Negava amb el cap un membre del govern espanyol durant una conversa informal als passadissos de la Moncloa, davant la hipòtesi que el conflicte sobiranista fes caure l'executiu de Mariano Rajoy. Era el 20 de setembre, dies abans que les càrregues policials sacsegessin el referèndum i quan el 155 encara era un fantasma de fons a Madrid. Una petita part de l'opinió pública espanyola, però, es solidaritzava amb la mobilització pels escorcolls a les conselleries –ara presumpte delicte de sedició. I Rajoy encara resistiria tres mesos, fins que un 21-D l'independentisme se li va girar en contra, fent trontollar la legislatura i el seu mandat.

"Aquest govern continua endavant, les legislatures són per a quatre anys", responia el cap de l'executiu central als periodistes aquest divendres, en la roda de premsa per valorar el resultat dels comicis catalans. La eleccions del 155 rebentaven l'estratègia del president espanyol, a causa dels 70 escons de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. El resultat esdevenia alhora el pitjor dels escenaris per la puixança del seu rival Ciutadans, amb el risc de contagi a la resta de l'Estat, en paral·lel a la desfeta històrica del Partit Popular català, reduït a tres escons.

En conseqüència, Rajoy descarta convocar eleccions a Espanya per retre comptes, després de demanar al candidat Xavier García Albiol que tampoc dimiteixi. Això passa perquè el president espanyol va assumir la màxima implicació a la campanya i per la impossibilitat de col·locar de seguida un altre dirigent, davant la necessitat de reformulació profunda de l'organització. Però al seu equip alguns ja han saltat del vaixell, com l'escuder Jorge Moragas, que ha abandonat el càrrec de cap de gabinet per començar una nova etapa a l'ONU.

La qüestió és que la legislatura s'ha començat a enterbolir per a Rajoy. Els pressupostos generals de 2018 eren el següent objetiu per al gener, després de posposar-ne el setembre la negociació, a causa de l'alarma dels nacionalistes bascos envers la "gravetat" del conflicte, segons va dir el portaveu Aitor Esteban. Ara els jeltzales redoblen la pressió i demanen que es retiri "la situació d'excepcionalitat" que atribueixen al 155, els empresonaments i l'estada de Carles Puigdemont a Bèlgica, i s'iniciï una etapa de diàleg amb el nou Govern per tornar a la taula dels comptes estatals.

El PSOE també s'ha afegit a la proposta i el secretari general Pedro Sánchez ha aprofitat el filó per reivindicar una "solució política", que creu que hauria de passar per la reforma constitucional. Això deixaria en escac les intencions del PP, que n'havia refredat l'expectativa setmanes abans –tot i que a Ferraz asseguraven que modificar la Carta Magna era l'acord a canvi del suport al 155. Els socialistes fins i tot s'havien quedat sols a la comissió que avalua el model territorial demanant l'encaix per a Catalunya, després que Podemos, nacionalistes bascos (PNB) i independentistes (ERC, PDeCAT) renunciessin a ser-hi.

El fet és que a la dreta espanyola els moviments sísmics també amenacen la majoria del PP, ara que els populars tenien la mirada posada en la batalla de les eleccions municipals de 2019 i les generals de 2020. Ho va advertir desafiant el líder de la formació taronja Albert Rivera, qui va prometre "un projecte il·lusionant per a Espanya, un cop derrotat el nacionalisme a les urnes", dard que el jove polític català va llençar a Rajoy la nit electoral del 21-D. L'expresident José Maria Aznar no ha trigat tampoc a criticar Rajoy: la FAES va elaborar un escrit denunciant l'estratègia d'enarborar el 155 en campanya, felicitant Cs i recordant a la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría que l'independentisme no estava "escapçat".

I a la Unió Europea, el gabinet d'Angela Merkel també es pronuncia a favor d'un diàleg amb el proper executiu de la Generalitat. Una oferta que Puigdemont havia fet el matí de divendres i que Rajoy menystenia al migdia, com a conseqüència de l'escenari de causes judicials, tot i que els vots independentistes siguin el 2017 més que el 2015: de 2.063.361 (encara falta el vot exterior) a 1.966.508. Tot això, encara que el govern espanyol no caigui.