Amb 87 anys i després de cinc anys retirat a Abu Dhabi, el rei emèrit Joan Carles I ha publicat aquest octubre les seves memòries: Reconciliació, una obra en què el monarca repassa la seva vida des del seu naixement a Roma, a l'exili, el 5 de gener de 1938. Joan Carles aborda les seves relacions familiars, els seus escàndols econòmics i sexuals i també alguns dels episodis més importants de la història d'Espanya, dels quals ha estat testimoni en primera persona des de la seva posició privilegiada. Un d'aquests és l'intent de cop d'estat del 23-F, del qual el Rei ha donat la seva versió.
"No tinc res a ocultar", assevera el monarca emèrit, qui ha començat el relat sobre aquells fets negant qualsevol distanciament per l'aleshores president Adolfo Suárez. "Ell conservava la meva confiança, el meu reconeixement i la meva sincera amistat", ha assegurat Joan Carles, qui, tanmateix, ha apuntat a la "distància institucional" entre tots dos pel paper que li marcava la Constitució i que volia complir amb "rigor". Poc abans, Suárez li havia comunicat la seva decisió de dimitir, cosa que va donar pas a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo que es va veure interrompuda per l'entrada del tinent coronel Antonio Tejero i les seves tropes colpistes al Congrés el 23 de febrer.
Una de les inquietuds al voltant del cop i la figura de l'aleshores rei va ser la reunió que va mantenir amb el general Alfons Armada, el seu antic secretari durant dues dècades i després un dels capitosts darrere del 23-F. Joan Carles es va veure amb ell a l'estació d'esquí de Baqueira Beret el 6 de febrer de 1981, poques setmanes abans del cop. Armada aleshores havia estat apartat per Suárez al govern militar de Lleida. El Rei ha justificat que aleshores volia "sondejar l'ànim dels militars i tenir informació de primera mà" del soroll de sabres als quarters, en un context en què Suárez i la democràcia que aquest representava eren l'enemic número u del franquisme encara latent en àmplies capes de l'Exèrcit. Tanmateix, Joan Carles I ha afirmat que Armada no li va dir res que el "posés en alerta" més enllà d'avisar-lo que "se senten coses", però que els coronels estaven "tranquils".
Indicis que no va prendre "seriosament"
La realitat és que aleshores ja hi havia molts indicis que alguna cosa s'acostava i el rei ho ha admès. Per exemple, ha assenyalat que el seu pare, Joan de Borbó, havia dinat aquells dies amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, a càrrec de la regió militar valenciana, que li diria al llavors comte de Barcelona: "Abans de retirar-me, trauré els carros de combat al carrer". Efectivament, ho va acabar fent el 23-F. "Decididament tothom jugava amb foc i jo ho vaig comprendre massa tard", escriu en el llibre el rei emèrit, que admet que devia prendre's "seriosament" la fanfarronada del general.
La resta del relat és el que ja s'ha escrit nombroses vegades. El rei ha afirmat que l'assalt al Congrés el va agafar per sorpresa i desmenteix el que els colpistes van dir sobre que actuaven en nom seu. Relata que el primer que va fer va ser trucar al cap de l'Exèrcit de Terra, el tinent general José Gabeiras, que en aquell moment casualment es trobava amb Armada. Joan Carles afirma que el militar va mantenir un to de veu "calmat" que el va fer sospitar que sabia què es tramava.
Quan Armada va demanar permís per anar a la Zarzuela, cosa que s'hauria interpretat com a connivència del rei amb el cop, el monarca li va donar llargues i aleshores secretari de la Casa Reial, el general Sabino Fernández Campo, va tancar la porta a aquesta possibilitat. El seu "ni hi és ni se l'espera" a l'aleshores cap de la divisió cuirassada Brunete, el general Juste, va ser el punt d'inflexió per al fracàs del cop, ja que aquest va veure que el rei no estava al corrent dels plans d'Armada.
El silenci "hauria estat pres per consentiment"
Llavors el Rei va cridar els onze capitans generals per sondejar la seva postura davant el cop, la meitat dels quals ho feien, però no es van atrevir a desobeir. I els va advertir: "Qui es revolti contra el Rei està disposat a provocar una guerra civil i serà considerat responsable". Després d'això, va contactar amb TVE per emetre el recordat missatge expressant el seu suport a la legalitat vigent. No sense dificultats, perquè alguns militars rebels havien pres els estudis i va haver de desplaçar-se a la Zarzuela un equip mòbil, per la qual cosa al final va ser passada la 1:00 de la matinada. El monarca es mostra convençut que si no ho hagués fet, el seu silenci "hauria estat pres per consentiment". Joan Carles relata al llibre que aleshores va començar la instrucció de Felip com a futur rei, ja que el va cridar perquè veiés de primera mà els fets i li va advertir que en aquell moment la Corona estava "en l'aire i ningú sap de quin costat caurà".
Una vegada es va resoldre la situació, quan Joan Carles I va rebre els líders polítics a la Zarzuela, Adolfo Suárez havia pensat que el colpista Armada havia tingut un paper per evitar el cop i li ho va fer saber. "Ens ha salvat la vida. Hem de condecorar-lo!", li va dir. A la qual cosa el monarca li va respondre: "No, Adolfo, eres tu qui tenia raó. Armada és un traïdor".