Catalunya es prepara per a l'entrada en emergència en sequera i ho fa a través d'una flexibilització puntual de certes mesures que recull el pla de sequera aprovat el 2020 i que ha regit durant els últims anys les restriccions que afecten al consum de l'aigua davant una manca de pluges que ja fa més de tres anys que dura. Així ho ha explicat el conseller d'Acció Climàtica David Mascort, que ha comparegut en roda de premsa després del Consell Executiu d'aquest dimarts, advertint que si bé encara no entra en vigor aquesta fase, que suposa anar més enllà en les restriccions, el Govern ha aprovat ja les modificacions perquè quan es produeixi el canvi d'excepcionalitat a emergència, aquestes siguin efectius. Mascort ha advertit que això no vol dir que avui Catalunya entri en emergència, celebrant que si bé les previsions de pluges són molt minses per a les properes setmanes, "gràcies a l'esforç de tot el país estem allargant l'entrada". El titular d'Acció Climàtica ha recordat que la previsió inicial era que fer-ho a principis de desembre i que a dia 16 de gener, encara no s'ha baixat del 16% de la capacitat als embassaments. "Soc incapaç de dir si arribarem a aquesta xifra demà passat o en deu dies", ha reconegut Mascort, preguntat per quan es preveu l'entrada en emergència. 

Reg dels arbres amb aigües freàtiques

Entre els acords de Govern d’aquest dimarts que el conseller David Mascort ha anunciat destaca la flexibilització d’algunes mesures que inclou el Pla d’Emergència 1. En aquest sentit, ha explicat que si bé estava previst que només es poguessin regar els arbres monumentals en el pla de sequera redactat el 2020, ara aquest es modifica perquè es pugui regar qualsevol arbre amb aigua freàtica o regenerada. “Tots hem vist a quines temperatures arribem a l’estiu, cada vegada és més important tenir ombres a les ciutats i els pobles. Permetrem regar amb aigües freàtiques perquè seria molt pitjor la mort de tots aquests arbres”, ha explicat el conseller Mascort en roda de premsa.

No es podran reomplir piscines no esportives 

El titular d’Acció Climàtica també ha avançat que si bé el pla de sequera recollia que no es permetria regar cap superfície esportiva, a partir dels canvis introduïts i aprovats avui, en l’estat d’emergència 1 es permetrà regar, per exemple, els camps de futbol o d'hoquei herba, però a canvi s’haurà de compensar l’aigua que es gasta amb les dutxes de les instal·lacions: “S’ha de reduir el consum, si es rega s’han de tancar els dutxes”, ha resolt. La situació és similar en el cas de les piscines. Si bé el pla no permetia reomplir-les, a partir d'aquestes modificacions durant la fase d'emergència 1 es podrà fer en aquelles instal·lacions esportives que tanquin les dutxes. En el cas de la resta de piscines, tant d'hotels o com privades, estarà prohibit omplir-les en el moment en què s'entri en fase d'emergència. 

Tres anys de sequera

Catalunya acumula ja més de tres anys —el que equival a 1.100 dies— sense pluges abundants i generalitzades arreu del país, una situació mai no vista. Segons els experts, l'últim episodi destacable de precipitacions va ser el novembre del 2020, ja fa més de tres anys. A partir de llavors, les pluges s'han frenat en sec i per exemple, a Barcelona, el 2021, el 2022 i el 2023 va ploure la meitat de la mitjana climàtica dels últims anys, situada als 620 litres: A Catalunya el 2021 va venir acompanyat d'un règim de pluges deficitàries —el gran temporal de novembre va esquivar les capçaleres dels rius—, una realitat que va mantenir-se al llarg del 2022, malgrat que un març plujós va permetre una significativa acumulació de reserves. Aquest 2023, només les pluges del març i el juny van permetre aturar momentàniament el buidatge dels embassaments i en el que portem de 2024, les pluges no han fet ni tan sols pessigolles a la situació. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!