La Universitat de Barcelona ha estat condemnada pel manifest que va publicar en saber la sentència dels presos polítics de l'1-O, en el qual es denunciava "la deriva autoritària" dels poders de l'Estat, es revindicava l'autodeterminació de Catalunya i s'exigia la immediata posada en llibertat dels presos. La jutgessa considera que aquesta declaració "vulnera el dret a l'educació, a la llibertat d'expressió i de llibertat ideològica", per la qual cosa ha declarat nul·la aquesta resolució i ha condemnat el campus a pagar-ne les costes.
La plataforma Universitaris per la Convivència va denunciar els fets i el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona ara l'ha condemnat per haver "vulnerat la neutralitat ideològica" del centre. La Universitat de Lleida, la la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona també van publicar el manifest, però en aquest casos no ha arribat als tribunals.
"La universitat forma part de l'administració pública i no és una institució de representació política. Per tant, està sotmesa en deure de neutralitat i aquest deure implica que la universitat no pot assumir com a pròpia una posició política determinada, i tant menys quan aquesta posició és manifestament contrària als valors i principis de l'ordenament jurídic vigent", afirma la sentència. A més, obliga la Universitat a publicar la sentència en la seva pàgina web durant un mes.
Sobre el manifest
El manifest, que havia estat aprovat en el claustre de la universitat, qualificava d'injusta a la sentència del procés, exigia el sobreseïment de tots els processos en curs relacionats amb la consulta sobiranista i rebutjava la repressió i la violència policial de l'Estat.
La iniciativa va partir de l'acord de membres dels col·lectius de les diverses universitats catalanes d'impulsar un claustre extraordinari a cada universitat quan es fes pública la sentència del judici del Suprem, per llegir una declaració conjunta contra la repressió de l'Estat i sotmetre-la a votació. El manifest va ser aprovat per totes les universitats publiques catalanes, per tant, pels respectius claustres, que són el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària. A més, en tots els casos, els vots favorables van superar les tres quartes parts del quòrum, és a dir, han estat aprovats per àmplies majories.