"El respecte de la llei és l'inici de la normalitat", deia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría el dia que la Moncloa presentava el recurs per vetar la candidatura a president de Carles Puigdemont. "La gent vol un govern ja, vol normalitat", deia exasperant-se Mariano Rajoy, després que el Tribunal Suprem impedís Jordi Sànchez d'acudir al Parlament. Tanmateix, la "normalitat" no acaba d'arribar amb el bloqueig de la investidura —enmig del plet judicial contra el procés— i a la Moncloa maniobren per evitar l'efecte bumerang, que amenaça de fer fracassar la legislatura.

La constatació va emergir divendres, quan en la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu Íñigo Méndez de Vigo no va fer cap al·lusió a la crisi catalana. No era per manca d'actualitat: hores abans Rajoy s'agafava a l'article 155 per destituir Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, investigat per l'1-O. La decisió, però, no es va exposar públicament i fonts del govern espanyol s'excusaven que en ocasions anàlogues tampoc no havien anunciat la destitució d'un càrrec de segona fila, com seria Molons.

Lluny de l'anècdota, el gir d'intensitat es fa notar, després de dos anys marcats per l'operació Diàleg —ja extingida—, les visites habituals dels ministres de l'executiu espanyol a Catalunya —reduïdes en l'actualitat a viatges concrets—, les declaracions elevades de to sobre els dirigents independentistes —limitades ara a l'exigència que es formi un Govern—, o la reducció en la periodicitat dels recursos al TC —el darrer, fa dos mesos. I tot, sumat a la negativa que fonts de la Moncloa manifesten sobre intentar forçar alguna via perquè corrin els terminis de la investidura.

El motiu podria ser que per a fonts de vicepresidència el procés està "kaputt". Tanmateix, el distanciament respecte del decurs de la crisi sobiranista coincideix amb un moment delicat per a la legislatura espanyola, en què l'anèmia de l'oposició destensa Rajoy, però els conflictes no s'extingeixen, després de mesos en què el govern espanyol ha centrat gairebé tots els esforços a parar el "cop" del full de ruta -com reconeixien fonts de la direcció del PP, assegurant que calia "parlar d'altres temes" als ciutadans.

Aquí, l'estratègia de l'executiu central de vincular l'augment de les pensions a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat va suposar dimecres un desafiament a l'oposició, que tanmateix no ha calmat els carrers. Diumenge els jubilats van tornar a protestar, a l'espera que el govern espanyol cedeixi i busqui maneres d'incrementar-ne substancialment la prestació. I al fons també, les dones que van manifestar-se en la vaga feminista del 8-M.

Així mateix, els comptes de 2018 són la preocupació primera de l'executiu central. Estan paralitzats pel 155 —ja que el PNB no vol seure a negociar fins que no s'aixequi, i fins i tot aquesta setmana el parlament basc va instar a retirar-lo. A més, el PP no vol expulsar la senadora investigada, Pilar Barreiro, condició de Cs pels tenir els seus vots.

Així i tot, a la Moncloa afirmen que aprovaran el projecte en Consell de Ministres abans de Setmana Santa —el 27 de març—, i la forma podria passar per culpar els independentistes de la situació, per guanyar-se els bascos. De fet, al PP treballen amb la hipòtesi que els sobiranistes no es trobarien a disgust amb el 155, passats cincs mesos de la seva aplicació —i d'aquí derivaria l'argument per explicar la lentitud en la formació de Govern, davant del col·lapse provocat a l'Estat.

Igualment, els populars assisteixen preocupats a com els principals acords de la conferència de presidents autonòmics de 2017 es troben aturats: el PSOE es va aixecar de la taula del pacte educatiu la setmana anterior, i la reforma del finançament autonòmic sembla difícil de ser impulsada aquesta legislatura. Aquest paquet era d'especial rellevància per frenar Albert Rivera, a causa que són socialistes i populars els únics que presideixen autonomies.

Arribats a aquest punt, Rajoy podria trobar-se amb la incapacitat de superar el procés sobiranista, en ple any preelectoral de les eleccions autonòmiques i locals de 2019 i generals de 2020, i en un moment en què Cs capitalitza la cruesa del combat al nacionalisme. Això podria passar, primer, si és que el TC decideix forçar noves eleccions a Catalunya, o segon, si l'independentisme planteja un candidat com Jordi Turull o Josep Rull, que allargarien el plet davant del judici imminent a la cúpula del procés.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat