"El politiqueig mai ha de ser més important que la política" avisaven fonts de la Moncloa aquest dimecres als passadissos del Congrés. El clima de tensió feia hores escalava entre el Partit Popular i Ciudadanos, després que Albert Rivera denunciés públicament que l'acord d'investidura penjava d'un fil. "S'esgota la paciència" havia dit el líder de la formació taronja, en al·lusió a un pacte "congelat" en el seu compliment. Però l'equip de Mariano Rajoy s'ho mirava amb un aire desafiant, de qui cap conseqüència tem, o guarda un as a la màniga. "Té 36'5 de temperatura" ironitzaven fonts del PP. 

El fet és que la formació taronja manté l'amenaça de no aprovar Rajoy els pressupostos de 2018, després de no aconseguir que la senadora popular imputada Pilar Barreiro renunciï a l'escó. Això obriria la porta a governar amb decrets-llei fins a esgotar la legislatura, segons fonts d'Hisenda. Al govern espanyol ja busquen restar ferro a aquest escenari: fonts consultades deien que seria "obsolet" pensar en la importància d'uns comptes estàtics perquè "la Unió Europea exigeix només el sostre de despesa i el dèficit", on tindrien suport del PSOE, i segon, perquè els comptes de 2017 "no són antics" i serveixen. 

La qüestió és que els populars s'han cansat que Rivera els burxi amb la xacra de la corrupció, ara que les enquestes pronostiquen la puixança de Cs. Per això, el PP va fer un cop de puny a la taula dimarts i va instar el líder català a "dimitir", després que el Tribunal de Comptes no donés el vistiplau a la comptabilitat del partit taronja del 2015. El portaveu de Cs José Manuel Villegas va denunciar que una formació amb "900 imputats per corrupció" intentés "embrutar" la imatge del seu, i inclús, es va dir "tranquil" per la comissió sobre finançament que aquest dijous reprèn els treballs sobre Cs al Senat.

L'executiu central podria governar amb decrets-llei si el Congrés no aprova els pressupostos del 2018 i el 2019

Així les coses, a Génova el malestar també és creixent perquè creuen que el seu soci d'investidura ha virat cap a "líder de l'oposició", en paraules del coordinador general Fernando Martínez Maíllo –cosa que fonts de la formació taronja diuen que no els enorgulleix. "Fan més per criticar que per donar suport" va reblar Maíllo. El propi Rajoy havia denunciat la setmana anterior que Rivera carregués més contra ell, que no pas l'independentisme, presumptament –ja que Cs va demanar "dimissions" si es demostrava que l'1-O s'hauria pagat amb factures falses del FLA. 

Amb una legislatura al caire de l'abisme, a la Moncloa atien la sospita que Rivera busca un boicot encobert a través de l'ariet del PNB. Ho deien fonts del govern espanyol, després que en la sessió de control Cs instés la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a vetar la defensa dels nacionalistes bascos al dret a decidir en la ponència de l'Estatut de Guernica. Santamaría va carregar que els taronges no tenen escons a Euskadi –sí el PP– i que és per una abstenció de Rivera a una proposició del PNB que s'havia endegat la derogació de la presó permanent revisable. 

Però la situació s'agreuja per a Rajoy, ja que els bascos diuen en públic no tenir intenció de seure a negociar fins que no s'aixequi el 155 a Catalunya. A la Moncloa no veuen altra sortida que el president del Parlament Roger Torrent convoqui "rondes de contactes fins a la sacietat" i proposi la força més votada. Aquí la crítica és a Inés Arrimadas: asseguren que no es vol presentar perquè implicaria "presentar un programa de govern", segons les fonts, cosa que obligaria els taronges a sortir de la indefinició –i a l'executiu central vénen denunciant que seria el seu motor de creixement.