La demòcrata Deb Haaland ha fet història als Estats Units en guanyar les eleccions a governadora de Nou Mèxic i convertir-se en la primera dona indígena elegida per dirigir un estat del país. Haaland, de 65 anys, s'ha imposat al republicà Gregg Hull, exalcalde de Rio Rancho, després d'una campanya en què ha batut el rècord de recaptació de fons per a una candidatura a la governació de Nou Mèxic. La seva victòria culmina una trajectòria política que l'ha portat al Congrés i al capdavant del Departament de l'Interior dels Estats Units. "En el 250è aniversari de la nostra nació, em presento davant vostre com la primera governadora nativa americana de la història d'aquest país", va proclamar dimarts a la nit davant de centenars de seguidors que van interrompre el discurs amb aplaudiments. "No es tracta només d'història. Es tracta del nostre futur, un futur en què tots els habitants de Nou Mèxic tenen veu", va afegir.
La lluita contra l'encariment del cost de la vida ha estat un dels eixos centrals de la campanya de Haaland, que ha plantejat un programa centrat a facilitar l'accés a l'habitatge i la sanitat, amb la creació d'una assegurança mèdica pública i la construcció de nous immobles. La demòcrata també defensa augmentar el salari mínim i impulsar les energies renovables per generar ocupació i abaratir l'electricitat, alhora que ha promès paralitzar temporalment la construcció de grans centres de dades. El seu programa també aborda altres "desafiaments" que afecten Nou Mèxic, com les addiccions, la criminalitat, l'educació i la sequera, davant dels quals el seu equip de campanya reivindica la necessitat de buscar solucions diferents de les habituals.
Thank you, New Mexico! It is the honor of my lifetime to be elected your 33rd Governor. Tonight, you made history. You chose a future where New Mexico comes first, where working families have a chance to get ahead, and where every New Mexican has a voice. I know the challenges ahead are real. But I also know that New Mexicans have never backed down from a fight — and we are going to tackle these challenges together. Whether you voted for me or not, I will always be your Governor, too. Because this campaign was about all of us, and the future we deserve. Let’s keep New Mexico, New Mexico. Let’s build a brighter future for our families. And let’s get to work.
— Deb Haaland (@DebHaalandNM) November 4, 2026
Membre d'una família amb almenys 35 generacions arrelades a Nou Mèxic, Haaland va tenir una trajectòria personal marcada pels trasllats constants i les dificultats econòmiques abans d'iniciar la seva carrera política. Filla d'un oficial del Cos de Marines, va passar per fins a tretze escoles públiques durant la infància i l'adolescència, fins que es va graduar a l'institut Highland d'Albuquerque. No va obtenir la llicenciatura en anglès a la Universitat de Nou Mèxic fins als 28 anys, i posteriorment va completar estudis de dret a la mateixa institució. Durant aquella etapa, va treballar en serveis de càtering i va posar en marxa un negoci propi dedicat a l'elaboració i comercialització de salses en conserva, mentre criava el seu fill com a mare soltera.
Ja havia fet història
La victòria a Nou Mèxic no és la primera fita històrica de Haaland, membre de la comunitat indígena Laguna Pueblo, que ja havia trencat diverses barreres en la política nord-americana. El 2018 es va convertir, juntament amb Sharice Davids, elegida per Kansas, en una de les dues primeres dones indígenes a aconseguir un escó a la Cambra de Representants dels Estats Units. Tres anys després, el president Joe Biden la va nomenar secretària de l'Interior, un càrrec que va ocupar fins al 2025 i que la va convertir en la primera persona indígena a formar part del gabinet presidencial nord-americà.
Durant els quatre anys al capdavant del Departament de l'Interior, Haaland va impulsar diverses iniciatives per abordar els greuges històrics contra els pobles indígenes dels Estats Units. Una de les més destacades va ser la investigació sobre els internats on milers d'infants indígenes van ser sotmesos a processos d'assimilació forçosa, que va donar lloc a dos informes oficials i al projecte Road to Healing [Camí cap a la sanació]. També va ampliar de 20 a 300 els acords de cogestió de terres amb les comunitats indígenes, amb l'objectiu d'incorporar els seus coneixements a la protecció del medi ambient. A més, va promoure la creació d'una unitat especialitzada a investigar casos sense resoldre de persones indígenes desaparegudes o assassinades, especialment dones.