Quan Albert Rivera va arribar al Congrés l'any 2016 es vantava que amb Ciutadans "mai més caldrien els nacionalistes per a la governabilitat d'Espanya". Tanmateix, Mariano Rajoy li ha ensenyat que no serà així, després d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2017 a cop de talonari i gràcies a diversos grups... nacionalistes. Fins a 176 vots sumen PNB, Nueva Canarias –el 'diputat 85' del PSOE– i Coalición Canaria, a més del Partit Popular, Cs, Unión del Pueblo Navarro i Foro Asturias, cosa que ha permès al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, exhibir perfil pactista als passadissos de la cambra baixa.

"És una bona notícia que Espanya pugui tenir pressupostos de l'Estat, hi ha hagut un acord entre set forces polítiques. Estem en un moment económic millor que el dels darrers anys, s'està creixent i generant ocupació i creiem que ara es podrà continuar en aquesta línia per crear 500.000 llocs de treball aquest any. També, com a conseqüència de l'assignació a les comunitats autònomes. Eren els objectius fonamentals i Espanya envia així un bon missatge d'estabilitat i credibilitat" ha dit Rajoy, sortint de l'hemicicle i després que Montoro rebés l'aplaudiment dels socis de comptes públics –tot i vestir una desafiant corbata groga.

La votació de les esmenes dels partits ha transcorregut al llarg de dilluns, dimarts i dimecres d'aquesta setmana, on els diversos ministres han comparegut per defensar-les amb rèpliques de l'oposició. La qüestió és que el primer a donar el sí va ser Cs –com a soci d'investidura–, que al llarg d'aquest temps ha preferit prioritzar l'estabilitat política als diversos casos de corrupció sorgits les darreres setmanes –Lezo, Gürtel, Múrcia–. Això va ser a canvi d'un paquet social de 2.100 milions: 235 milions per a permisos de paternitat, 500 per a complement salarial jove, 258 per a aturats de llarga durada, entre d'altres partides per a sanitat i educació.

Entre la resta de mesures de la formació taronja hi ha la impossibilitat d'apujar impostos –com el de begudes amb sucre que el ministre Cristóbal Montoro li havia manllevat al vicepresident Oriol Junqueras–, la reducció de l'IVA cultural, del 21% al 10%, en espectacles com el teatre, els concerts, la dansa i també els toros –és el govern central qui el va voler situar al rang baix–. No va ser així amb el cinema, que es manté al 21%.

Gairebé en paral·lel va es va gestar l'acord amb Coalición Canaria per 452 milions –també sòcia d'investidura de Rajoy–, UPN i Foro Asturias.

El tercer a caure va ser el PNB, després que Aitor Esteban avisés Rivera en un ple fa mesos que potser algun dia necessitarien el seu suport. La Moncloa es compromet a retornar a Euskadi 1.400 dels 1.600 milions que el segon reclamava en concepte de liquidació de la quota basca des de 2007, a més de reduir en 500 milions d'aportació del País Basc a les arques de l'Estat, aquest any. La quota és una llei quinquennal, que havia caducat, de manera que s'havia de renovar per al 2017-2022 i les parts volien fer creure que restava al marge de la negociació.

El darrer gran esforç va ser amb el diputat Pedro Quevedo, de Nueva Canarias, que va concórrer amb el PSOE en coalició a les eleccions. Aquest ha aconseguit un acord per valor de 204 milions més fins a finals d'any. Són l'augment de la bonificació al transport de passatgers entre illes al 75%, i del 100% per al transport de mercaderies de ports i aeroports interinsulars i amb la península o el pagament total del Posei addicional per part de l'Administració estatal, a més de diners per a l'arxipèlag en ocupació, afers socials i violència de gènere, entre altres mesures polítiques. 

A partir d'ara el projecte de llei serà remès al Senat, on el PP hi té majoria –cosa que no hauria de suposar cap inconvenient perquè l'executiu central es garanteixi dos anys d'estabilitat–. La crítica a l'estratègia negociadora de Rajoy amb els comptes públics ha vingut de la mà del diputat de Compromís, Joan Baldoví, que els ha titllat "d'agafar els diners i votar". "Si tots ho haguéssim fet així, no hi hauria diners per a tots", ha denunciat el valencià, que va refusar d'incloure's en el selecte grup dels 7 nacionalistes –perifèrics i espanyols, tot i que Rivera només critica els primers.