El govern espanyol ha sobrepassat l’ordenament jurídic per aplicar l’article 155 de la Constitució contra l’autogovern català. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la majoria del Parlament, que reunit aquest dimecres en Diputació Permanent -l'òrgan que vetlla per les funcions del Parlament entre periodes de sessions- ha debatut i aprovat la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional contra la seva aplicació. El recurs s'ha tramitat amb onze vots a favor, set en contra i una abstenció.

Els grups que hi han votat a favor —Junts pel Sí i CSQP— s’han basat en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern per no respectar els principis de gradualitat i proporcionalitat. Els que ho han fet en contra —Ciutadans, el PSC i el PP— han argumentat que no hi havia cap altra sortida. La CUP s'ha abstingut perquè no reconeix cap autoritat al TC.

En nom de Junts pel Sí, el president del grup i diputat sortint, Lluís Corominas, ha denunciat que el requeriment previ que va fer el govern espanyol ja infringia la normativa, i que, per tant, “tot el que va fer-se a partir d’aquí hauria de ser nul”. Ha advertit que s’han “posat en crisi drets fonamentals i tot el sistema institucional”. S’ha referit a les polèmiques declaracions de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre “escapçar” els líders independentistes. “Aquells que diuen que hi havia una conxorxa per fer no sé què, l’única conxorxa que hi ha hagut és la del govern de l’Estat per fer servir els organismes de l’Estat per empresonar les idees”.

L’altre grup que hi ha donat suport, Catalunya Sí Que es Pot, ha reivindicat el seu “ni DUI ni 155”, i ha demanat que “se'n suspengui d’immediat” l'aplicació. Marta Ribas també ha recordat que va ser el grup d’Unidos Podemos que ja va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. “El 155 permet donar instruccions concretes, però no dissoldre el Parlament i menys encara destituir el Govern”, ha assegurat. Ha dit que va contra l’esperit amb què va ser redactat l’article. “No tenim Govern per fer aquest recurs, que és qui l’hauria d'estar fent”, ha lamentat. Han aprovat el recurs per “responsabilitat política en nom de totes les institucions catalanes”.

No hi havia alternativa

A l’altra banda, el principal partit unionista, Ciutadans, ha carregat contra els grups que l’han impulsat, perquè “pretenen que es declari inconstitucional un article de la mateixa Constitució”. A més a més, ha defensat Carlos Carrizosa, el 155 “s’ha limitat a dissoldre el Parlament, destituir el Govern i convocar eleccions”. No hi havia alternativa, ha apuntat: “El senyor Puigdemont va poder convocar eleccions fins a l’últim dia, però no ho va fer”. Malgrat això, ha aplaudit que acudint al Tribunal Constitucional els grups independentistes “se sotmetin a la llei”.

El socialista Miquel Iceta ha afirmat que no pot separar-se l’aplicació del 155 del context en què va aplicar-se, després d’una declaració d’independència. Des del PSC no veuen “com s’hagués pogut aturar d’una altra manera” aquest camí, ha sostingut. Com Ciutadans, també ha valorat que implícitament els independentistes acceptin la legitimitat del TC quan abans “la negaven”. “Estan acceptat les decisions del TC, i és una bona manera de començar aquesta legislatura”, ha dit.

En la mateixa línia, el representant del PP a la Diputació Permanent, Alejandro Fernández, ha celebrat la iniciativa d’interposar un recurs davant de l’Alt Tribunal espanyol, perquè “de manera implícita és un reconeixement a la seva legitimitat”. Fernández ha dit que “el PP acatarà la decisió del TC respecte a aquest recurs, ens agradi o no, perquè és el que fem els demòcrates”.

Cap legitimitat

Qui no li reconeix cap mena de legitimitat és la CUP. És per això que, malgrat compartir els arguments a favor de la interposició del recurs contra l’aplicació del 155, la seva diputada Gabriela Serra ha optat per abstenir-se. “Al Tribunal Constitucional no li reconeixem cap competència ni autoritat”, ha defensat. Ha qualificat el 155 de “cop d’estat contra la institucionalitat catalana, contra un govern i contra uns càrrecs electes”.