Quan la nit del 26-J molts militants, simpatitzants i votants del Partit Popular (PP) es van reunir davant la seu de Gènova 13 cridant “Sí se puede”, no sols buscaven mofar-se del lema dels podemistes. També li robaven la moral al lideratge per l'esquerra. La punxada d'Unidos Podemos i l'enfonsament del PSOE en les eleccions generals ha reforçat la candidatura del PP amb 14 escons i ha llançat una bombona de legitimitat al president en funcions, Mariano Rajoy. Gran triomfador de la nit, Rajoy estava acostumat a girar la cara davant les crítiques dels opositors, en un “ja s’ho faran”. Res ha canviat respecte del 20-D entre els qui volen que marxi. Però ell, imbatible i amb l'orgull guarit, aquest cop sí que pensa buscar els avals per presentar-se a la investidura i buscarà la gran coalició amb els socialistes.

El gallec va "a per totes les fórmules" amb "les forces moderades" i vol un govern per a Espanya abans que s'acabi juliol. Aquest dimecres intentarà posar-se en contacte amb la resta de partits de l'arc parlamentari, començant per la segona llista més votada, la del PSOE. La idea que contempla el president popular és la d'un pacte programàtic de mínims, que inclogui almenys un acord pels pressupostos i temes sobre relació amb la Unió Europea. Si l'entesa no arriba, no descartaria assolir els escons per ser investit, governar en minoria i pactar en el dia a dia les lleis que permetin tirar endavant la legislatura. 

La conjuntura el podria acompanyar entre les files del PSOE. De la calma impostada durant la campanya per evitar ser perjudicats a les urnes, les aigües de Ferraz han passat a l'agitació. La batalla s'ha reobert quant al paper que la formació vol ocupar per afavorir la governabilitat. La posició oficial del partit és no donar suport a Rajoy ni per acció, ni per omissió, i que ell busqui els suports que necessiti per ser investit, al marge dels socialistes. 

Però entre els barons ja han començat a emergir algunes veus que acceptarien la 'hipòtesi Sevilla'. El ministrable d'economia socialista, Jordi Sevilla, va afirmar que cap dels dos partits principals hauria de barrar el govern de qui obtingués més suports parlamentaris, encara que no assolís una majoria. És el cas del president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, qui es nega a intentar novament una entesa per l'esquerra, que veu difícil. Davant l'escenari actual, Vara troba més incentius que Espanya tingui govern aviat, deixant passar Rajoy i el PP.

Matisada i soterrada és la idea de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz. Díaz considera que el PSOE s'ha de quedar en l'oposició per refundar el partit i reconstruir un projecte per captar més suports. És el mateix que demanaven alguns barons des del 20-D, com també l'expresident Felipe González. Però si la suma entre PP i Ciutadans és allò que pensen, els segons poden posar-ho difícil. El president del partit, Albert Rivera, ha tornat a posar damunt la taula el vet a Rajoy. Rivera vol fer valdre els seus 32 diputats, que li suposen un descens de 8 respecte a l'anterior ocasió, però li segueixen atorgant poder de negociació. El català buscarà la gran coalició a tres, PP-PSOE-C's, però sense el gallec al capdavant. 

Tanmateix, la formació taronja ha insinuat un element que podria arribar a ser bescanviable pel vet al líder popular: la reforma de la llei electoral, la qual els perjudica en l'obtenció d'escons. Si C's cedeix, podria fer-ho el PNB amb els seus 5 diputats. Hauria de ser a canvi de rebre un impuls en les qüestions de l'agenda basca, que passen per més autogovern. Amb el Sí d'aquests i Coalición Canària (1), a Rajoy només li faria falta l'abstenció del diputat de Nueva Canarias, el qual es va presentar amb els socialistes a les eleccions. L'escó podria ser negociat pel seu líder, Pedro Quevedo, qui ni afirma, ni en descarta encara la possibilitat. Al PSOE eviten pronunciar-se.

Podemos perd lideratge

Per l'esquerra, la situació de punxada que viu Unidos Podemos té lloc en paral·lel a la del PSOE. La formació morada no nega la seva estupefacció pel resultat de les urnes. La discrepància s'ha obert en el si del partit i podria portar cua, després que el secretari polític, Íñigo Errejón, hagi constatat que la idea d'aliar-se amb Izquierda Unida els podria haver perjudicat. Ell ja ho va avisar. Tanmateix l'objectiu de Podemos segueix sent la coalició d'esquerres amb el PSOE. Sánchez encara no ha contestat el missatge de text de Pablo Iglesias: "A veure si parlem". La formació verda-morada no donarà suport a un acord programari de PSOE i C's, de manera que el seu intent serà que Rivera s'abstingui perquè passin ells.

Així les coses, les debilitats de l'esquerra tornen a reforçar Rajoy, qui vol un govern de "responsabilitat" i gran coalició amb els 137 escons del PP i els 85 del PSOE. Podemos ja assegura que Gènova aconseguirà governar i de ser així, el "Sí se puede" tornaria a estar en boca dels populars. Mal que els pesi.