Acció contundent. Cinc exconsellers de Cultura —Lluís Puig, a l’exili forçat per l’1-O; Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Àngels Ponsa— han presentat una querella contra la jutgessa d’Osca Rocío Pilar Vargas Magallón, que ha ordenat executar la reposició dels murals que estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a la Sala Capitular del Reial Monestir de Sixena, malgrat que experts del MNAC i internacionals han desaconsellat fer-ho. Així ho ha anunciat l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, impulsor i redactor de la denúncia amb l'advocat Josep Rofes, en un acte públic aquest dimarts a la tarda a les Cotxeres de Sants, amb la presència de diputats i responsables de Junts entre el públic. La querella s’ha presentat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) perquè la magistrada és aforada en aquest tribunal. La denúncia també es dirigeix contra els responsables del Govern de l’Aragó i de l’Ajuntament de Sixena (sense citar noms), que van instar a l’execució forçosa de la sentència de 2016, ratificada pel Tribunal Suprem el 2025.
L’objectiu de la querella és clar: “Evitar la destrucció o danys irreparables d’unes pintures murals que són Patrimoni Històric Artístic de la Humanitat”. En la querella, de 32 planes, s’acusa la jutgessa d’Osca i els responsables de l’Aragó i de Sixena dels delictes contra el Patrimoni Històric (article 321 del Codi Penal) com a “inductors”. També s’acusa la magistrada del delicte de prevaricació per insistir en l’execució de la sentència, malgrat que la llei permet resoldre que hi ha resolucions que no es poden complir i pot haver-hi altres mesures. Per això, com a mesura cautelar, els querellants demanen al TSJ de l’Aragó que “paralitzi” qualsevol actuació relacionada amb el trasllat dels murals per tal d'evitar la consumació del delicte contra el patrimoni. La magistrada d’Osca té un munt d’informes a la taula i per ara no ha fixat una data per executar el tràgic trasllat. El Govern de l'Aragó ja ha criticat la iniciativa catalana i l'ha qualificat "d'intent d'intimidació".
En la presentació, Alonso-Cuevillas ha demanat un aplaudiment per al conseller Lluís Puig "per ser l'impulsor d'aquesta iniciativa". Puig, per videoconferència des de la Catalunya Nord, ha agraït el suport dels altres consellers de Cultura i ha afirmat que la querella és el penúltim pas per lluitar per la cultura catalana. "Només ens quedarà encadenar-nos al MNAC", ha assegurat Puig.
L'advocat i exdiputat de Junts ha lamentat que el Govern de Salvador Illa i l'Ajuntament de Barcelona "s'han posat de perfil" i no ha presentat recurs contra les darreres resolucions. Ha elogiat els informes del MNAC i d'experts internacionals que evidencien el risc de destrucció de les obres. Alonso-Cuevillas ha explicat que amb la querella "es vol donar eines" a la Justícia perquè aturi el procediment, tal com permet la llei, i "tal com va fer una magistrada del TSJC en aturar la consulta de l'1-O".
"Volen liquidar la catalanitat"
A l'acte, l'exconseller Ferran Mascarell ha recordat que les Cotxeres de Sants són un símbol de lluita democràtica i "que s'han guanyat" i que espera que aquesta sort tinguin les obres de Sixena. Ha recordat que aquest conflicte amb l'Aragó va començar amb el seu mandat el 2006: "El PP no valorava l'art i els bisbes de l'Opus Dei van jugar molt en contra que tingués una solució". Mascarell ha denunciat que "la resposta del Govern, l'Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Cultura "és feble" i que el que es pretén es "una humiliació a Catalunya". "Estem defensant la catalanitat de tota la vida, que és el que volen liquidar, i ens hem de mobilitzar", ha exigit l'exconseller socialista amb Pasqual Maragall.
En aquest sentit, l'exconseller Tresserras ha assegurat que el cas de Sixena és una "operació catalanòfoba" i ha afegit que "tot es va fer ben fet, i que és fals l'espoli", i que l'administració catalana ho hauria d'explicar. "En el cas de Sixena són sentències polítiques, per això l'Aragó no ha demanat altres obres que estan altres llocs com ara El Prado", ha conclòs.
Per la seva part, l'exconsellera Laura Borràs ha afirmat que la querella que han signat "és un mirall dels nostres valors: la preservació de l'art és una prioritat". L'expresidenta de Junts també ha confessat que quan era consellera de Cultura i estava pendent la resolució del cas Sixena va plantejar-se fer-se "objectora artística" per evitar la destrucció de les obres. Finalment, la consellera Ponsa ha afirmat que el cas Sixena "és un atac a la ciutadania i es vulneren drets culturals i universals".
L'exconseller Puig ha tancat la presentació amb un "persistim i siguem resilients!" A l'acte, també hi ha assistit l'expert en art i bon coneixedor del conflicte entre els governs català i aragonès, Albert Velasco, que va qualificar les sentències de Sixena com "una derrota de l'art".
Voluntat política "espúria"
En la querella, s’aporten tots els informes que recomanen no moure les pintures del MNAC, com ara el fet per l’Internacional Centri for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM). Hi afegeix que aquesta organització intergovernamental internacional va ser creada en 1956 per la UNESCO, la seu de la qual es troba a Roma, i la seva missió principal és ajudar els estats membres a conservar el seu patrimoni cultural, tant tangible com intangible.
Els signats de la querella conclouen: “La nostra pretensió se centra a evitar la consumació o l'esgotament del delicte previst i penat en l'article 321 del Codi Penal. Evitar la destrucció d'unes obres universals insubstituïbles, i no parangonables amb els drets possessoris d'una comunitat religiosa, o amb la pretensió política engiponada a través d'uns supòsits drets possessoris i d'ubicació territorial en una comunitat autònoma, a través d'una voluntat política interessada i espúria expressada per la Diputació General d'Aragó i per l'Ajuntament de Villanueva de Sijena”.
El monestir de Sixena va ser declarat Monument Nacional el 1923 i les pintures murals de la Sala Capitular constitueixen béns immobles que tenen la consideració de bé d'interès cultural. El director del MNAC va recordar que són obres exhibides permanentment des del 1961 i han estat visitades per milers de persones.
Des de l’MNAC també es va explicar que el que s'exposa avui al museu són restes calcinades que tenen un gruix màxim d'un mil·límetre, arrencades amb una tècnica denominada strappo, i muntades damunt d'un suport de fusta sobre capes de tela. Van ser rescatades per Josep Gudiol el 1936 després de patir greus danys arran d'un incendi en el context de la Guerra Civil.