Les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya tindran lloc d’aquí, a tot estirar, poc més d’un any. En les últimes, celebrades el 14 de febrer del 2021, hi van obtenir representació tres partits independentistes (ERC, Junts i la CUP), que sumaven majoria absoluta a la cambra i que juntament amb la resta de partits sense representació, conformaven la coneguda com a majoria del 52% independentista a les eleccions catalanes. Les darreres enquestes publicades pel Centre d’Estudis d’Opinió esborren la possibilitat que aquesta victòria independentista es pugui repetir en les pròximes eleccions, esperades per principis del 2025 si Pere Aragonès esgota la legislatura, amb una victòria molt clara pel PSC liderat per Salvador Illa. Amb tot, els vots de l’independentisme podrien no només repartir-se entre aquests tres partits que actualment tenen representació a la cambra catalana. Amb les eleccions al Parlament, el conegut com a quart espai independentista, que vol aglutinar els votants decebuts amb les formacions, està en disputa.
Poc després d’arribar a la presidència de l’entitat, en substitució d’Elisenda Paluzie, Dolors Feliu, va defensar obertament la possibilitat que es creés una llista cívica per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya en una entrevista a ElNacional.cat. Llavors, ja s’havia aprovat amb el 96% dels vots el full de ruta de l’entitat, que portava inclòs aquesta creació independent dels partits. L’objectiu, segons explicava inicialment Feliu, era que aquesta ocupés l’espai independentista que ERC i Junts havien “malbaratat” en els últims anys des de la celebració del referèndum d’autodeterminació, una època en la qual, deia la presidenta de l’ANC, no s'han fet avenços reals cap a la independència de Catalunya. Aquesta idea, que des d’un bon principi va comptar amb l’oposició de altres partits i entitats independentistes, semblava guardada en un calaix després que el Secretariat Nacional de l’Assemblea rebutgés iniciar els tràmits, tal com demanava Feliu, el gener del 2023, tot i que des de l’entitat asseguraven que el seu compromís amb aquesta proposta continuava vigent. La idea no ha estat mai hegemònica dins l’ANC i des d’un bon principi provocava tensions internes, tot i que formés part del full de ruta aprovat àmpliament, arribant a generar dimissions dins la direcció del partit entre crítiques a la presidenta per estar massa “obsessionada” amb la creació d’una llista cívica.
Mesos més tard, i després d’aprovar un nou full de ruta per l’entitat tot i que amb menys suports que l’anterior vegada, Dolors Feliu va presentar a Girona en un acte multitudinari els plans de l’Assemblea per fer la independència “el més aviat millor” i on es va defensar la necessitat de presentar una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament per donar resposta al moviment en un moment en què els partits tradicionals estaven “instal·lats en la retòrica”. Davant d’aquelles veus que acusaven l’ANC de tenir un paper divisor de l’independentisme, molt diferent del que havia tingut en el passat, la direcció es defensava deixant clar que el seu objectiu no era dividir sinó unir, amb un únic objectiu, el de fer la independència de Catalunya. El document aprovat al mes de juny establia que un dels objectius de l’Assemblea pel 2023 i el 2024 era impulsar la llista cívica, condicionada, això sí, a una consulta a tots els socis de l’entitat.
Crítiques internes per trair els principis de l'ANC
Després que a principis d’any Feliu sortís derrotada en la votació al Secretariat Nacional per posar en marxa el grup de treball que estudiés totes les possibilitats, aquest finalment s’ha engegat el passat mes de desembre per recollir els posicionaments dels secretaris nacionals i de les assemblees de la base de l’entitat. El conformen quatre càrrecs orgànics i secretaris nacionals de les darreres comissions amb quatre objectius: desenvolupar els principis de la llista cívica, implementar una web, elaborar el codi ètic i una carta de compromís polític que exigeix aixecar la Declaració Unilateral d’Independència. Des de l’ANC han demanat reiteradament als partits polítics que ho facin i ha topat reiteradament amb el seu rebuig. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat Pere Aragonès va advertir Feliu que res no és tan fàcil com ho plantejava i que una DUI no serviria per res en aquest context si no anava acompanyada d’un reconeixement internacional. Aragonès també ha criticat que l’ANC es plantegi posar en marxa una llista cívica per competir amb la resta de partits ocupant el conegut com a quart espai independentista: “Si la volen presentar que la presentin, però no és el que més convé”, va concloure l’endemà de la manifestació de la Diada, quan Feliu va demanar a ERC i Junts que si el PSOE no s’avenia a convocar un referèndum, aboquessin l’Estat a una repetició electoral.
El president de la Generalitat no és l’únic que ha mostrat la seva oposició a aquesta llista cívica, sinó que ho han fet membres de la mateixa entitat. Primer va ser la branca gironina de l'ANC, que critica que voler impulsar-la suposa anul·lar alguns dels trets que ha caracteritzat l’entitat des que va néixer, com ara la pluralitat o el compromís de no participar en eleccions polítiques. Membres de la direcció de l’Assemblea ja han deixat clar que no seran ells qui l’encapçalin, ja que no és el seu rol, però aquesta explicació no convenç a l’ANC de Girona. En el seu comunicat insistien que l’entitat ha de ser la casa d’independentistes de tots els partits i que per això l’ANC no es pot posicionar per una opció electoral concreta, com seria la llista cívica que ara promouen. Més recentment, aquesta opció també ha estat criticada pels secretariats locals de Sabadell i Terrassa, entre comentaris negatius per manca de democràcia interna. En un comunicat, lamenten que el Secretariat Nacional aprovés a principis de desembre la creació d’un grup de treball per desenvolupar el projecte de la llista cívica “sense que s’hagi encara votat a favor d’ella per part dels associats”. “Valgui la comparació: és com si una parella decideix que es posa a preparar el seu casament abans de decidir casar-se”, ironitzen en aquest comunicat, crític amb la direcció nacional de l’entitat.
Ponsatí, disposada a "contribuir"
Tot i que el projecte de l’ANC per crear una llista cívica està avançant, no sense crítiques dins la mateixa Assemblea, per ocupar aquest quart espai independentista, especialment després que Junts s’hagi obert a negociar amb el PSOE a l’estat, votant a favor de la investidura de Pedro Sánchez i arribant a altres acords amb els socialistes, encara no s’ha concretat i pot quedar frenat si els socis de l’entitat així ho decideixen. També és una incògnita qui podria liderar aquesta llista i és aquí quan sorgeix el paper de Clara Ponsatí, que en els últims mesos ha trencat de forma evident amb Junts i Carles Puigdemont, criticant tan durament com l’ANC els pactes del partit amb el qual es va presentar a les eleccions europees.
En una entrevista el passat mes de novembre, Ponsatí reivindicava la necessitat de trobar “noves eines”, tant polítiques com electorals per “rellançar l’independentisme”, mostrant-se disposada a “contribuir” en aquest sentit. Mesos abans, també havia opinat que l’independentisme necessita ara mateix nous partits, ja que els tres que actualment tenen representació al Parlament de Catalunya, no satisfan les expectatives d’una part de l’electorat. Així es va poder comprovar durant les darreres eleccions generals, quan totes tres formacions van veure reduïda la seva representació al Congrés, especialment ERC que va passar de 13 a 7 diputats i la CUP que va desaparèixer de l’hemicicle després de perdre els seus dos representants. Durant les setmanes de campanya electoral part del moviment independentista va fer una crida a l’abstenció i també un gruix important dels votants perduts van optar per altres formacions en unes eleccions marcades per la por a un govern de dreta i ultradreta a Madrid i la crida al vot útil.
Al Parlament "a cops de fuet o a cops de bandera"
Encara hi ha una altra persona decidia a presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, Sílvia Orriols. És la líder d’Aliança Catalana i alcaldessa de la ciutat de Ripoll des del passat mes de juny, quan la resta de partits del consistori van fracassar a l’hora d’arribar a un acord per evitar que el partit d’ultradreta es fes amb la batllia després de setmanes de negociacions. El passat mes de juliol, va publicar una piulada a les xarxes socials on deixava clara quina era la seva intenció: que el partit més votat a la ciutat en les eleccions municipals, obtingués representació al Parlament de Catalunya. “A cops de fuet o a cops de bandera, Aliança Catalana arribarà al Parlament de Catalunya”, va escriure a X. Setmanes després, a la cambra catalana es va aprovar una moció que reclamava als partits fer un cordó sanitari per aïllar Aliança Catalana. Fins que Orriols no va ser alcaldessa, acompanyava tots els seus missatges del lema "Salvem Ripoll". Després de fer-se amb la batllia, sota la promesa de convertir la capital del Ripollès de nou en el “bressol de Catalunya”, el seu emblema s'ha transformat en "Salvem Catalunya".