Condemnar uns crims i silenciar-ne uns altres. El president espanyol, Mariano Rajoy, va visitar ahir el parc de la Memòria de Buenos Aires per retre homenatge als desapareguts i assassinats pel terrorisme d'Estat a l'Argentina entre el 1969 i el 1983, quan el país va viure una dictadura caracteritzada per la repressió, la violència, la tortura i la desaparició i assassinat de milers i milers de persones.

Sense tenir en compte el que podia venir després, Rajoy va passejar pel parc i, després de fer l'ofrena floral, va escriure un missatge al llibre d'honor que no va agradar a molts: "El meu testimoni d'admiració i reconeixement a tots els que van donar la vida per la defensa de la llibertat i els drets de tots".

El líder del PP, tanmateix, no tenia ni idea de les conseqüències de retre homenatge a les víctimes de la dictadura argentina sense fer ni una sola menció als crims del franquisme. I el moment va arribar. Un periodista de Revista Cítrica, partint de l'espai reservat per als morts i desapareguts de la repressió a l'Argentina, li va preguntar què pensava fer respecte als crims de la dictadura franquista.

Silenci. El president espanyol va fer veure que no sentia la pregunta i va restar en silenci. Sembla, però, que sí que la va sentir, ja que quan el periodista argentí el crida, ell aixeca el cap i el torna a abaixar quan comença a intuir el contingut de la pregunta.

De fons, i enmig del silenci del cap de l'executiu estatal, se sent una altra persona amb la bandera espanyola a la mà dient al periodista que se'n vagi "a la merda" i preguntant què passa amb els crims del comunisme.

El periodista de la revista, que després signava la notícia, lamentava al seu escrit que la visita de Rajoy al parc de la Memòria "és una ofensa a aquesta lluita exemplar, una prova més del desvergonyiment d'un polític oportunista" i subratllava que el també president del PP "no ha dedicat ni un euro dels pressupostos a finançar la llei de memòria històrica".

Plantada a Rajoy

El mutisme de Rajoy i el seu posicionament davant aquests fets al llarg dels anys també va tenir altres conseqüències. Les principals organitzacions de drets humans de l'Argentina es van negar a acompanyar-lo durant la visita, unes organitzacions que, en canvi, sí que van acompanyar la cancellera alemanya, Angela Merkel, o l'expresident francès Francoise Hollande.

Això no va afectar només la visita al parc de la Memòria argentí, sinó que, a més, li van caure unes quantes crítiques a Twitter. Alguns li han retret que a Espanya hi hagi les Cunetes de la Memòria, on encara hi ha més de 100.000 desapareguts, i li han recordat que l'entrada és gratuïta.

I no només això. La qüestió del màster de Cristina Cifuentes, el seu desconeixement d'idiomes i la situació a Catalunya també han sortit enmig de tots aquests comentaris que, una vegada més, passen factura al president del govern espanyol.