en compte per entendre aquesta operació. A les últimes eleccions, les generals del 10 de novembre, VOX va doblar en vots Cs a Euskadi. Amb Iturgaiz, el PP abraça part del discurs de VOX. Avui mateix, el nou candidat dels populars -i Cs- ha lloat Santiago Abascal i ha defensat la necessitat d'unir forces amb l'ultradreta.