L'art també s'estudia des del món de la química i de la física. I és a aquests experts als quals ha hagut de recórrer el MNAC per argumentar els extraordinaris riscos que comporta moure les pintures de Sixena de la sala que ocupen al Museu per transportar-les al seu lloc d'origen, un espai del qual els tècnics desconeixen ara mateix les característiques. La veu d'alerta en contra d'executar el trasllat de les pintures està sustentada amb informes del CSIC, del laboratori de Microbiologia Aplicada i Mediambiental de la UAB, de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de la UPC o del Centre Innotex de la UPC a banda de l'informe d'Interfaces. Engineering applied to conservative de la Doctora Simon Sajareva.
Cal tenir present en tot moment que l'extraordinària fragilitat de les pintures ve condicionada, com ha recordat aquest dimecres el director del MNAC, Pepe Serra, per l'incendi que van patir l'any 1936 a Sixena i que les va sotmetre a centenars de graus de temperatura que van alterar les seves condicions químiques. El que s'exposa avui al Museu són restes calcinades que tenen un gruix màxim d'un mil·límetre, arrencades amb una tècnica denominada strappo, i muntades damunt d'un suport de fusta sobre capes de tela.
El museu insisteix que no es tracta d'un mural sinó d'un "artefacte", que integra les pintures, la tela, el suport de fusta i la massa denominada caseïnat, feta de formatge bullit i calç, que s'emprava com a adhesiu.
Els informes recopilats pel MNAC demostren que l'exposició de les pintures a l'incendi va canviar no només els colors, sinó també les característiques químiques dels materials pictòrics, pigments i aglutinants. Segons l'informe del CSIC, aquesta alteració va produir una notable reducció de la cristal·linitat dels morters en què se sustenten, que han perdut la seva capacitat de cohesió.
També la fusta i el guix que integren l'estructura són extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat. Les vibracions, els moviments i el desmotatge dels sistemes estructurals dels arcs podrien produir danys i pèrdues de pigments. A més, responsables tècnics del museu alerten que una alteració de les condicions en què es conserva la fusta de l'estructura podria provocar un augment de les emissions d'àcids, que actuarien damunt la resta de components.
De fet, el mateix MNAC ha provat l'impacte d'extreure les pintures de la sala on s'exposa, amb un control constant de temperatura i humitat, i ha constatat com es produeix una aparició de sals que generen cristalls que eliminen la pintura. Fa quatre anys, segons ha recordat Serra, es van retirar micropeces de la sala i es van observar al laboratori. "La mostra està plena de vidres i la pintura ja no hi és", ha explicat.
Responsables de l'equip de conservació del museu han comprovat com les mostres extretes de Sixena s'esmicolen en 15 dies mentre que mostres extretes de Sant Climent de Taüll encara es conserven després de 25 anys.
Els informes demostren fins a quin punt les condicions mediambientals estables i controlades en tot moment de la sala del museu on s'exposen les pintures serveixen per preservar-les. El dictamen de la Facultat de Biologia de la UAB conclou que aquestes condicions controlades pels experts permeten mantenir inactius els bacteris que s'han identificat a les pintures i que són els habituals en les obres exposades a la presència de públic. "Un augment de la humitat de l'entorn o un canvi de microclima facilitaria el creixement de microorganismes latents i la degradació de l'adhesiu de caseïna", adverteix.
El departament d'Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural de la UPC conclou que la presència de caseïna de llet, procedent de formatge, "condiciona el procés de carbonatació encara actiu, generant micromoviments cristal·lins a les capes de la pintura". L'informe conclou que els morters d'intervenció on s'adhereix aquestes pintures són químicament reactius, molt sensibles als canvis de concentració de diòxid de carboni, temperatura i humitat.
L'informe del centre Innotex de la UPC assenyala la "important degradació dels fils de cotó que constitueixen les teles de traspàs de les pintures" i que un trasllat de les pintures "implicaria sotmetre-les al canvi de condicions ambientals —temperatura i humitat— i també a inevitables vibracions que "podrien suposar pèrdues de pintura original". També els estudis de Smithsonian Museum Conservation Institut, que daten de 2007 i 2010, subratllen la sensibilitat del morter als canvis d'humitat.
Bacteris i fongs
Els estudis alerten també sobre l'impacte de bacteris i fongs presents als murs de Sixena. Subratllen que molts dels productes afegits en el traspàs de les pintures són "sensibles a l'atac bacteriològic i als fongs" i que es podrien veure afectats per l'activitat microbiològica present en els murs del monestir de Sixena, a banda del que es descriu com eflorescències de sals que cristal·litzen sota les restes dels morters, com es pot constatar a simple vista a les impostes i als arcs del Monestir.
També l'informe d'Interfaces. Engineering applied to conservative conclou que les condicions en què es troben les pintures al MNAC permeten la conservació de les pintures en condicions òptimes, mentre que al lloc d'origen no només no podran reproduir les condicions prèvies a l'incendi sinó que la sala capitular presenta avui dia la presència de sals, colònies microbiològiques i la utilització de materials nocius per a les pintures.
Tot plegat formarà part de l'argumentari que el MNAC farà arribar en el seu escrit d'oposició a la jutgessa un cop rebi l'ordre d'execució forçosa de la sentència del trasllat. Serà la darrera oportunitat per impedir que les pintures surtin del Museu.