Nova estocada al català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), rebuda la notificació del Tribunal Suprem, ha dictat avui el decret de fermesa de la sentència de finals del 2020 que obliga el Departament d’Educació a l’aplicació del 25% de la llengua castellana a totes les escoles del país, ho demanin o no les famílies. En la resolució, el tribunal dona 10 dies a la Generalitat per complir l'ordre, tot i que encara pot presentar recurs de reposició. Des de la resolució, ha estat un degoteig els centres que han hagut de complir el 25% de castellà en aules concretes a petició d'algunes famílies. Des del Departament d'Educació es va indicar que les ordres del TSJC s'havien de complir, però que protegiria els professors. Les entitats educatives, aglutinades a Som Escola, van sortir al carrer per demanar que no es reculi en la protecció de la llengua del país.
Després d'un recurs del Ministeri d'Educació del 2015, la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC va dictar el 16 de desembre de 2020 la polèmica resolució que la comunitat educativa va interpretar com un atac a la immersió lingüística pactada per tots els partits polítics. La resolució fixa que una assignatura que no sigui la de llengua castellana ha de ser feta en aquest idioma. En la interlocutòria d’avui, el tribunal indica que quan Educació rebi l'ordre té “deu dies des de la seva comunicació perquè la dugui a pur i degut efecte i practiqui el que exigeix el compliment de les declaracions contingudes en la resolució”. No obstant això, s'hi especifica que la part demandada té dos mesos per executar la sentència, tal com estableix l'article 104 de la llei contenciosa administrativa.
Polèmica
El novembre passat, el Tribunal Suprem (TS) va comunicar que no admetia a tràmit el recurs de cassació que va presentar el Govern de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga les escoles a impartir un 25% de les hores lectives en castellà i que fa referència a la llei Wert. La notícia va provocar la compareixença d'urgència dels consellers d'Educació, Josep González-Cambray, i de Cultura, Natàlia Garriga. "El Tribunal Suprem s'ha extralimitat posicionant-se en temes pedagògics", va afirmar González-Cambray. Perquè sigui d'aplicació la sentència, cal que el Ministeri d'Educació demani que s'executi, va assegurar llavors.
Els grups unionistes van aprofitar la resolució del TSJC per obrir una nova batalla per la immersió lingüística amb tota mena de mocions. També des de l'independentisme es va mostrar inquietud arran de les sentències del TS i el TSJC que imposen un 25% de classes en castellà a les aules catalanes. Davant d'aquest panorama, el conseller d'Educació, Josep González Cambray, va defensar el "lideratge compartit" amb els centres i aïllar-los del "soroll".
El TSJC va ordenar l'obligació del 25% de castellà a totes les escoles a partir del projecte lingüístic del col·legi Puig de les Cadiretes de Llagostera (Gironès), que pretenia explicitar el català "com a eix vertebrador" i "llengua vehicular" d'ensenyament. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va decidir que aquest projecte "no és conforme a dret", ja que no garanteix que els infants rebin "un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable". Amb aquesta darrera decisió, ja són sis els projectes lingüístics que han estat tombats pel TSJC, que inclouen l'Escola Puig de les Cadiretes de Llagostera (pública), l'Escola Frangoal de Castelldefels (concertada), l'Escola Aura de Reus (concertada), l'Institut els Pallaresos (públic), l'Escola Bogatell de Barcelona (pública) i l'Escola Josefina Ibáñez d'Abrera (pública).
I amb la confirmació del Suprem hi ha hagut noves peticions de famílies, impulsades per una plataforma propera a Ciutadans i el seu líder Calos Carrizosa, que dissabte passat va amenaçar mestres i directors d'escoles i instituts que si incompleixen la sentència del 25% de castellà podrien ser inhabilitats i quedar-se sense feina. "Hem d'advertir i recordar als funcionaris públics, i també als directors d'institut, que es deuen al compliment de les lleis. No hi hauria prou llistes independentistes per a tots els que es quedin sense feina per incomplir la sentència si són inhabilitats", va assegurar.