Tombar una fitxa i que la resta vagin caient per la pressió de la inèrcia: fins atrapar el PSOE. Mariano Rajoy fa 18 dies va emprendre una partida fins a una investidura que va calcular culminaria a finals de juliol o principis d'agost. L'objectiu últim era arribar a la reunió d'aquest dimecres a les 11h al Congrés, donar la mà a Pedro Sánchez i repetir la consigna que hauria difòs prèviament l'aparell del partit: "No a Rajoy és Sí a eleccions". Albert Rivera no era el seu soci preferent però han vist en ell la forma de tombar la negativa socialista. Si Rivera cedeix, quedaria més a prop quedar-se a Moncloa. Ferraz podria sumar-s'hi per "decantació". El recorregut no ha estat breu fins arribar als socialistes.

L'optimisme va regnar a Gènova i al Consell de Ministres des del mateix 27-J. Podien saber per la premsa que el PSOE no accediria d'entrada a la gran coalició i van donar-li temps per demostrar que tard o d'hora haurien de "rectificar" i facilitar almenys un acord de mínims que doni estabilitat a la legislatura. El sostre de dèficit i despesa, les multes de la Unió Europea i els pressupostos generals de l'Estat eren qüestions que "l'oposició responsable" havia d'aprovar. Això, o "quedaria clar qui són els culpables de les terceres eleccions" i del caos: Pedro Sánchez i Albert Rivera, xiuxiuejaven els genovesos.

Van començar a col·locar boca-amunt les fitxes. Quan tots els periodistes assumien que la primera trucada seria al carrer Ferraz, els populars van fer un gir inesperat i van reunir-se amb Coalición Canaria: "potser" va ser el veredicte a la investidura. Després, amb els independentistes catalans d'ERC i CDC i nacionalistes bascos del PNB: "ni parlar-ne". Els primers estaven indignats pel cas Fernàndez Díaz i els segons, pels quatre anys de "corró" del PP. Amb Podemos van arribar a la conclusió que "Gibraltar espanyol" i fins i tot, van esperar que passés el comitè federal del PSOE per redoblar la pressió amb un veredicte esperat: "No" i a liderar l'oposició. 

Les veus dissidents d'alguns barons que volien que Sánchez es presentés com a candidat quan fracassés Rajoy no van despistar el PP. Aquest repetia per activa i per passiva que no hi havia una aritmètica alternativa. C's va acabar de tallar el foc sense ser-ne conscient, indicant a Pablo Iglesias que en cap cas deixaria passar un tàndem PSOE- Podemos, que hauria de prescindir dels independentistes. "Seria absurd, mai afavorirem un executiu de divuit partits" va afirmar el president de la formació taronja. Amb 32 escons, Rivera no volia tornar a intentar "el govern del canvi" que li va costar la pèrdua de 8 diputats. La possibilitat de dissoldre's ha marcat l'agenda dels taronges.

A Moncloa es miraven –en un silenci "marca Rajoy"– com les peces anaven caient soles segons les lleis d'una dinàmica que els afavoria. C's va sentir-se empès a cedir, davant del cop de porta del comitè federal socialista. Per evitar terceres eleccions "en pro dels interessos d'Espanya" aquest dimecres Rivera ha decidit votar 'no' en la primera volta i abstenir-se en la segona per facilitar el govern en minoria de Rajoy. La formació taronja s'ha hagut de desdir dels vets al gallec i a la regeneració de l'executiu popular. No podrà seure a PP i PSOE en una taula a tres, el pla A, però podrà aconseguir algunes reformes i lleis puntuals de legislatura, a canvi de deixar passar el PP, Pla B. 

Aquesta no és la única tasca que va fer Rivera per deixar lliure el pas a Rajoy abans de la reunió amb Sánchez. Segons va saber El Nacional, el polític català tenia intenció de trucar el secretari general socialista per temptejar el terreny.

Si C's finalment deixa passar el PP, el PSOE també s'hi podria obrir amb un relat conjunt, pensen els genovesos. Podemos ja advertit que si això passa, ells seran els líders morals de l'oposició i Sánchez "poc més que un soci del PP". I mentre totes les fitxes piquen a la porta de Ferraz, aquest veu qüestionada la seva autonomia i primer assegurava que "d'entrada" No, i després, "per ara" no. 

Divuit dies després, el desenllaç no serà durant la reunió, sinó en la segona volta de la investidura. Llavors Rajoy sabrà si s'imposa la teoria del dòmino, o si de fet, els rivals estaven jugant a cartes i la realitat li enfonsa la casa de naipes.