“En calent: la sentència del Suprem sobre les pintures de Sixena no és només una derrota de la Generalitat i el MNAC, és una derrota de la història de l'art com disciplina acadèmica i científica. Ni una sola consideració tècnica a la sentència. Només propietat i qüestions processals.” Albert Velasco, especialista en art medieval i pintura gòtica catalana, i gran coneixedor dels orígens del  litigi que mantenen els governs català i aragonès sobre les obres d’art del monestir de Sixena, s’ha expressat així  a la xarxa social X (abans Twitter), en saber la resolució de l’alt tribunal espanyol, aquest dimecres. En l’enfilall, hi ha precisat: “Perdó, un afegit: derrota de la història de l'art, de la conservació-restauració i de la museologia. En definitiva, una derrota del sentit comú.” 

Velasco va ser conservador del Museu de Lleida del 2007 al 2019, i va viure en persona, com la Guàrdia Civil, l’11 de desembre de 2017, amb la Generalitat intervinguda pel 155, es va endur 44 obres d’aquest museu per ordre de la jutgessa d’Osca, que ha donat sempre la raó al govern aragonès, sense tenir en compte la conservació de les obres. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el professor d'història de l'art ha insistit que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sempre ha afirmat que les monges de Sixena són les propietàries de les obres, i ha advertit de la dificultat de moure els murals, que van ser recuperats, per tècnics catalans el 1936, quan es va cremar el monestir.

Crítiques de Puigdemont i Puig

Fa uns  mesos, l’expert  en art romànic va fer una conferència sobre el litigi de Sixena a la Catalunya Nord, acompanyat de l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. Les obres de Sixena van ser comprades per la Generalitat el 1984, tot i que la titularitat s'ha mantingut en la comunitat religiosa, i el govern d'Aragó va presentar la primera demanda  per recuperar-les el 2014. A banda, també ha reclamat obres que van pertànyer al bisbat de Lleida fins al 1995,  quan es va crear el bisbat de Barbastre- Montsó, diòcesi que pertany a la zona eclesiàstica de Saragossa.

Precisament, l'exconseller Puig va ser jutjat i absolt pel TSJC, el març passat, en considerar que no havia quedat provat que desobeís la jutgessa d’Osca per no entregar les obres. Puig i el president a l’exili, Carles Puigdemont, han criticat obertament la resolució del Suprem.

 Per la seva part, el Govern ha demanat "prudència", tot i que ha alertat que no farà res que perjudiqui els murals, de gran valor. Això no obstant, amb la fermesa de la sentència, ara serà la titular del jutjat d'Osca que va dictar la primera condemna, qui hagi de fixar  quan es tornen els murals de l'MNAC al monestir.

>

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!