El president de JxCat, Carles Puigdemont, ha retret davant del Parlament Europeu que el Consell d'Europa no es pronunciï també sobre la violació de drets fonamentals a l'interior de les seves fronteres i es limiti a abordar els casos que es produeixen a la resta del món. "No hi ha res a dir d'un estat que destitueix dos presidents consecutius de minories nacionals per motius estrictament polítics?", ha interrogat en relació a la inhabilitació de Quim Torra després que en aplicació de l'article 155 de la Constitució es destituís el seu propi Govern.

"No hi ha res a dir d'una Fiscalia que proposa un programa de reeducació constitucional per a presos polítics?", ha assenyalat en al·lusió als arguments de la Fiscalia per demanar la suspensió del tercer grau penitenciari als responsables del procés.

"No hi ha res a dir d'un Estat que condemna la universitat més important del país perquè ha exigit l'alliberament dels presos polítics i per haver defensat la llibertat d'expressió?", ha interrogat des del seu escó, fent referència a la condemna contra la UB per haver denunciat la judicialització de la política i haver reclamat la llibertat dels presos.

Violació de drets fonamentals

En la seva intervenció d'un minut en el marc del debat al ple del Consell d'Europa de l'1 i 2 d'octubre, Puigdemont ha retret que aquest organisme es refereixi a la situació de Turquia, Xina, Bielorússia, o Nagorno-Karabakh —"està molt bé, el món vol escoltar la veu d'Europa encara que sigui tímida"—, però, en canvi, eviti pronunciar-se sobre allò que passa dins de les seves fronteres.

"Els europeus també volen escoltar la veu d'Europa quan hi ha violació de drets fonamentals a l'interior de les seves fronteres", ha reclamat.

Puigdemont ha acabat la intervenció advertint al Consell que "per ser creïble, per ser influent, el Consell hauria de parlar d'aquests temes, també".

El Consell Europeu dels dies 1 i 2 d’octubre va exigir un diàleg constructiu a Turquia i va fer costat a Grècia i Xipre davant les violacions de la seva sobirania; va condemnar la violència exercida per les autoritats de Bielorússia contra manifestants pacífics i les detencions arbitràries després de les eleccions presidencials; va expressar la “profunda preocupació” amb la situació dels drets fonamentals a la Xina, i va exigir negociacions sense condicions entre Azerbaidjan i Armènia i un cessament immediat de les hostilitats a Nagorno-Karabakh.

"Ni mu sobre els presos polítics"

A la tarda ha estat l'eurodiputat Toni Comín qui ha denunciat el silenci d'Europa sobre els presos. Ho ha fet en començar la seva intervenció sobre davant del ple sobre la llei Europea del clima.

"Hi ha una Unió Europea que quan parla d'estat de dret no diu ni mu sobre els presos polítics", ha retret Comín en prendre la paraula, per contrastar tot seguit aquesta silenci amb la importància de la llei sobre el clima, que representa "una UE esperançadora".