Mariano Rajoy va convocar les eleccions del 21-D de manera excepcional, fent-se seva una facultat exclusiva del president de la Generalitat. I ara, un cop els catalans s’han expressat a les urnes, també ha convocat de manera excepcional la sessió constitutiva del Parlament: el dimecres 17 de gener. Ja hi ha data, sis dies abans del termini fixat per la llei. I, amb els resultats sobre la taula, els diversos partits s'han de posar a treballar. Especialment els independentistes, que són els que han reeditat la majoria absoluta, i tenen el repte de "restablir" les institucions.
El primer pas és l’elecció dels membres de la Mesa del Parlament, l’òrgan rector de la cambra i, per tant, també del president o presidenta del Parlament. Segons estableix el reglament, els seus membres són elegits a la sessió constitutiva. Ciutadans ja ha avisat que, com que és la primera força, reivindicarà el dret a tenir la presidència, amb l'aposta de José María Espejo-Saavedra, qui ja va ser vicepresident de la cambra la passada legislatura. Però l’independentisme no hauria de tenir cap problema per conservar la majoria que va tenir la legislatura passada (presidència inclosa). De fet, en tota la història del Parlament de Catalunya -inclosa la II República-, només un president ha estat de l'oposició.
Després de l’elecció de la Mesa, ha de tenir lloc el debat d’investidura. Com regula la llei de la presidència de la Generalitat, ha de ser “dins els deu dies següents a la constitució de la legislatura”. Això vol dir, com a molt tard, l'1 de febrer. Després de l’habitual ronda de contactes, ha de ser el president del Parlament qui proposi un candidat a la presidència. Numèricament, l’independentisme tampoc no hauria de tenir cap problema per investir un president, sempre que superi les diferències internes. El problema és l'ordre de detenció que pesa sobre Carles Puigdemont si torna de Bèlgica. A qui no li sortirien els números és a Inés Arrimadas.
Els escenaris possibles són diversos i dependran de dos fronts: els empresonats de Madrid i els exiliats de Brussel·les. Si bé tots els diputats electes podrien recollir l’acta, no tots podrien ser presents al ple de la cambra. Serien uns vots que l’independentisme perdria, si els afectats no renuncien a l’acta. En total són vuit vots, entre els tres empresonats i els cinc exiliats. Entre la setmana vinent i la següent estan citats al Tribunal Suprem Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, que podria reduir-los a cinc si són alliberats.
En aquest context, per afrontar l’elecció de la Mesa i del president de la Generalitat, s’obren diversos escenaris, en cap dels quals el "bloc del 155" podria impedir a l’independentisme tirar endavant, si no és que aconsegueix sumar els comuns a la contra en un mateix bloc.
Foto: Sergi Alcàzar
Mesa independentista?
L’independentisme no hauria de patir per conservar la presidència del Parlament. Segons que estableix l’article 44 del reglament, per ser elegit, cada diputat ha d’escriure un sol nom a la papereta i surt elegit qui obté la majoria absoluta. Si cap no obté la majoria absoluta, es repeteix l’elecció entre els dos diputats que hagin obtingut més vots. En cas que aquests dos candidats empatessin, es podria repetir la mateixa votació fins a quatre vegades. Si persistís l’empat, seria escollit el candidat del grup amb més escons. L’elecció de la resta de membres de la Mesa no requereix majoria absoluta.
Amb els números a la mà sembla poc probable un empat. Si JuntsXCat i ERC comptessin amb tots els seus escons (també els que avui ostenten els vuit empresonats i exiliats), tindrien una majoria absoluta de 70 amb la CUP, contra els 57 de Cs, PSC i PP (65 si s’hi sumessin els comuns).
En un escenari extrem en què no disposés de cap d’aquests vots, l’independentisme disposaria de 62 vots. Només el vot dels comuns pel candidat de Ciutadans, que ja ha anunciat que optarà a la presidència de la cambra, permetria passar per sobre de les candidatures republicanes.
També hi ha altres opcions sobre la taula, com que tots els afectats renunciessin a l’acta excepte el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, cosa que permetria mantenir la majoria absoluta independentista amb 68 escons. Podrien renunciar a la condició de diputat els consellers. No cal ser parlamentari per ser escollit membre del Govern, a diferència del que passa amb la presidència de la Generalitat.
Les primeres negociacions han dibuixat una Mesa amb majoria independentista renovada
La Mesa, composta de set membres, té un paper transcendental en la vida parlamentària, com s’ha demostrat aquesta legislatura, per exemple a l’hora de decidir admetre a tràmit propostes legislatives. Les primeres negociacions han dibuixat una Mesa amb majoria independentista renovada. Segons avançava Europa Press aquesta setmana, el repartiment seria de dos membres per a Ciutadans, dos per a JuntsXCat, dos per a ERC i un per al PSC. Aquest cop en quedarien fora els comuns, però encara no hi ha res tancat.
Amb la idea de “restablir totes les institucions legítimes”, JuntsXCat aposta per mantenir Carme Forcadell en el càrrec, però ni la mateixa Forcadell té clar que vulgui ser presidenta de la cambra. Per la seva situació judicial, ja li va costar molt fer el pas de presentar-se per la llista d’ERC. En el cas que no pogués ser ella, un nom que sona amb força és el del conseller de Justícia en funcions, Carles Mundó, que va estar empresonat a Estremera fins al 4 de desembre.
En tot cas, l’independentisme ha d’arribar a un acord sobre aquesta carpeta abans del 17 de gener, dia de la sessió constitutiva del Parlament.
Foto: EFE
President “per Skype”?
Les forces independentistes tampoc no haurien de tenir cap problema per investir president. Com regula la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, després que el candidat proposat presenti “davant el ple” el seu programa, es produeix una votació, que requereix majoria absoluta. Si no l’aconsegueix, al cap de 48 hores pot sotmetre’s a un segon debat i votació, en què n’hi hauria prou amb una majoria simple: més ‘sí’ que ‘no’. Hauran de treure la calculadora.
Falta el qui. Després d’haver estat la sorpresa electoral, Junts per Catalunya ha fet valer la seva posició de “restablir el Govern legítim” i, per tant, investir de nou Carles Puigdemont. En aquest sentit, ha descartat una alternativa a priori més factible, com la del vicepresident Oriol Junqueras, i ha obert la porta a la investidura “telemàtica” de Puigdemont. Seria necessària una lectura molt generosa del reglament del Parlament –o una nova reforma exprés de la norma- perquè pogués exposar “davant el ple” sense ser-hi físicament present. En altres supòsits, com les comissions parlamentàries, el reglament sí que preveu explícitament les videoconferències. No és aquest el cas.
Des d’ERC ja havien plantejat durant la campanya la possibilitat que, davant el complex escenari de la presó i l’exili, fos algú altre qui ocupés la presidència “executiva” de la Generalitat. Aquesta mateixa setmana, per part de diversos representants republicans com el diputat al Congrés Gabriel Rufián, han deixat clar que no volen un president “per Skype” i han demanat “realisme”.
Totalment d’acord amb el fil. Alguns ho vam intentar dir moltes vegades durant la campanya, en positiu i sobretot per no faltar a la realitat, però llavors se’ns titllava d’acatar el 155. https://t.co/JTVHc5KHkO
— Ruben Wagensberg (@wagensberg) 28 de desembre de 2017
La situació podria canviar radicalment la setmana que ve, el 4 de gener, quan Oriol Junqueras compareixerà davant la sala penal del Tribunal Suprem en una vista que estudiarà si li aixeca la presó cautelar. La Fiscalia ja ha anunciat que demanarà que es mantingui la privació de llibertat. No obstant això, la seva eventual sortida en llibertat, com la de diversos consellers el passat 4 de desembre, canviaria radicalment l’escenari per a l’independentisme. Un setmana més tard, l’11 de gener, estan citats el conseller Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dos primers diputats electes.
Converses inicials
Aquesta setmana que s’acaba, passades les eleccions, s’ha reprès l’activitat al Parlament. El dimecres es reunia la Diputació Permanent, que aprovava presentar un recurs contra l’apliació de l’article 155. Després, a la mateixa cambra, en altres sales, començaven els contactes. Membres de Junts per Catalunya es trobaven amb membres de la CUP, i ERC convocava una reunió de tot el seu nou grup parlamentari, una primera presa de contacte dels nous parlamentaris amb els més veterans.
Si Puigdemont no torna, ERC jugarà la carta de Junqueras, perquè és el que més s'assembla al "restabliment del Govern legítim"
A les primeres converses ja s’han tractat superficialment alguns aspectes, com l’eventual repartiment de les conselleries del Govern -sense posar noms sobre la taula- o el repartiment de la Mesa del Parlament. JuntsXCat té la intenció de restablir totes les institucions tal com estaven abans del 155, com ha reiterat el president en el missatge de Cap d’Any. ERC resta a l’expectativa de si la llista del president, que per sorpresa s’ha imposat als republicans el 21-D, pot complir les promeses. Si Puigdemont no torna, els republicans apostaran per la carta de Junqueras, perquè és el que més s'assembla al "restabliment del Govern legítim".
Passat el cap d’any, els primers dies del 2018, els partits reprendran les converses i el gruix de les negociacions. Part de les mirades estaran fixades a Madrid el dijous 4 de gener, quan compareixerà Junqueras en una vista al Tribunal Suprem. També a Brussel·les, davant un eventual retorn de Carles Puigdemont, una de les persones que més s’implicarà en les negociacions de la majoria independentista.
Foto: EFE
Què farà la CUP?
Hi ha una última incògnita: la CUP. Davant l’efecte Puigdemont, el 21-D els anticapitalistes van perdre sis escons -passant de deu a quatre-, el grup parlamentari propi i part de la seva capacitat d'incidència. Però dos dels seus escons continuen sent decisius per a la majoria absoluta independentista. Esquerra Republicana ja els ha ofert un escó per poder tenir grup propi -i els cupaires l’acceptaran si és així-, per no haver de compartir Grup Mixt amb el PP. En cas contrari, s’hauria de repartir el temps o les comissions amb la formació de Xavier Garcia Albiol, i els independentistes podrien perdre la majoria a la meitat de les comissions.
L’esquerra independentista, però, ja va deixar clar a la campanya electoral que només s’implicaria en la governabilitat del país -i fins i tot estaria disposada a formar part de l’executiu si fos necessari- si és per desplegar la República proclamada el 27 d’octubre. Per fer política autonomista, advertien, no hi podran comptar. Com a l'anterior legislatura, la incògnita continua sent què farà la CUP. Llavors van forçar el "pas al costat" d'Artur Mas.