Tal dia com avui de l’any 589, fa 1.437 anys, a Toledo (llavors capital de la monarquia visigòtica hispànica), el rei visigot Recared inaugurava el III Concili de Toledo, que reuniria 72 bisbes del regne. És important destacar que, en aquell context històric, les resolucions dels concilis transcendien a la vida civil. Per aquest motiu, la presència del rei i de certs elements de l’estament nobiliari (militar i terratinent) era freqüent. Aquell concili va ser presidit pel mateix rei Recared i pel bisbe Leandre de Sevilla, la figura més destacada del món eclesiàstic peninsular i l’instigador de la conversió d’Hermenegild —fill del rei Leovigild—, que li havia costat la vida (Tarragona, 585).

En aquest concili, es va presentar la unificació religiosa com un element de cohesió de la societat, que havia de fer front a les amenaces disgregadores internes. Per aquest motiu, el rei Recared es va convertir al catolicisme i va convidar tots els arrians (una branca confessional del cristianisme professada, majoritàriament, per la comunitat visigòtica) a seguir els seus passos. A Toledo, es van convertir al catolicisme el rei i també, per exemple, els bisbes arrians Ugnus —de Barcelona—, Fruisclus —de Tortosa— i Ubiligisclus —de València. Al mateix temps, es van dictar una sèrie de resolucions que condemnaven la pràctica de l’arrianisme i que castigaven la desobediència amb la confiscació de béns i el desterrament.

En aquell concili, també es van dictar les primeres resolucions discriminatòries de la història peninsular contra la minoria jueva. El rei Recared, amb el suport de les jerarquies eclesiàstiques catòliques, va dictar, per exemple, la prohibició als jueus de l’accés a tota mena de càrrecs relacionats amb l’administració del poder. Aquelles disposicions discriminatòries anticipaven les primeres lleis antijueves, que es dictarien un segle més tard, durant el XVII Concili de Toledo (694), de prohibició de la propietat de la terra i de moviments sense autorització del poder. Les resolucions preses en aquests sínodes adquiririen força de llei, puix que el rei els confirmava amb la posterior publicació d’un edicte.