"El català, llengua vehicular de les nostres escoles, l'escola a Catalunya en català". Així ha acabat la seva intervenció el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, després de ser interpel·lat per Ciutadans sobre el compliment de la recent resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dona 10 dies a la Generalitat per aplicar la sentència que obliga a fer el 25% de les classes en castellà. El conseller Cambray ha assegurat que la resposta a la sentència serà donar compliment a la Llei d'educació de Catalunya, "que diu que qualsevol alumne, quan acaba quart d'ESO, ha d'assolir les competències tant en català com en castellà", i ha carregat contra una sentència que no té "cap criteri pedagògic".

 

"Qui són els tribunals operant en contra d'un consens polític d'aquest Parlament?", ha sostingut el conseller durant la sessió de control al Govern, en què ha promès que estaran al costat dels mestres, que tenen "tota la protecció del govern, política i jurídica", i també ha explicat que aniran més enllà desplegant un pla d'impuls al català i un nou marc normatiu per refermar el model d'escola catalana. A més, ha carregat contra Cs, després que el diputat Nacho Martín hagi assegurat que la immersió lingüística és un model basat en dogmes nacionalistes i que vol imposar a la ciutadania la por a la llengua castellana: "Deixin en pau les escoles, a Catalunya no tenim cap conflicte lingüístic, se'l van inventar vostès; només saben viure de la confrontació i la mentida", ha etzibat Cambray, que ha afegit que Ciutadans està utilitzant la llengua "com a arma abans del naufragi i la desaparició".

Carpes de Vic

Ciutadans fa uns quants dies que està pendent del que fa el Govern amb la sentència que imposa el castellà a les escoles. Ahir el líder del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, malgrat haver-hi ple al Parlament, va decidir viatjar a Brussel·les per exigir que intervingui en aquesta qüestió, i divendres passat van anar a Vic a fer acte de presència després que l'ajuntament hagi prohibit unes carpes tant a Cs com al PP contra la immersió. Cs no va tenir l'atenció mediàtica que va voler però el veïnat de la ciutat sí que va plantar cara al PP: unes 200 persones en defensa del català van impedir que els populars es passegessin per la plaça Major de Vic. I aquesta qüestió la portat la diputada del PP Lorena Roldán a la sessió de control, en què ha criticat que l'alcaldessa de Vic els impedís posar una carpa per ser "contrari a la moral".

En concret, l'argument de l'ajuntament osonenc era que denegava aquest permís emparant-se en l'article d'ordenança municipal de bon govern, civisme, bones costums i convivència ciutadana, que apunta que no s'autoritzarà cap llicència per a activitats que vagin en contra "de la moral, les bones costums ciutadanes o l'ordre públic". La consellera interpel·lada en aquesta pregunta ha estat Tània Verge, que sense entrar en la situació concreta de Vic, ha donat una resposta general: "Els ajuntaments han de garantir que tots els partits, grups socials i entitats puguin exposar els seus punts de vista", i ha defensat que l'espai públic "és i ha de ser l'àmbit de la llibertat d'expressió". Per tot plegat, Roldán ha contestat que no els impediran recórrer cada racó de Catalunya: "Mai aconseguiran fer-nos callar". 

"L'espai públic ha de ser l'àmbit de la llibertat d'expressió i ha de quedar fora discursos d'odi i violència. Tant perquè els partits puguin expressar-se com per a la protesta del conjunt de la ciutadania. La postura del Govern és clara", ha insistit Verge, que també ha alliçonat la diputada del PP per haver comparat aquesta situació amb totalitarisme: "El terme totalitarisme no es pot utilitzar per qualsevol cosa, perquè és un règim que concentra tot el seu poder al servei d'una ideologia i que controla absolutament tots els àmbits, i no es pot banalitzar".