La crisi oberta a Catalunya els darrers dies, com a conseqüència dels escorcolls de Policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra a diversos departaments de la Generalitat, a més de les detencions a una setzena de membres del Govern –alguns d'ells ja en llibertat–, han aixecat recels entre un dels socis habituals de Mariano Rajoy aquesta XII legislatura al Congrés. Tant és així, que el PNB ha forçat que el govern espanyol no pugui donar llum verda als pressupostos del 2018 aquest divendres al Consell de Ministres, com estava previst, havent d'ajornar la presentació del projecte.

L'alarma va saltar aquest dimecres, quan el portaveu Aitor Esteban va afirmar que no li "preocupaven" els comptes de moment, sinó la situació de "gravetat" que es vivia a Catalunya. L'aposta, però, s'ha redoblat aquest dijous, quan Esteban compareixia a la cambra baixa –juntament amb ERC, PDeCAT, Podemos i confluències i EH Bildu– per demanar la liberació dels càrrecs detinguts a Catalunya. En paral·lel, el portaveu al Parlament basc, Joseba Egibar, denunciava que l'Estat, "en comptes de vies de diàleg, actua per la via del Codi Penal", fent seves unes idees del mateix lehendakari Iñigo Urkullu. 

La qüestió és que la Moncloa pensava comptar amb el suport del PNB, Ciutadans, Coalició Canària i Nova Canàries, com ja va passar per als pressupostos del 2017, i com creia garantit amb el sostre de despesa del 2018. Això hauria quedat lligat, a ulls del ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, perquè l'acord amb les tres formacions nacionalistes passava per determinades inversions plurianuals –almenys fins al 2019. Així les coses, els bascos han volgut preservar el compromís amb la defensa del sobiranisme –en un moment en què els tempos no els han permès tampoc seure i negociar amb Rajoy.

Fonts populars es mostren confiades, però, que finalment acabaran acceptant, en virtut del caràcter de partit "responsable" del PNB. El fet és que només els caldria el seu sí per endegar el procés d'aprovació dels comptes –que previsiblement es podria fer un cop passi l'1 d'octubre–. Cs ha prioritzat l'estabilitat política i s'ha obert a un principi d'acord pressupostari amb el Partit Popular. Aquest seria a condició que es reflectís una partida de 8.300 milions d'euros per a "polítiques taronges, és a dir, abaixar impostos a la classe mitjana i treballadora i incentivar la despesa social. 

El líder de la formació, Albert Rivera, assegurava que amb aquesta partida hauria aconseguit "tres nous drets" com serien un xec per a les famílies amb fills a càrrec en edat de 0 a 3 anys "per invertir en la seva educació i ajudar a la conciliació familiar"; un increment d'una setmana més de la baixa per paternitat "que passarà el 2018 de 4 a 5 setmanes"; i l'equiparació dels salaris de Guàrdia Civil i Policia Nacional "perquè cobrin el mateix que un Ertzaina". "Menys pals i més pastanagues és el que aquest país i la seva gent necessiten", ha sostingut el català.