La judicialització de la política torna imposar-se (i amb força). El Tribunal Constitucional (TC) i el govern del PP busquen la manera que a Catalunya torni a haver-hi Govern: un Govern fet a la seva mida i orquestrat per l'article 155 de la Constitució espanyola. Després de fer l'impossible per evitar que s'investeixi tant Carles Puigdemont com Jordi Sànchez, ara El Confindencial avança que l'alt tribunal té en ment analitzar en el proper ple si el proper 30 de març —quan es compleixin dos mesos de la no investidura de Puigdemont— dissol el Parlament i convoca noves eleccions.

Segons apunta el mitjà citat, el TC té previst estudiar-ho amb calma i no acabar de resoldre la qüestió en el ple de dimarts perquè la idea és resoldre-ho per sentència i no interposant una mesura cautelar. Ara bé. Si s'emparen en l'article 67.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tal i com apunta el diari mencionat, la interpretació de la llei podria quedar en entredit ja que hi ha un buit legal en aquest sentit. El text sentencia que "si una vegada transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata és triat, el Parlament queda dissolt automàticament i el President o Presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de forma immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria".

I, això, no s'ajusta al que està passant en aquests moments a Catalunya. El 30 de gener estava convocat el ple que havia de tornar a investir Puigdemont president, però davant la impossibilitat que pogués trepitjar territori català sense cap amenaça de ser detingut per la policia espanyola, el president de la cambra catalana, Roger Torrent, va optar per ajornar el ple. Si bé és cert que el 30 de març farà dos mesos d'aquesta no investidura, també ho és que el Parlament no va votar el candidat i, per tant, no es compliria l'article de l'Estatut que estableix la convocatòria d'eleccions si no ha sortit ningú elegit president, així com que tampoc convocaria eleccions el president de la Generalitat, sinó que ho faria directament el TC o el govern espanyol sota l'empara de la norma suprema.

Terminis... confusos

En cas que tiressin pel dret i dissolguessin el Parlament, les eleccions se celebrarien 54 dies més tard, és a dir, a finals de maig. El diari citat sosté que tant el PSC com el PP estarien a favor d'aquesta via. De fet, els socialistes ja van presentar un recurs davant del TC per exigir-los que posin en marxa el rellotge de la investidura, un recurs que l'alt tribunal estudiarà en el ple d'aquest dimarts, però que, en un primer moment, va decidir no pronunciar-se, tot i que sí que el van admetre a tràmit.

Ara bé. També podria ser que el compte enrere per investir president no es posés en marxa el 30 de març, sinó que els dos mesos comptessin a partir del dia que l'alt tribunal dicti sentència. Si fos així, les eleccions es convocarien al maig i se celebrarien a finals de juliol. 

Però tot i que el PP veu en aquesta opció un raig de llum per desbloquejar la situació a Catalunya, també és cert que Mariano Rajoy pateix per això perquè representaria perdre el suport del PNB per aprovar els pressupostos per al 2018. De fet, els nacionalistes bascos ja van advertir el president espanyol que no els donarien suport si no acabava amb l'aplicació del 155 a Catalunya. Ara caldrà veure què passa demà al Parlament, que va avançar la ja habitual reunió de la Mesa i de la Junta de Portaveus de dimarts a dilluns per estudiar la proposta de Cs, que denuncia el bloqueig del Parlament i demana que el president de la cambra catalana comparegui davant del ple

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat